La noguera (Juglans regia)

CARACTERÍSTIQUES DE LA NOGUERA

Les NOUS són els fruits de la noguera (Juglans règia). Pertany a la família de les juglandàcies que conté unes 59 espècies d’arbres, tots ells amb fulles pinnades i flors pertanyents a un sol sexe encara que en el mateix arbre. De totes elles el que mes destaca és la noguera comuna que pot abastar els 30 metres d’alçada. Les fulles poden tenir 25 cm de longitud. Estan dividides en 7 o 9 folíols i presenten un marge sinuós. Les flors són de color verdós. Les masculines en forma d’aments penjats de fins a 15 cm de longitud; les femenines, solitàries o en espigues de quatre. Els fruits, anomenats nous, no són pròpiament nous, sinó una drupa amb la part interior comestible.

Originari d’Àsia menor i del sud-est d’Europa, es pot trobar en estat salvatge en algunes llocs del Caucas i d’Armènia. Actualment es troben fonamentalment espècies cultivades en zones temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord, sent Califòrnia en USA on la producció és la major del món. A Europa pot trobar-se des del nivell del mar fins a la zona nord en els boscos temperats humits, on podria compartir una vegetació natural de pins, roures o faigs. El seu nivell de tolerància al clima és tal que es poden troba varietats a quasi 3000 metres en la serralada de l’Himàlaia.(La noguera comuna tolera temperatures de fins a -17 ºC).

Hi ha moltes varietats cultivades. Entre totes podíem mencionar les següents:

Sant Joan, Pacaner (Varietats espanyoles)
Payne, Xic o Pere (Varietats californianes)
Parisienne (Varietat francesa)
Sorrento (Varietat italiana)
North down (Varietat anglesa)

Àmpliament coneguda pels seus fruits, la noguera comuna també destaca per la seva fusta, Aquesta té un color rogenc i s’utilitza freqüentment en ebenisteria, al tractar-se d’una espècie que posseeix una fusta molt fàcil de treballar però, al mateix temps, molt resistent a la putrefacció. Tradicionalment ja va ser utilitzada per a realitzar escultures de verges i sants, així com adorns de retaules i cadires en les esglésies i catedrals. En el segle XVI substitueix al roure en la realització de mobles de luxe, on aquesta fusta s’utilitzava per a afegir-los talles d’alta qualitat. Com a fusta de xapat es comença a utilitzar en el segle XVIII, junt amb altres peces d’ebenisteria, com a taules, rellotges, etc. encara avui en dia es considera una fusta de qualitat per a realitzar xapes amb les quals es poden adornar la part externa de mobles diversos o decorar els panells dels cotxes o vaixells d’alt standing.

A més de l’espècie de noguera comuna (Juglans règia), tenim altres espècies com:

Noguera americana:(Juglans nigra) Espècie que creix en l’est de Amèrica del Nord i les dures nous de la qual han constituït una bona font d’aliment per a les tribus indígenes. Es caracteritza per les seves grans fulles que poden arribar al 60 cm de longitud. La seva fusta és la més dura motiu per la qual cosa s’utilitza molt en la construcció, a més de en la fabricació de mobles o vaixells
Noguera japonesa: (Juglans ailanthifolia): Amb menys alçada que les anteriors, només abasta els 18 metres d’alçada, encara que les seves fulles són més llargs, podent tenir fins a 80 cm. Originari del Japó, destaca per les seves nous que són molt saboroses i acaben en punta en un dels extrems. La seva corfa ha estat utilitzada en la indústria dels tints.
Noguera blanca: (Juglans cinerea) Natural de l’est d’Amèrica del Nord, destaca per les seves nous cobertes de pèls i per les fulles que posseeixen un revés cobert de pilositat estellada. La seva corfa ha estat també utilitzada en la indústria dels tints.

Més informació sobre les propietats de les nous

Més informació sobre plantes