Propietats de la verdolaga

Continguts

1 PROPIETATS MEDICINALS DE LA VERDOLAGA
- 1.1 Característiques de la verdolaga
- 1.2 Propietats medicinals de la verdolaga

PROPIETATS MEDICINALS DE LA VERDOLAGA

Característiques de la verdolaga

Nom vulgar: Verdolaga

Nom científic: Portulaca oleracea L.

Família: Portulacàcies

Hàbitat: En terrenys cultivats, amb abundant adob i en terres ermes.

Característiques: Planta anual de fins a 30 cm de longitud. Tiges rèptils, suculentes d’un verd fosc i brillant. Fulles oposats de fins a 3 cm, espatulades, molt gruixudes, les superiors verticil·lades. Flors de fins a 1,3 cm de diàmetre amb pètals que cauen aviat, de color groc. El fruit és un pixidi.

Detall de la planta

Components actius: Els principals components que podem trobar són els següents:

Aminoàcids: Alanina (incrementa les defenses del sistema immunitari); arginina (molt necessària per al creixement muscular i la reparació dels teixits), histidina (vasodilatador i estimulador del suc gàstric. Combat l’anèmia, l’artritis i és molt útil per a les úlceres), isoleucina (la isoleucina es necesaria per un creixement adequat), valina (necessària pel creixement infantil).
Àcids: Ascòrbic (Vitamina C); aspàrtic (molt interessant en l’expulsió de l’amoníac); glutamínic (antiulcerós, tònic, incrementa la capacitat mental), linoleic (Vitamina F); oxàlic (molt tòxic), palmític.
Calci, ferro, magnesi, potassi, sofre… etc.
Proteïnes
Fibra

Propietats medicinals de la verdolaga

ÚS INTERN

Depurativa: Depura la sang i combat les inflamacions que afecten a les vies urinàries. En aquest sentit el seu poder emol·lient es deu a la gran quantitat de mucílags que posseeix la planta. (Picar els fulles tendres per a extraure el suc. Prendre unes 3 cullerades al dia) Aquest mateix preparat s’utilitza per a ajudar a dissoldre els càlculs renals.

Diürètic: Afavoreix l’eliminació de líquids corporals, al fer treballar més als ronyons, sent molt adequada en casos d’obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques que s’associen amb l’acumulació d’aigua en el cos. (Infusió en dejú d’uns 15 gr. de fulles fresques per got d’aigua)

ÚS EXTERN

Col·liri ocular: Alleuja les irritacions dels ulls cansats (Esprémer la planta tendra i aplicar un emplastre amb polenta sobre els ulls)

Calmant: Atenua els dolors de ventre (Aplicar una cataplasma de fulles bullides sobre el ventre)

Anticancerigen: S’estan estudiant les possibles virtuts del suc d’esta planta com a inhibidor del creixement tumoral.

ALTRES USOS

Aliment: És una planta que ha d’emprar-se sempre fresca. De fet se la coneix més com a aliment que com a planta medicinal. Pot menjar-se en ensalada, afegint-hi les fulles tendres i barrejant-la amb altres plantes com els créixens, la dent de lleó o la xicòria, aporten totes les seves propietats vitamíniques i diürètiques, encara que el seu sabor és un poc fort. Amb les llavors, una vegada s’han dessecat, pot produir-se farina per a pastissos i les tiges es poden confitar en vinagre.Les fulles es poden coure com si fossin una verdura mes, o fregir, soles o en truita.

Toxicitat: Per als animals es tracta d’un planta prou tòxica. La toxicitat es deu al seu alt contingut en oxalats. No s’ha comprovat que sigui igualment tòxica per als humans.

Recol·lecció i conservació: Excepte les llavors, que han d’assecar-se una vegada recollides, les fulles s’han de menjar sempre fresques. L’època de major aparició és l’estiu, però podem trobar exemplars des de la primavera fins a la tardor.

Més informació sobre plantes