USOS INDUSTRIALS DE L’ORTIGA
8. Ús industrial
De manera casolana l’ortiga també s’usa com a insecticida per combatre les plagues de pugó que poden infectar els tests de les nostres terrasses. En primer lloc s’ha d’arrencar amb l’ajuda d’un guant l’ortiga sencera, amb arrel incluïda, i s’ha de deixar macerar en aigua durant vuit o nou dies. La maceració s’ha de remoure si pot ser de tant en tant. Després s’ha de filtrar la maceració i diluir-la en un quart de litre d’aigua. Amb aquesta aigua fumigarem la planta infectada de pugons amb l’ajuda d’una màquina de flitar.
Però deixant de banda l’àmbit casolà, l’ortiga també s’utilitza en diferents processos industrials, com per exemple, com a font per fabricar fil, tints i pasta de paper, ja que la seva fibra, el procés de confecció de la qual explicarem a continuació, conté 86,5% de cel·lulosa.
8.1 La confecció de la fibra tèxtil
La fibra que s’obté de l’ortiga té propietats similars a la fibra del lli o del cànem i fins i tot pot fer-se servir com a alternativa al cotó. A més a més, el seu cultiu és molt més fàcil que el del lli o del cànem ja que és una planta molt resistent i de reproducció fàcil i ràpida encara que la seva recol·lecció sigui més laboriosa. Tot i així el seu ús comercial és molt poc usual, però s’està estudiant, sobretot a Alemanya, un mètode per aconseguir fer un fil suficientment llarg per teixir a grans quantitats ja que de moment podria ser una sortida rendible.
L’ús de l’ortiga per fabricar fibra tèxtil es remunta a la II Guerra Mundial degut a una disminució de les fibres habituals que hi va haver aleshores i s’utilitza per confeccionar cordes, xarxes, veles de vaixells i robes en general. El procés de fabricació d’aquesta fibra mitjançant l’ortiga com a matèria prima està explicat en Guia de Íncafo de las Plantas Útiles y Venenosas de la Península Ibérica y Baleares redactada per Diego de Rivera Núñez i Concepción Obón de Castro.
De manera resumida la confecció de la fibra tèxtil es podria explicar de la següent manera. Es tallen les tiges a l’agost o al setembre, quan comencen a tornar-se groguenques, les fulles comencen a pansir-se i les llavors cauen al terra. Aquestes tiges es deixen assecar a l’aire lliure, millor en un lloc amb ombra. Després es deixen en remull durant set o vuit dies. Durant aquest temps en produeix un procés anomenat enriuament, en el qual els bacteris destrueixen les pectines de les tiges alliberant fibres. Després es deixen assecar les fibres obtingudes, seguidament es colpeixen amb maces, es passen repetides vegades per una mena de taules amb pues per tal de pentinar-les i finalment es procedeix a la confecció del fil.
Després de tot aquest procés s’aconsegueix un 17% de fibra de la massa total d’ortiga utilitzada i el fil que s’obté és resistent a la tensió i té una mitjana de 4 metres de longitud per a cada ortiga usada. El teixit que se’n fa és molt suau, lleuger i comença a ser habitual en algunes cases modernes d’Itàlia.
| Tornar a l’índex del treball | Pàgina següent |
Més informació sobre plantes
17 Setembre, 2020
