CONCLUSIÓ DE L’ESTUDI DE LES ORTIGUES
16. CONCLUSIÓ
No coneixia gaire sobre el tema així que gairebé es podria dir que he començat des de zero. He anat descobrint moltíssimes coses en el camí i canviant la meva idea de com havia de ser el treball. Em pensava que tindria poc suc tot plegat, però ha estat més fascinant del que m’imaginava, i cada detall pot ser una nova pregunta que pot desencadenar una altra.
És difícil, però entretingut i fins i tot divertit buscar el perquè de les coses un mateix, i investigar, i formular-se noves preguntes a partir dels nous coneixements adquirits. Crec que així avança la ciència i m’ha agradat molt la idea de poder fer un treball de recerca, pel fet que ensenya, encara que només sigui una mica, a aprendre investigant, i així poder conèixer el plaer d’aprendre més i més coses pel propi peu d’un mateix.
Tot i així, he trobat una dificultat important a l’hora de respondre les preguntes que em formulava; la informació. En primer lloc, la informació no estava agrupada i per tant de cada llibre potser només m’interessava un paràgraf i aleshores em costava bastant unir-los i trobar relacions entre els diferents apunts que anava agafant. I en segon lloc, em costava trobar resposta a les preguntes que em feia ja que moltes vegades no estaven descrites i havia de treure les meves pròpies conclusions. Internet ha estat la meva font d’informació primordial i després també he anat a alguns herbolaris o botigues especialitzades en medicina natural, encara que la majoria dels quals només em van saber dir si tenien algun medicament sobre l’ortiga i per a què servia, però no sabien explicar-me quin era el principi actiu que actuava, ni com ho feia, ni perquè l’ortiga tenia aquella propietat. També he tingut experiències personals com provar la truita d’ortigues i la infusió.
El meu primer objectiu i el que em pensava que seria la part primordial del treball era esbrinar perquè picaven les ortigues, però al final la part més extensa i important és la primera, que tracta sobre els diferents usos de l’ortiga. Crec que l’ortiga s’anirà fent cada cop més popular i cada vegada s’utilitzarà més per les múltiples propietats i aplicacions que té, però sobretot en l’àmbit industrial en la confecció de fibra tèxtil, ja que de moment resulta econòmica. Es prediu que l’ortiga pot jugar un paper cada cop més important d’aquí uns cinc a set anys quan els estudis que s’estan fent hagin resolt els problemes tècnics per aconseguir un fil prou llarg per teixir grans quantitats segons la indústria i la demanda del mercat, i així resulti rendible. A més dels problemes industrials també queda molt de camí en l’estudi de la millora de les tècniques de sembra i recol·lecció, per exemple es coneixen 14 malalties que un conreu d’ortigues pot sofrir, però cap d’elles té tractament.
En aquest treball es pot dir que he descobert, tot i que no s’usi gaire, la medicina natural. Crec que és molt útil per a molts trastorns o malalties encara que no sigui tan eficient com la medicina tradicional. Però potser per aquest motiu tenen menys efectes secundaris i aquesta és una avantatge que s’hauria de valorar. Trobo que són uns tractaments molt útils per a trastorns o patologies lleus.
Per altra banda també he descobert les tantes i diverses propietats medicinals de l’ortiga cosa que m’ha sorprès bastant. L’ortiga conté diferents principis actius que la fan adequada per a trastorns en la menstruació, en l’aparell digestiu, pel creixement i formació dels ossos i fins i tot per a la diabetis, patologia tan freqüent avui en dia.
Per aquests motius, per els avantatges de la medicina natural i per les propietats de l’ortiga trobo que s’hauria de potenciar més la cara bona d’aquesta planta ja que la majoria només coneixem la cara dolenta.
La segona part ha quedat en l’àmbit de la curiositat. Perquè pica? Perquè hi ha animals que no els fa reacció l’àcid fòrmic? Les babes del cargol inhibeixen la urticària. Que passa en el nostre cos quan entra l’àcid fòrmic? La sortida dels grans, la coïssor… Per mi tot això era igualment desconegut tot i que sabia que millor no tocar-les.
Laura Yepes Cayuela
17. BIBLIOGRAFIA
Informació de botànica:
Paris, Ferdinand; Schauenberg, Paul. Guía de plantas medicinales. Barcelona: Omega, 1972, p. 330-331.
Mudina Balaguer, Vicente. Plantas y flores; su identificación, clasificación y sus cuidados. Barcelona: Ed. Hmb, 1978 p.142).
Amela, Víctor-M. La Contra; entrevista a la abuela Inés, dins La Vanguardia, dissabte, 15 de novembre de 2003, contraportada.
Informació de química:
Mahan i Nyers. Química; Curso universitario. Ed Addison-Weslwy. 4a edició. Unitat 17, p. 760-790.
J.Morcillo. Temas básicos de la química. Ed Alhambra, p. 576-579.
Informació de biologia:
J.ZAHRADNÍK i J.CIHAR. Guía básica de la fauna de Europa. Barcelona: Ed. Omega, 1981, p. 166.
CHINERY, Michael. La naturaleza que nos rodea.
Informació general:
Microsoft Enciclopèdia Microsoft Encarta 2000 [CD-ROM].
| Tornar a l’índex del treball |
Més informació sobre plantes
17 Setembre, 2020
