Continguts
PLANTES PER LA SIDA
La primera decisió obligada davant de la possibilitat o sospita d’infecció amb el virus de la SIDA és la visita al metge perquè faci la prova de detecció de la malaltia. En cas de ser positiva, la utilització d’una medicació apropiada permetrà frenar l’avanç de la malaltia i prevenir l’aparició d’altres malalties que es desenvolupen a l’emparament d’ella. D’altra banda el seu coneixement permetrà al malalt prendre les mesures adequades per a no transmetre-la a altres persones.
Fitoteràpia
La funció principal de la fitoteràpia en el tractament de la SIDA es centraria en la utilització d’aquelles plantes que complementen els tractaments aplicats per la medicina oficial. Donada la serietat d’aquesta malaltia, les seves implicacions en la salut global de la resta de la població i el fet que molts tractaments naturals podrien entrar en conflicte amb les medicines tradicionals, és convenient aplicar aquests remeis sempre que el metge doni el seu consentiment.
Per al tractament natural de la SIDA utilitzarem plantes amb les següents finalitats:
– Plantes que incrementen la immunitat. (Plantes antioxidants)
– Plantes antibacterianes
– Plantes que suprimeixin alguns dels símptomes propis de la malaltia.
Plantes que augmenten la immunitat
El sistema immune és l’encarregat de repel·lir les agressions externes. Quan aquest es troba debilitat, són moltes les malalties que s’aprofiten per a desenvolupar-se. Utilitzar aquelles plantes que estimulen la immunitat serà una manera de protegir l’organisme i impedir l’avanç de la malaltia i d’altres que es desenrotllen a l’emparament d’ella.
Respecte a aquest tema hi ha una gran polèmica, ja que alguns investigadors consideren que la SIDA és el resultat d’una degradació del sistema immune que permet al virus d’immunodeficiència humana (VIH) i altres dominar l’organisme debilitat. Segons aquest corrent serien els radicals lliures els que produirien el que ells anomenen “estrès oxidant” que és el responsable de les fallades del sistema immune. Al consumir plantes antioxidants, que són les que neutralitzen els radicals lliures, augmentem la capacitat d’immunitat de l’organisme.
(Més informació sobre radicals lliures i antioxidants)
Són molts els investigadors que pensen el contrari. Aquests suggereixen que, si augmentem la immunitat, també potenciem l’avanç del virus, per la qual cosa no consideren apropiat el tractament amb plantes antioxidants.
Correspon al malalt, en una decisió valorada amb el seu metge, si es decideix a adoptar aquest tipus de teràpia.
Entre les plantes antioxidants tindríem per exemple:
(Les dosis que es donen són purament referencials. En tot moment el metge ha de valorar la conveniència del tractament i les dosis que puguin ser més indicades)
Te verd (Magnolia sinensis): S’ha valorat molt la importància del te verd com anticanceròs Factor que el diferencia del te negre i el fa més aconsellable per a prendre habitualment. En aquest sentit es considera que posseeix moltes propietats antioxidants que el converteixen en una autentica medicina que impedeix la formació dels càncers. Dins dels components que tenen aquestes propietats mencionarem en primer lloc les catequines i especialment l’epigalocatequina gàlata. Però, a més d’aquests flavonoides, cal mencionar altres components considerats com a inhibidors tumorals com, per exemple, la cafeïna, els aminoàcids, la quercetina i la vitamina C. Aquestes mateixes propietats podrien ser útils per al tractament de la Sida.
Orenga: (Origanum vulgare) És una de les plantes amb més antioxidants després del té. Conté més de 30 compostos amb aquestes propietats, entre ells el timol, molt abundant també en la farigola, l’àcid rosmarínic o el carvacrol. ( Infusió d’una cullerada de té per tassa d’aigua. Prendre tres tasses al dia)
Romaní (Rosmarinus officinalis) molt ric en àcid rosmarínic, mircè o camfè amb propietats antioxidants. (Infusió d’una cullerada petita per tassa d’aigua. Dos o tres tasses al dia).
Fonoll: (Foeniculum vulgare) pel seu contingut en alanina, triptòfan, metionina i histidina els fruits del fonoll poden considerar-se uns grans antioxidants. (Infusió de 5 gr. de fruits secs per tassa d’aigua. Beure 2 tasses al dia)
Equinàcia = Rudbekia (Echinacea angustifolia) És una de les plantes que més s’utilitzen contra les infeccions per la capacitat de combatre els microorganismes a l’estimular la producció de glòbuls blancs. S’ha utilitzat per a combatre infeccions respiratòries i, en ús extern, per a afeccions de la pell. Igualment s’han comprovat les seves propietats per a disminuir els tumors cancerosos. En el tractament de la SIDA la seva ingestió sembla controlar l’aparició d’altres malalties com els herpes. (Una cullerada petita per tassa d’aigua. Prendre 3 tasses diàries.) (Consultar amb el metge la conveniència de l’aplicació. No administrar durant l’embaràs o lactància i amb malalties del fetge. No prolongar el seu ús. Deixar un període de descans.)
Boix: (Buxus sempervirens) Ataca els virus i amorteix el seu avanç. S’administra en forma d’extracte d’acord a les condicions del prospecte.
Fong maitake: (Grifola frondosa) Aquest fong potencia el sistema immune i prevé l’aparició de càncers i infeccions associades amb la Sida. (De venda en herbolaris)
Més informació sobre plantes amb propietats antioxidants.
Plantes contra els virus
Regalèssia: (Glycyrrhiza glabra) La glicirricina retarda l’aparició de símptomes en portadors del virus i inhibeix la proliferació del mateix en malalts a l’impedir la seva duplicació. (Preparacions de l’arrel. Prendre segons prospecte) (Mastegar l’arrel) (Veure contraindicacions i toxicitat en l’estudi de la planta)
Hipèric: (Hypericum perforatum) Igual que la regalèssia, l’hipèric conté principis amb propietats antibacterianes que neutralitzen certes infeccions oportunistes. Les propietats antibiòtiques de l’hipericina han estat demostrades en les últimes investigacions que li confereixen un efecte positiu en el tractament de la SIDA. Igualment s’ha utilitzat aquest component internament per a detectar les cèl·lules canceroses de l’organisme i prevenir la seva expansió. (Donades les seves contraindicacions, consultar amb el metge)
Saüc (Sambucus nigra) Els fruits, rics en betacarotens i antocianines, tenen propietats antivirals que podrien ser molt útils en el tractament de la SIDA. (Menjar els fruits en melmelades ben madurs. Quan estan verds són tòxics)
All: (Allium sativum) El provat valor bactericida de l’all, així com les seves propietats antioxidants, podrien ser interessant en l’ajuda contra les infeccions que s’aprofiten de la SIDA per a aparèixer. (Menjar fins a 5 alls crus per dia o prendre càpsules d’all)
Plantes que minoren els símptomes de la malaltia
Arbre de te (Melaleuca alternifolia) Amb propietats antibacterianes l’oli d’aquest arbre australià es pot utilitzar per a les infeccions per candidiasis que habitualment es produeixen en la boca del malalt de SIDA. (Realitzar glopeigs bucals d’acord al prospecte del producte.)
Sang de Drago / Pal sagnant: (Croton lechleri) El làtex d’aquesta euforbiàcia procedent de Centre Amèrica s’utilitza en el tractament de la SIDA per a eliminar la diarrea, d’acord a les dosis que el metge disposi.
Més informació sobre plantes
2 Gener, 2021
