Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DEL SALZE BLANC
Característiques del salze blanc
Nom vulgar: Salze, salze blanc
 |
Nom científic: Salix alba
Família: Salicàcies
Hàbitat: A la vora dels rius, canals i boscos de clima humit.
Característiques: Arbre perenne de la família de les salicàcies de fins a 25 m. Tija erecta d’escorça grisa fosca amb grans solcs, acabat en copa estreta. Branques jovents sedoses. Fulles gris platejat, serrades, de fins a 10 cm, cobertes de pèls suaus per les dues cares. Flors en aments, els masculins en forma cilíndrica, grocs de fins a 8 cm; els femenins de fins a 6, verds al principi i blancs a l’omplir-se de llavors.
| Detall de l’aspecte de l’arbre i una branqueta amb les fulles i les flors | |
 |  |
Components:
- Glicòsids fenòlics: El més important és la salicina amb propietats analgèsiques, antiinflamatòries, sedatives, antiplaquetàries, antirreumàtiques, antipirètiques, antigotoses i estomacals. Altres serien la vimalina, triandina, fragilina, saligenina, etc.
- Tanins
- Estrògens
- Rutina (escorça)
- Lignina (fusta)
- Fibra (escorça)
- Àcids: ascòrbic (escorça), salicílic (fulles) i pcoumàric (planta)
- Minerals: Potassi, fòsfor, calci, ferro, cobalt, alumini, manganès (escorça)
- Vitamina B1, B2 (escorça)
Propietats del salze
ÚS INTERN
Dolor: El físic grec Hipòcrates receptava remeis amb fulles de salze per a alleujar problemes relacionats amb el dolor. Molts pobles antics han utilitzat les fulles de plantes que contenen salicina per a aquesta finalitat. Els salzes s’han utilitzat i se segueixen utilitzant com una alternativa a l’aspirina (Àcid acetilsalicílic). De fet l’aspirina s’extreia inicialment d’aquesta planta, de la ulmària (Filipendula ulmària), de la gaultèria (Gaultheria sp.), dels pollancres (Populus sp.) i d’algunes espècies de bedolls (Betula sp.) abans que pogués ser sintetitzat químicament l’any 1890.
El seu contingut en salicina es transforma en àcid salicílic en l’organisme inhibint les prostaglandines i reduint la sensació de dolor, tenint en compte que, a més de les seves propietats analgèsiques també presenta propietats antiinflamatòries . Així doncs, pot utilitzar-se per a pal·liar el dolor en tot tipus de manifestacions: dolor de cap, dolors musculars, fibromialgia, ciàtica, dolor d’oïda, dolors reumàtics, dolors en la menstruació, etc. Els tractaments realitzats amb salze han de prolongar-se durant algun temps perquè tinguin el seu efecte, per la qual cosa no actuen tan ràpid com l’aspirina, encara que si que suposen un tractament natural a l’ús d’aquest producte.
S’ha parlat que presenta menys contraindicacions, encara que no haurien de prendre esta planta aquells que tampoc poden utilitzar l’aspirina i, d’igual manera, s’ha de començar amb dosis molt baixes per a comprovar la tolerància de l’organisme a aquest producte, atès que la proporció d’àcid salicílic present en l’escorça dels salzes depèn de molts factors climatològics i estacionals. Les dosis per als adults s’estableix entre els 100 i els 250 mg de 4 al 6 vegades al dia, els petits des dels 4 fins als 10 anys no haurien de superar els 60 mg diaris, sent les dosis més elevades quan es tracta de dolors reumàtics o musculars, i, sobretot, amb els dolors insuportables de la gota. (Decocció de 40 gr. de l’ escorça seca per litre d’aigua. Prendre tres gots al dia abans de les menjades. (En molts herbolaris es pot aconseguir pols de salze blanc. Es realitza una decocció durant 5 minuts al mig litre d’aigua i es pren repartida en tres vegades al dia) (20 g al dia, com a màxim, d’extracte fluid repartit en 3 o 4 preses diàries) (Infusió de 20 g de fulls jovents en un litre d’aigua. Prendre tres tasses al dia)
Febre: A més de les propietats analgèsiques, la salicina també presenta propietats antipirètiques, és a dir rebaixa la febre, de tal manera que, fins a l’aparició de l’aspirina, s’utilitzava habitualment i encara es segueix utilitzant en alguns llocs com a substitut de la quina (Cinchona pubescens) l’alcaloide de la qual, anomenat quinina, s’ha vingut utilitzant per a combatre la malària i altres febres. La substitució d’aquest arbre pel salze suposa una forma més barata de tractament. Així doncs, podem utilitzar el salze en totes les manifestacions febrils, especialment en la grip i el refredat. (Pot servir qualsevol dels tractaments anteriors)
Aparell circulatori: El salze presenta propietats anticoagulants pel que impedeix la formació de trombes o coàguls en l’interior de les artèries o les venes per acumulació de les plaquetes. La utilització d’aquesta planta fluïdifica la sang i ajuda a evitar l’aparició de certes malalties cardiovasculars, tals com vessaments cerebrals, arteriosclerosis, atacs cardíacs o mala circulació en general (Infusió d’una cullerada petita d’escorça per got d’aigua. Beure un got cada dos dies)
Tranquil·lizant: Es pot utilitzar com a remei per a combatre el nerviosisme en situacions que ens impedeixen dormir amb tranquil·litat o que provoquen en nosaltres una angoixa de tipus nerviós. La utilització dels aments florals ens pot ajudar a calmar els nervis i a dormir millor. (Infusió d’una cullerada petita de flors seques per tassa d’aigua. Prendre dos tasses al dia, una abans d’anar-se’n al llit) (Infusió d’una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua. Dues tasses al dia, una abans d’anar-se’n a dormir)
Aparell sexual masculí i aparell sexual femení: Les flors o els fulles es poden usar per a combatre l’excessiu desig en l’home i en la dona. Així, qualsevol de les preparacions anteriors serà adequada en aquelles situacions en què la dona cregui presentar una manifesta nimfomania o l’home un desig exagerat. Constitueix una solució natural en l’home per a millorar el priapisme S’utilitza per a combatre les menstruacions doloroses (dismenorrea)
Aparell digestiu: Per la seva riquesa en tanins, el salze és un bon astringent pel que pot ser utilitzat internament per a combatre els problemes estomacals causats per l’acidesa o en cas de diarrea. (Decocció de 20 gr. d’escorça per litre d’aigua durant ¼ d’hora. 3 tasses al dia) D’altra banda, el gran contingut en tanins de l’escorça, que pot arribar en alguns casos al 20%, suposa un risc per a la salut en un tractament prolongat o amb aplicació de quantitats elevades de la droga. (Veure toxicitat dels tanins).
ÚS EXTERN
Pell: Usat externament s’aprofiten les seves propietats astringents i vulneraries per a curar les ferides o cremades millorant la cicatrització i impedint que s’infectin. (Decocció de 50 gr. d’escorça seca per litre d’aigua durant 15 minuts. Rentar la zona afectada amb el líquid resultant)
Calls, berrugues i galindons: L’aplicació externa d’un tros d’ escorça humida sobre els calls, berrugues o galindons pot eliminar aquestes afeccions de la pell (Col·locar l’escorça per la part humida sobre la durícia, la berruga o el galindó. Subjectar amb un esparadrap i canviar tots els dies. Mantenir el tractament durant una setmana)
Tractament bucal: El mateix preparat anterior es pot utilitzar per a combatre les inflamacions de la boca causades per infeccions, en afeccions com a inflamacions de les genives, problemes dentals, nafres en la boca, càries, etc. (Decocció de 50 gr. d’escorça seca per litre d’aigua durant 15 minuts. Realitzar glopeigs amb el líquid resultant)
Aparell respiratori: Igualment podem utilitzar les seves propietats analgèsiques i antiinflamatòries per a tractar les infeccions de la gola, en malalties tan conegudes com les angines o la faringitis (Decocció de 50 gr. d’escorça seca per litre d’aigua durant 15 minuts. Realitzar gàrgares amb el líquid resultant)
Aparell sexual femení: La decocció de 60 gr. d’escorça seca en un litre d’aigua pot utilitzar-se per a realitzar irrigacions que ajudaren a combatre el vaginisme o dolor que es produeix en la dona durant la penetració
ALTRES USOS
La fusta és forta encara que flexible i de molt poc pes. S’ha utilitzat per a fer pals de criquet, llumins i talles. En les zones rurals s’utilitza per a la construcció de pals de tanques i per a encendre el foc.
Els buscadors d’aigua utilitzen una branca de salze en forma de forquilla invertida per a trobar el preat líquid.
Toxicitat del salze
No haurien d’utilitzar aquesta planta aquelles persones que presenten al·lèrgia a l’aspirina o medicaments amb el mateix principi (Àcid acetilsalicílic). Tampoc aquelles que presenten reaccions estomacals adverses al seu ús, manifestades principalment en forma d’acidesa gàstrica.
De la mateixa manera, els que tinguin antecedents d’úlcera gàstrica, hemorràgies intestinals, hemofília, problemes de coagulació, asma, problemes hepàtics, renals o colitis.
L’administració d’aquesta planta en nens o nenes petits amb malalties de tipus viral, com a refredats o grip, pot desenvolupar la síndrome de Reye, una malaltia que afecta generalment als petits entre els 4 i 12 anys, amb greus resultats en el fetge i en el cervell, que s’atribueix a l’ús de l’aspirina quan tenen la grip o la varicel·la.
No s’ha de prendre en combinació amb altres medicaments anticoagulants o antiinflamatoris,durant l’embaràs o en aquelles persones que presenten brunzits en les oïdes (tinnitus)
Recol·lecció i conservació: Tant l’escorça, com les fulles o les flors s’hauran de recollir a la primavera. La primera s’asseca al sol i la resta a l’ombra. L’escorça s’ha d’obtenir de branques amb un parell d’anys d’edat i només espot convertir en pols abans d’usar-se.
Altres espècies de salze
Semblants propietats presenten altres espècies de salzes, entre les que podríem mencionar:
- Saulic (Salix purpuria)
- salze viminal (Salix viminalis)
- Salix caprea
- Salix nigricans
- Salix pentantra
- Salix cinerea
- Salix trianda
Més informació sobre plantes
17 Desembre, 2023
