Roser de ca ( Rosa canina)

PROPIETATS MEDICINALS DEL ROSER DE CA

Propietats del roser de ca (Rosa canina)

Característiques del roser de ca

Nom vulgar: Roser de ca.

Nom científic: Rosa Canina. El nom segons certs autors vindria donat per la forma del seus agullons que recorden els canins dels gossos. Altres pensen que es degut al fet que amb aquesta planta es volia abans guarir la ràbia.

Família: Rosàcies

Hàbitat: Es pot trobar als boscos, tanques i a la vora dels camins.

Característiques: Arbust perenne de fins a 2 metres d’alçada. Tiges de color verd, sarmentoses i pèndules, amb forts agullons corbats. Fulles compostes amb dos o tres parells de folíols dentats ovats. Flors rosades o blanques, solitàries o agrupades en corimbes de fins a 4, de 4 a 5 cm de diàmetre, amb nombrosos estams i sèpals que cauen abans que el fruit. Aquest es denominat gavarrera, arriba fins als 2 cm i és de color vermell fort. De vegades a les branques d’aquest arbust apareixen unes protuberàncies que la mateixa planta desenvolupa per allotjar les larves dels insectes Rhodite Rosae. Aquestes formacions es denominen bedegars i, com veurem més tard, tenen aplicacions medicinals.

Propietats de la rosa canina

a) Medicinals:

Digestives: Pètals secs mullats durant 5 minuts en aigua calenta. Prendre després dels àpats.

Antiinflamatòries: Posar aigua bullint al damunt de 10 gr. de flors seques. Mullar una compresa i posar-la al damunt dels ulls.

Col·liri ocular -ungüent de roses-: Segons preparació dels antics grecs, es deixava macerar al sol els pètals amb oli d’ oliva i vi.

Laxants suaus: Cocció de 70 gr. de fulles seques per litre d’aigua o d’uns 60 gr. d’arrel per litre d’aigua. Deixar que l’aigua s’evapori una tercera part.

Vitamínics: Una vegada hem tret les llavors, amb les quals hem de tenir molt de compte doncs són tòxiques per la columna vertebral, matxucar la polpa dels fruits i barrejar-la a parts iguals amb sucre o melmelada. Són molt rics en vitamina C.

Astringent: Les mateixes gavarreres, si es deixen bullir en una proporció de 25 gr per litre fins que la barreja quedi reduïda a una tercera part, són astringents i ens tallaran la diarrea.

Tònic: Prendre la infusió de les gavarreres. 60 gr. per litre d’aigua.

b) Culinàries:

A la cuina, a més de la melmelada realitzada amb pasta de gavarrera, tal com hem dit anteriorment, es poder emprar els pètals, una vegada confitats, per decorar pastissos. Barrejats amb mel o sucre, també es poden fer gelatines estupendes.

c) Cosmètiques:

La infusió de pètals de rosa es un astringent formidable i un bon tònic per la pell. En faran ús aquelles persones que tinguin la pell massa grassa. La presència de tanins en aquesta flor els tancarà els porus i tonificarà la seva pell. Es un bon remei contra l’acnè juvenil i barrejats amb l’aigua del bany tonifiquen la pell de tot el cos.

Aigua de roses: veure Rosa gallica

Recol·lecció i conservació: Les arrels hauran de recollir-se a començament de la primavera. Les fulles quan ja estigui ben avançada aquesta estació. Els pètals abans d’obrir-se la flor (hauran de assecar-se al damunt d’ una tela al contacte de l’aire i guardar-se en recipients hermètics en llocs secs). Els fruits es recolliran a la tardor quan estiguin ben madurs.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

19 Desembre, 2023