Continguts
(Glycyrrhiza glabra L.)
PROPIETATS DE LA REGALÈSSIA
Característiques de la regalèssia
Nom científic: Glycyrrhiza glabra L.
 Dibuix de Glycyrrhiza glabra L. |
Nom vulgar: Regalèssia, pal dolç, regalíssia
Família: Papilionàcies
Descripció: Herba perenne de la família de les papilionàcies de fins a 1’5 m d’alçada. Tiges erectes, glabres, ramificats per la part inferior. Fulles amb pecíol curt, compostes amb fins a 17 folíols apegalosos. Flors axil·lars de color blau o violaci, agrupades en raïms, amb 1 cm, més o menys, de longitud. El fruit és un llegum de fins a 2 cm de longitud.
Hàbitat: Procedeix de l’Europa mediterrània i d’Àsia Menor i es troba cultivada en molts llocs, naturalitzada en llocs humits, llits de rius secs, barrancs, etc.
Principis actius:
– Sucres: glicirizina, glucosa i sacarosa
– Flavonoides: licoflavonol, licoricona, glycirol, glyzarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol, glabrona
– Saponines
– Tanins
– Betacarotens
– Aminoàcids: asparagina.
– Proteïnes
– Àcids: salicílic, màlic, betulínic, glicirretic
– Minerals: Calci, crom, cobalt, fòsfor, magnesi potassi, silici i sodi.
– Vitamines: Vitamina C i Tiamina.
Parts actives: Les arrels
Usos de la regalèssia
– Usos medicinals:
La regalèssia és una planta els usos medicinals de la qual són molt variats i se esta utilitzant molt actualment. Tant la seva arrel seca en preparacions casolanes com tota una sèrie de productes normalitzats i presentats de diverses maneres (càpsules, pastilles, comprimits, tintures, crema seca, etc.) pot ser trobat en les farmàcies o herbolaris. Totes elles tenen com a base l’arrel d’aquesta planta i el seu component principal, la glicirrizina. Aquest component ha estat elaborat tradicionalment a partir de les arrels de tres anys que encara no han produït fruit i que es solen recollir durant l’octubre i el novembre. El procés consisteix en picar-les i fer-les bullir a foc lent en calderes de coure removent constantment fins que se es formi una pasta consistent. A aquesta pasta se li dóna la forma oportuna i es deixa assecar sobre taulers de fusta. Actualment modernes màquines realitzen el procés en cambres de vapor.
En la composició del regalèssia solen entrar altres productes edulcorants que dissimulen la seva amargor natural.
Com la glicirrizina presenta certes incompatibilitats i una possible toxicitat, com veurem més tard, es venen productes normalitzats de regalèssia sense aquest component, que s’anomenen DGL (Deglycyrrizinated Licorice, que vol dir en anglès regalèssia sense glicirrizina) i que té unes propietats diferents a la varietat completa.
A més de preparats normalitzats de regalèssia, s’utilitza també la seva arrel seca triturada per a realitzar decoccions i tintures realitzades amb l’arrel seca macerada en alguna beguda alcohòlica de 45ºC durant 15 dies. L’avantatge de l’arrel és que, una vegada recollida i rentada adequadament, es pot guardar i es conserva perfectament fins que decidim realitzar una preparació.
Veure les propietats medecicinals en detall
– Usos Industrials:
Donat el poder del regalèssia com edulcorant, s’utilitza habitualment en la confecció d’aliments i begudes, superant en molt el poder d’altres endolcidors. Igualment s’utilitza en la indústria del tabac per a millorar el sabor dels cigarrets.
Toxicitat de la regalèsssia
La glicirrizina posseeix propietats mineralcorticoides i glucocorticoides. El seu ús prolongat produeix efectes negatius en l’organisme amb augment de la pressió sanguínia (hipertensió), augment del sodi i retenció de l’aigua. Es produeix una perduda anormal de potassi que condueix a un estat anomenat hipocalèmia o falta de potassi en la sang.
Moltes de les intoxicacions es produeixen d’una manera inconscient amb l’ús habitual d’aquesta planta en caramels, sobretot aquells per a refrescar l’alè. Altres causants de les intoxicacions són beure quantitats grans de begudes que continguin regalèssia, com l’aniset, el fumar molt de tabac tractat amb aquesta planta, el menjar gomes de mastegar o caramels. La dosi tòxica depèn de cada individu però la Comissió Europea, en un estudi del 2004, recomana que les dosis diàries d’àcid glicirrètic no superin els 100 mg diaris (Es coneix el cas d’una dona anglesa que havia estat menjant un paquet de 200 gr. diaris de caramels de regalèssia per a alleujar el restrenyiment. Al final va haver de ser ingressada en l’hospital per presentar un estat general molt dèbil amb una pressió sanguínia molt elevada).
En un estudi realitzat a Iran es va comprovar com l’administració d’1,3 gr. d’extracte sec de regalèssia durant deu dies consecutius disminuïa la testosterona dels afectats i inhibia el seu desig sexual. Igualment un estudi portat a terme a Finlàndia va arribar a la conclusió que el consum de regalèssia portada a parts prematurs.
No es pot utilitzar en casos de diabetis del tipus II, en pacients amb hipertensió arterial, amb aquells que tinguin poc de potassi en la sang, en malalts d’hepatitis i durant l’embaràs.
Símptomes: Mal de cap per augment de pressió, edemes principalment en la cara i en els turmells, sensació d’extremitats ardents, debilitat, rampes, orina de color fosc, perduda de la menstruació, problemes en la libido per augment de la testosterona en els homes, arrítmia, etc.
L’ús de la regalèssia esta desaconsellat si s’estan prenent altres medicaments com els que es subministren per a augmentar la pressió arterial (Poden provocar un augment massa elevat de la tensió), els corticoides (igual que la regalèssia, produeixen retenció de líquids) o els productes que es prenen per a tonificar el cor.
Tractament: Abandonar la ingestió d’aquest producte, atenció mèdica en casos necessaris amb respiració assistida i vigilància del ritme cardíac. En molts casos serà necessari proporcionar algun hipotensor per a abaixar la pressió arterial i controlar els electròlits, especialment el potassi.
Més informació sobre plantes
17 Desembre, 2023
