Plantes per la pròstata
La pròstata és una glàndula encarregada de produir el líquid seminal. Es troba en el coll de la bufeta i de la uretra i només la posseeixen els homes. Les principals malalties que li afecten són les següents:
– Prostatitis, és una infamació que pot aparèixer momentàniament (Prostatitis aguda) o una inflamació crònica (Prostatitis crònica)
– Augment de la pròstata que es produeix en la majoria dels homes a partir dels quaranta, entre els que afecta a un 10%, i que resulta comú en un 60% de barons de vuitanta anys. Es coneix amb termes mèdics com a hipertròfia prostàtica benigna o adenoma de pròstata.
– Càncer de pròstata que és el més comú dels càncers entre els homes a partir dels cinquanta.
Símptomes
Entre els símptomes més destacats i comuns als tres tipus troben els següents:
– Ganes freqüents d’orinar.
– Dificultat per a expulsar l’orina.
– Coentor a l’orinar
– Sensació de quedar-se encara ple després d’orinar.
– Dolores en els ronyons i en el sacre.
– Calfreds
Causes
Les causes de la prostatitis aguda són fonamentalment infeccions bacterianes, infeccions de transmissió sexual o contagi per exploració mèdica. La prostatitis crònica, amb símptomes menys intensos que en l’aguda, pot ser conseqüència de d’una prostatitis aguda mal curada i com resultat d’altres infeccions de l’aparell urinari.
En l’augment benigne de la pròstata pareix intervenir un derivat de l’hormona testosterona, anomenat dihidrotestosterona, que estimula el creixement de les cèl·lules prostàtiques. Aquest augment fa que la pròstata pressioni la uretra, que és el canal que condueix l’orina des de la bufeta fora del cos, i produeixi els desagradables símptomes vistos anteriorment.
No se saben realment quines són les causes que produeixen el càncer de pròstata, encara que en el desenvolupament d’aquest semblem influir factors hereditaris, tipus d’alimentació i factors ambientals.
De presentar-se algun símptoma dels vistos anteriorment s’aconsella la visita a un especialista perquè dictamini quin tipus de patologia es refereix. És molt important el ràpid diagnòstic de la malaltia per a evitar que empitjori o es torni crònica i, sobretot, si desafortunadament es tracta d’un càncer de pròstata, impedir que aquest es dissemini a altres parts del cos, especialment cap als ossos (metàstasi).
Entre els factors que predisposen al desenvolupament o infecció de la pròstata es troben el consum de greixos, o aliments massa rics en sucres, la ingestió de begudes alcohòliques o el consum de toxines. Altres factors que hem de tenir en compte són l’acumulació durant molts dies d’excrements en el recte, perquè, donada la presència de molts bacteris, poden acabar per infectar aquesta glàndula.
L’administració d’hormones pot agreujar la malaltia.
En general es recomana el consum abundant de fruites, verdures, llegums i cereals integrals. Tots ells, pel seu gran contingut en fibra, ajuden a eliminar les excrements i netejar l’intestí, per la qual cosa s’eviten putrefaccions que podrien originar una prostatitis.
Fitoteràpia
La funció principal de la fitoteràpia consistirà en utilitzar aquelles plantes la finalitat de les quals es traduirà en:
– El tractament de l’augment benigne de la pròstata (hipertròfia prostàtica benigna)
– Plantes que ajuden a superar les prostatitis.
– Depurar l’organisme perquè aquest es trobi en les millors condicions que eviten el risc d’una infecció. Per a això utilitzarem amb freqüència tisanes realitzades amb plantes que posseeixen un un valor diürètic. És a dir aquelles que ajuden a eliminar aigua de l’organisme, depurant-lo i, al mateix temps, alliberen la bufeta urinària d’orina, amb la qual cosa ajuden a pal·liar l’opressió que una glàndula prostàtica inflamada exerceix sobre aquest òrgan. (Més informació sobre aquest tema en “Plantes diürètiques“.
– Utilitzar plantes laxants que impedeixin el restrenyiment. (Més informació sobre aquestes plantes en el tema “Plantes i càncer“)
ÚS INTERN
Entre les plantes especialment prostàtiques tenim les següents:
Carbassa: (Cucurbita pepo) Molt útil per al tractament de la hipertròfia prostàtica benigna. Al posseir un component denominat cucurbitacina que influeix en la dihidrotestosterona, evitant que esta produeixi l’augment de la pròstata. Al mateix temps, al tractar-se d’una planta amb propietats diürètiques, permet buidar la bufeta urinària, pal·liant els efectes desagradables d’aquesta patologia. (Menjar llavors de carabassa seques o fresques, sense escorça) (Xarop de llavors de carabassa i mel: Barrejar llavors de carabassa picades sense escorça amb mel en la mateixa proporció. Menjar una cullerada en dejú cada matí)
Borraia: (Borago officinalis) Molt adequada en cas d’inflamació de la pròstata i prostatitis (Decocció d’un grapat de fulles en un litre d’aigua durant 10 minuts. Beure un parell de tasses al dia)
Ortiga: (Urtica dioica) Les infusions de fulles d’ortiga seca són un diürètic molt important, els esteroides de l’extracte de l’arrel actuen directament sobre la hipertròfia prostàtica benigna a l’augmentar la quantitat de micció diària, relaxar la bufeta urinària i inhibir el creixement d’aquesta glàndula (La dosi s’estima en uns 240 mg diaris repartits en dos preses diàries) – Un altre magnífic estudi sobre aquesta planta.
Palmera (Serenoa repens) Impedeix la transformació de la testosterona en dihidrotestosterona, per la qual cosa actua activament a l’evitar el creixement desmesurat de la pròstata. No disminueix la mida de la pròstata engrandada, però evita un creixement major i millora els símptomes, fent que el malalt es trobi millor al fer que la micció sigui més abundant, no tan freqüent i evitar la sensació de sentir-se ple (320 mg d’extracte repartits en dos preses diàries)
Pygeum (Pygeum africanum, Prunus africana (Hook f.) Kalkm.) L’extracte d’aquesta planta, en dosi de 100 mg diaris repartits en dos preses, ajuda en el tractament de la hipertròfia prostàtica benigna amb un resultat semblant a la palmera (Serenoa repens)
Castanya: (Castanea sativa) Per la seva riquesa en zinc, que és un component antiprostàtic molt important. El seu ús evita l’engrandiment incontrolat d’aquesta glàndula (Menjar castanyes crues).
Pastanaga: Constitueix una font de betacarotens, amb propietats desintoxicants i anticancerígenes. (Menjar abundant quantitat de pastanaga crua) Més informació sobre els betacarotens
Més informació sobre plantes
28 Agost, 2024