Plantes tisanes: infusions, decoccions, maceracions

Tisanes

De totes les preparacions amb plantes medicinals les tisanes són les més utilitzades i les que presenten una forma més segura i natural d’adquirir els principis actius de les plantes. Es poden realitzar amb una sola planta o amb diverses al mateix temps. En general, es confeccionen prenent com a element principal l’herba base i com a dissolvent l’aigua, normalment calenta, encara que també es poden pot realitzar en aigua freda. De tractar-se d’infusions mixtes, a la planta base ha d’afegir-se una altra o altres que reforcen la seva acció i alguna o algunes que fan que el preparat sigui més saborós i més fàcil de prendre. Es poden endolcir perquè resultin més agradables, en aquest cas és convenient fer-ho amb mel.

Dins del concepte de tisana tenim les següents preparacions:

• Infusions: És el mètode més freqüent d’extracció dels principis actius d’una planta. Consisteix en abocar aigua calenta, generalment sobre les parts més tendres – fulles o flors -, i deixar-la reposar entre 5 i 10 minuts. Normalment es realitza dipositant una cullerada petita de planta seca en l’interior d’una tassa, la qual cosa equivaldria a un pes aproximat de 2-3 gr. Si es tracta d’herba fresca, la quantitat sol ser el doble. Una vegada l’herba dins, s’abocarà aigua que acaba de trencar a bullir i es taparà perquè no s’evaporin les propietats que es troben en els seus olis. Si té un sabor que no resulta agradable és millor endolcir-la amb mel. Si es desitja preparar amb cassola o amb algun recipient, s’abocarà en la mateixa mig litre d’aigua. Quan esta a punt de bullir s’afegeixen 6 cullerades petites d’herba seca o 10 de tendra -entre 20 i 30 gr., respectivament- i se seguirà el mateix procés anterior. Ha de guardar-se en la nevera o en un lloc fresc si es desitja conservar, no havent de fer-ho més enllà d’un dia. Normalment es prenen de 2 a tres tasses al dia.

• Decoccions o coccions: La decocció o cocció és el mètode d’extracció dels principis actius d’una planta consistent en fer-la bullir en aigua a foc lent des de 3 minuts a 30, generalment sobre les parts més dures de la mateixa esmicolades -arrels, tiges, escorces o blavors-, i deixar-la reposar amb un temps mínim de 10 minuts. Per a realitzar aquests procés, s’abocaran unes 6 cullerades petites d’herba seca o el doble de fresca en ¾ de litre d’aigua. S’encén el foc fins que bulli i es mantindrà així fins que el líquid es redueixi en una tercera part, és a dir sobre mig litre, la qual cosa es produirà normalment entre els 20 minuts i la mitja hora. Després col·locar un colador sobre la tassa i filtrar-la. Conservar en la nevera o en un lloc fresc un màxim de 24 hores. Es poden prendre normalment entre 2 i 3 tasses diàries.
• Maceracions: La maceració és el mètode d’extracció dels principis actius d’una planta consistent en deixar reposar una herba en aigua freda durant un període considerable de temps que pot oscil·lar entre unes 6 hores i diverses setmanes. Es confecciona en una proporció de 20 parts d’aigua per 1 d’herba.
• Sucs: Encara que no siguin pròpiament tisanes, els incloem en aquest grup perquè en la seva elaboració no intervenen solvents diferents a l’aigua. El suc s’obté a partir del líquid de les plantes que s’extrau per mitjà de pressió manual o mecànicament . Es pot obtenir dels fruits o d’altres parts tendres de la planta. Per a aprofitar les propietats medicinals, aquest líquid es pot beure directament o aplicar-se externament, després de filtrar-lo.

Altres preparacions medicinals

(Clicar a cada grup per una informació detallada de cadascuna)

Més informació sobre plantes i remeis

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

6 Desembre, 2023