Continguts
PLANTES I EMBARÀS
Plantes adequades per a l’embaràs
Entre les plantes adequades per a l’embaràs tindríem aquelles que tenen la propietat de tonificar els músculs uterins i cobrir les exigències de minerals tan essencials com el calci necessari en la formació dels ossos. Per tractar-se d’un època en què la dona esta sotmesa a una gran pressió és bo prendre aquelles plantes que actuen sobre el sistema nerviós.
El gerd (Rubus ideaus). La seva acció radica en la influència de l’alcaloide fragarina. A més de tonificar els músculs uterins i relaxar-los (amb això s’aconseguirà disminuir els dolors del part) ajuda a evitar el vòmits, és lleugerament sedant, per la qual cosa pot substituir a altres herbes que exerceixen una acció irritant i dràstica que resulta perillosa durant l’embaràs (infusions de les fulles)
L’ortiga (Urtica dioica): Com mineralitzant, especialment quant a la seva riquesa en calci i pel seu gran contingut en vitamines, resulta un tònic general de l’organisme molt adequat per a cobrir el desgast que suposa l’embaràs.
L’alfals (Medicago sativa) Pel seu contingut en calci i magnesi i per la presència de potassi que actua com un sedant del sistema nerviós.
Altres plantes adequades per a l’embaràs són: L’àloe (Aloe vera), la carabassa (Cucurbita pepo), el coco (Cocus nucifera), la xocolata (Teobroma cacao).
Plantes per a millorar la tendència al vòmit
Plantes que resulten molt útils per a superar la tendència al vòmit són: el el romaní, (Rosmarinus officinalis) la camamilla, (Matricaria chamomilla) o la sàlvia (Salvia officinalis)
Plantes perilloses per a l’embaràs
Com a plantes perilloses hauríem d’evitar les que sobreestimulen els músculs uterins podent arribar a induir a l’avortament. Entre elles tindríem les següents:
Corona de Rei (Saxifraga longifolia Lapeyrouse) i la Corona de reina (Saxifraga catalaunica Boissier et Reuter)
Les rudes (Ruta graveolens L. i Ruta angustifolia Pers), plantes emmenagogues el principi tòxic de les quals -soforina o citisina – amb una acció semblant a l’estricnina o curare, pot provocar avortaments. Aquest principi produeix augment de la circulació sanguínia en l’úter, provocant menstruacions forçades i avortaments.
Gitam (Dictamnus hispanicus Webb) Utilitzat pels pastors per a fer avortar les cabres i també s’ha emprat en maceració amb aiguardent per a la mateixa finalitat en persones.
Julivert (Petroselinum crispum (Miller) A.W. Hill) La presència de l’apiol en l’oli essencial té un efecte abortiu. La planta fresca no pot portar a avortaments perquè el contingut en oli essencial respecte al seu pes específic és massa baix. Es recomana no utilitzar l’oli essencial pel seu gran poder tòxic, tant per l’apiol, la dosi abortiva del qual es troba molt a prop de la dosi mortal, com per la presència de furocumarines, substàncies fototòxiques. De tota manera és una planta de què no es pot abusar.
El fonoll (Foeniculum vulgare) també és molt ric en apiol i el seu oli essencial hauria de deixar de prendre’s durant l’embaràs.
Altres plantes abortives
La Colocàsia (Colocasia esculenta), el matapoll (Daphne gnidium L.), l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), la nou vòmica (Strychnos nux-vomica), l’hibisc (Hibiscus rosa-sinensis), el sèsam (Sesamum indicum), la vinca (Vinca major), la savina (Juniperus sabina)
Plantes que són considerades com els grans tòxics o verins en general i haurien d’evitar-se en tot moment però especialment durant l’embaràs, sobretot les que presenten components declarats expressament com a abortius. Pel seu contingut en esparteïna: la tora blava (Aconitum napellus), el ginestell o ginesta d’escombres (Sarothamnus scoparius), la ginesta (Spartium junceum), pel seu contingut en esparteïna, el Còlquic (Colchicum autumnale) pel seu contingut en colxicina.
Moltes de les plantes que s’utilitzen com a condiments com l’orenga (Origanum vulgare) el comí, la sajolida de bosc (Satureja montana), el gingebre (Zingiber officinale) posseeixen un alt contingut en beta- bisabolé. Altres plantes d’ un gran valor aromàtic, riques en essències, posseeixen beta-thujone, com el romaní (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula latifolia), la sàlvia (Salvia officinalis), la menta piperita (Mentha piperita), l’hisop (Hyssopus officinalis), l’alfàbrega (Ocimum basilicum), l’absenta (Artemisia absentium), quan es prenen en grans quantitats tant la planta verda, seca i especialment el seu oli essencial poden resultar abortives. En general i per a evitar possibles complicacions s’hauria d’abstindre’s de prendre oli essencial durant l’embaràs. En tot cas, s’hauria de consultar al metge per a precisar quin oli pot resultar perjudicial i les dosis adequades, però mai recórrer a l’automedicació, especialment en cas d’embaràs.
Plantes purgants, amb principis per la seva acció extrema sobre la musculatura de l’estómac i,per derivació, pot afectar també a l’úter. Entre elles tindríem les càssia (Cassia senna) o la fràngula (Rhamnus frangula) o la corfa sagrada (Rhamnus purshiana).
Tampoc convé abusar de fruits com la pinya (Ananas comosus), la pruna (Prunus domestica) o els dàtils (Phoenix dactylifera) perquè són riques en serotonina, un principi abortiu. Les pells del plàtan (Musa x paradisíaca) també contenen el mateix component.
Més informació sobre plantes
21 Gener, 2022
