Propietats del plantatge

(Plantago major L.)

PROPIETATS MEDICINALS DEL PLANTATGE GROS

Característiques del plantatge gros

Nom vulgar: Plantatge gros, plantatge de fulla ampla.

Nom científic: Plantago major L. Nom derivat de “planta”, que en llatí significa “peu” i del verb “ago”, que significa “semblant”. “Semblant a un peu”, es refereix al semblant que tenen les fulles amb la planta del peu.

Família: Plantaginàcies.

Hàbitat: En terres de cultiu, al costat de les carreteres, en camps rics en adobs orgànics o granges.

Característiques: Planta perenne de la família de les plantaginàcies de fins a. Fulles de fins a 15 cm, en roseta basal; ovals o el·líptiques, glabres. Limbe de longitud semblant al pecíol. Flors en espiga, situades damunt de pecíols de fins a 15 cm. Pecíols llisos. Corol·la molt petita, d’uns 3 mm de diàmetre, groguenca, amb les anteres lilà quan són jovents i que es tornen grogues.

Components:

• Àcids: oleic, linoleic (llavors), salicílic, cafeic, cítric, ferúlic, planteòlic, clorogènic (planta), fumàric (fulles)
• Sucres: sacarosa, fructosa, sorbitol, aucubina (Planta)
• Alcaloides: plantagonina, indicaïna
• Colina
• Invertina
• Mucílag
• Tanins
• Proteïna
• flavonoides: luteolina, nepetina,noscapina
• Aminoàcids: apigenina (fulles)
• Vitamines: Àcid ascòrbic (Vitamina C)
• Fibra (planta)
• Minerals: Potassi (Planta)

Propietats del plantatge gros

ÚS INTERN

• Aparell respiratori: Pel seu contingut en mucílags exerceix propietats emol·lients, és a dir suavitzants de les mucoses respiratòries, per la qual cosa s’ utilitza per a curar el dolor de gola o la boca irritada o amb nafres causades per les infeccions, així com tractar l’afonia o la veu ronca. (Realitzar glopeigs bucals amb el líquid resultant de la infusió d’una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua. Podem engolir el líquid).

Al mateix temps les propietats antibacterianes del suc d’aquesta planta poden ser aprofitades per eliminar els microorganismes que produeixen les malalties de l’aparell respiratori. Igualment les seves propietats descongestionants i expectorants suaus són molt útils per desinflamar les vies respiratòries i ajudar a expulsar les mucositats que allí es formen. Combinant aquestes tres propietats podrem utilitzar aquesta planta en un espectre molt ampli de malalties de tipus respiratori: tos, faringitis, laringitis, bronquitis, tuberculosi, etc. (Xarop de planta fresca. Per a això picar la planta, filtrar el líquid. Barrejar a parts iguals amb sucre, dissolent-lo al bany Maria. Tres cullerades al dia. Les propietats bactericides d’aquesta planta es perden quan es s’escalfa, per la qual cosa aquest tipus de preparats freds és el que més convé en cas d’existir microorganismes) (Com a emol·lient, es pot utilitzar la infusió de fulles seques al 5%. Prendre tres tasses al dia)

• Astringent: Per la seva riquesa en tanins té propietats astringents, adequades per a detenir la diarrea (Infusió d’una cullerada petita de fulles seques per tassa d’aigua. Prendre tres tasses al dia) Aquesta mateixa infusió és adequada en casos d’inflamacions del còlon (colitis), dels intestins (enterocolitis). Un parell de cullerades al dia de xarop ajuda a disminuir el dolor causat per l’úlcera d’estómac.
• Restrenyiment: Les llavors de plantatge, molt riques en mucilags, es poden utilitzar per combatre el restrenyiment. De fet són les llavors d’un tipus de plantatge, el psyllium (Plantago ovata) el component del qual s’utilitza per elaborar el laxant Metamucil. (Prendre d’1 a 3 cullerades de llavors al dia barrejades amb abundant aigua. (Un parell de litres com a mínim. Si no es pren prou aigua, pot provocar oclusions intestinals. No prendre si produeix al·lèrgia)
• Diürètic: Sembla que el suc del plantatge, preparat tal com hem vist abans, exerceix una funció diürètica així que resulta adequat en dietes d’aprimament. (Prendre un parell de cullerades al dia) (Infusió d’una cullerada petita de planta seca per tassa d’aigua. Beure una tassa al dia)
• Hemostàtic: El plantatge és una herba amb provades propietats hemostàtiques, és a dir afavoreix la coagulació de les ferides, evitant el sagnat. Aquesta propietat pot aprofitar-se no sols per curar aquelles ferides que es produeixen en l’exterior del cos, com a conseqüència d’un traumatisme o tall, sinó també aquelles ferides internes que es produeixen al trencar-se petites venes o capil·lars. Entre aquestes aplicacions podríem mencionar les hemorràgies anals causades per les hemorroides. En aquest cas la seva capacitat hemostàtica s’utilitza per a detenir el sagnat produït per la ruptura de les venetes annals. D’igual manera pot detenir la sang que es produeix a l’orinar com a conseqüència de les petites ferides produïdes en la bufeta, o ajudar a cicatritzar les fístules anals (Infusió d’una cullerada petita de planta seca per tassa d’aigua. Beure tres tasses al dia)

ÚS EXTERN

• Vulnerària: Les fulles del plantatge fresques constitueixen un dels millors vulneraris, és a dir tenen la propietat de cicatritzar les ferides i afavorir la seva cicatrització. Aquesta propietat se li atribueix tant a la seva riquesa en tanins, amb funció cicatritzant i hemostàtica, com al seu contingut en alantoïna, una substància que té la propietat d’estimular el creixement de les cèl·lules de l’epidermis i substituir aquelles que estaven danyades amb el conseqüent efecte regenerador, motiu pel qual aquest component s’utilitza en la indústria de la cosmètica i entra a formar part de la composició de cremes per a tot tipus de pells. Sense entrar en la sofisticació d’aquestes cremes, un simple fulla fresca d’aquesta planta, ben rentada i aplicada sobre una ferida ajudarà a detenir el fluix de la sang, a cicatritzar-la i a prevenir el risc d’infecció.
• Otitis: Per les seves propietats antiinflamatòries i bactericides resulta adequat per a combatre el dolor d’oïda. (Picar un fulla tendre i abocar unes gotetes de suc en el seu interior)
• Cremades: L’aplicació d’un cataplasma realitzat amb fulles frescos picades aplicades sobre una cremada, alleugen el dolor i ajuden a regenerar la pell.
• Picadures d’insectes: El suc de la planta fresca ajuda a disminuir la inflor produïda per les picadures d’abelles, vespes, mosquits, puces o altres insectes, al mateix temps que disminueix la picor i afavoreix la cicatrització. Igualment el suc serveix per alleujar la picor extrema produïda per la picadura de les ortigues.
• Ulls: Un bany ocular realitzat amb el líquid resultant de la decocció de 5 cullerades de fulles secs per litre d’aigua durant ¼ d’hora és un bon remei per alleujar els ulls cansats, enrogits o inflamats.

ALTRES USOS

Planta comestible: Les fulles jovents dels plantatges (Plantago major, P. minor, P. lanceolata) resulten comestibles. Es poden menjar en amanides, junt amb altres verdures o cuites. Són molt riques en vitamina C – fins a 19 mg per cada 100 gr. al principi de la primavera -, vitamina A i calci. Es poden també fregir. Una vegada es fan més velles, resulten igualment comestibles, encara que són més fibroses i amb sabor molt fort, per la qual cosa és millor que ens mengem les tendres. Les tiges florals jovents també resulten comestibles, sent molt rics en tiamina (Vitamina B1). Les llavors seques i tritures es poden utilitzar per aromatitzar els plats o per formar una sèmola amb la qual es pot cuinar com sagú. (Una espècie de sèmola semblant a la tapioca)

És una de les plantes que més utilitzen els animals herbívors per alimentar-se, constituint un dels aliments habituals dels conills o les erugues. Molts ocells s’alimenten de les seves llavors.

Contraindicacions

No s’han observat contraindicacions excepte certes reaccions al·lèrgiques en algunes persones.

Recol·lecció i conservació: Les fulles es recolliran durant la primavera o l’estiu. S’han d’assecar en un lloc ombriu i guardar en recipients nets i hermètics.

Altres espècies de plantatge

Plantatge menor (Plantago lanceolata) Es diferencia del plantatge major pels seus fulles lanceolades, que es fan progressivament estretes cap a la base i pels llargs filaments dels estams. Les seves propietats són semblants al plantatge major.

El plantatge mitjà (Plantago media) Es caracteritza pels seus fulles mes ben el·líptics i proveïdes de pèls sedosos. El seu pecíol és més curt i pla. Presenta propietats semblants als anteriors.

Saragatona: (Plantago psyllium) (Veure més informació)

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

27 Octubre, 2020