Panical

(Eryngium campestre L.)

PROPIETATS MEDICINALS DEL PANICAL

panical

Detall de la planta amb una flor

camera

Característiques del panical

Nom vulgar: Panical

Nom científic: Eryngium campestre L.

Família: Umbel·líferes

Hàbitat: A la vora dels camins i herbassars secs.

Característiques: Planta perenne de fins a 70 cm.

Tiges erectes, verd grisenques.

Fulles pinnades, dividides en 3 lòbuls; les inferiors peciolades; les superiors, sèssils.

Flors agrupades en inflorescències corimboses; blavoses, amb bràctees que les superen àmpliament en longitud.

Components actius:

– Saponina.

– Tanins

– Furanocumarines

– Àcid cafeïc.

– Glucòsids monoterpens.

– Inulina.

– Potassi.

Propietats medicinals de panical

ÚS INTERN

Depurativa: Depura la sang i combat les inflamacions que afecten a les vies urinàries (càlculs, sorra, miccions doloroses, uretritis, prostatitis crònica, etc.) o les de l’aparell circulatori (albuminura, icterícia, etc.) 15 gotes de tintura tres vegades al dia.

Diürètica: Afavorix l’eliminació de líquids corporals, al fer treballar més als ronyons, sent molt adequada en casos d’hidropesia, cel·lulitis, malalties reumàtiques i cardíaques que s’associen amb l’acumulació d’aigua en el cos. Decocció de 20 gr. d’arrel en ½ litre d’aigua durant 10 minuts. Tres gots al dia, després de cada àpat.

Expectorant: Actua sobre les mucoses dels pulmons, afavorint l’expectoració en casos de refredat o grip i evitant l’espasme. El tractament vist a dalt pot utilitzar-se a tal fi.

Regulador de la menstruació: Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquelles que són massa pobres. Decocció de 7 gr. d’arrel per got d’aigua durant 8 minuts. 2 gots diaris.

Diaforètic: Estimula la sudació, per la qual cosa afavorix la diüresi i ajuda a eliminar toxines del cos. Decocció de l’arrel

ÚS EXTERN

Coïssors i dolor corporal: Hi ha l’opinió en certes zones mediterrànies que esta planta actua contra el dolor corporal i les coïssors de la pell. Molta gent del camp solia portar una petita branca damunt perquè, segons creuen, actuava d’analgèsic contra els dolors corporals i evitava l’aparició de ampolles en aquelles zones de la pell on es produïx un fregament amb la roba. Esta opinió no esta provada i pareix no tenir fonament, especialment pel fet que es pensa que no cal que la planta entre en contacte directe amb la pell.


ALTRES USOS

Aliment: És una planta les fulles tendres de la qual poden menjar-se en amanides, combinades amb altres d’efectes semblants, com la dent de lleó, els créixens, el jolivert, etc. L’arrel pot menjar-se confitada.

Toxicitat: No hi ha estudis que assenyalen la seva possible toxicitat; no obstant, un abús dels seus principis, per les seues propietats diürètiques i diaforètiques, podria produir un baixada massa important de la tensió arterial.

Recol·lecció i conservació: Les fulles han de menjar-se sempre fresques. Quant a l’arrel, ha d’arreplegar-se des d’estiu a tardor. Han d’assecar-se i guardar-se en un lloc fresc i sec.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.