Remeis contra la urticaria

TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA

14. Remeis contra els efectes de la urticària

Un cop ens ha picat una ortiga per a inhibir la reacció podem fer varies coses, però si la reacció és molt forta millor que anem a visitar a un dermatòleg.

14.1 A la farmàcia

A tots alguna vegada ens ha picat alguna ortiga i tot i que és una sensació molesta i desagradable no ens ha calgut anar a visitar a cap dermatòleg ni subministrar-nos cap medicament, però en casos excepcionals podem acostar-nos a una farmàcia i comprar un antihistamínic (una pomada, millor) que aplicarem sobre la zona afectada. Els antihistamínics actuen bloquejant un tipus de receptors de membrana de manera que la histamina no rep ordres d’actuar així la inflamació causada per la dilatació dels vasos sanguinis s’alleujarà. També poden disminuir la picor. Els antihistamínics tenen moltes utilitats en al·lèrgies, per exemple; perquè contenen diferents tipus de substàncies, potser a algú li serà beneficiosa una i a algú altre una altra. Depèn de l’antihistamínic es poden patir efectes secundaris com la somnolència, falta de concentració i sensació de mareig, per això no hem de conduir ni prendre alcohol mentre prenem un tractament antihistamínic.

En casos més extrems, quan es produeix una al·lèrgia greu, també es pot comprar un producte que contingui corticoides ja que aquestes hormones paren la producció d’histamines, normalment sol vendre’s com a inhalador.

Però si la picada d’ortiga és normal, a la farmàcia es pot comprar una pomada contra els seus efectes que s’anomena Fenistil.

Potser l’aspecte negatiu d’aquests medicaments és que una picada d’ortiga es pot suportar i si no som un cas excepcional en què la zona afectada és molt extensa o es preveu que sovint ens picarem amb les ortigues pel motiu que sigui, possiblement no ens sortirà a compte, comprar-los. Per tant es proposa seguir els següents remeis naturals i casolans que són possiblement més econòmics i més fàcils d’aconseguir per una sola vegada i aconseguirem els mateixos resultats, inhibir la picor i la coïssor.

14.2 Remeis naturals

El remei més fàcil potser és el d’aplicar gel a la zona afectada per urticària ja que calma la cremor. Però n’hi ha d’altres que usen plantes medicinals i també de molt curiosos.

Podem fer una infusió posant una cullereta de fulles d’ortiga, de pensament i de calèndula, que té una propietat cicatritzant,en aigua bullint. Després de filtrar-ho haurem de beure dues tasses al dia durant una setmana. Aquesta infusió l’haurem de prendre en el cas que la urticària sigui molt menys efímera que la d’una picada d’ortiga normal, ja que recordem que la urticària també pot ser deguda pel sol i la calor, per exemple, o per una al·lèrgia.

I tot i que la mateixa ortiga provoca la urticària si fem infusió amb l’ortiga té propietats beneficioses, cicatritzants, o també podem untar la zona amb el seu suc.

També podem fregar la zona afectada amb menta piperita, o picar les seves fulles i estendre el suc per la zona o fer infusions d’aquesta menta i afegir-les a l’aigua del bany per la nit.

Matxucant les fulles de la dent de lleó i estenent la pasta resultant sobre la zona afectada o també prenent una infusió de les seves fulles seques obtindrem propietats beneficioses per combatre la urticària.

el saüc és útil contra la urticària

Les infusions de flors de saüc ajuden a depurar l’organisme, resultant ser molt útils en cas d’urticària.

Els mucílags que conté la fumària també actuen contra la urticària per això hem de preparar una infusió amb una cullerada de les seves flors seques per tassa d’aigua i a més tenen un poder depuratiu. També podem fer compreses amb el líquid de la infusió de fumària amarant un drap i aplicant-lo sobre la zona afectada.

El saüc també té propietats curatives contra la urticària i per això haurem de prendre una infusió de les seves flors seques (una cullerada per tassa).

Un altre remei ben curiós consisteix en deixar caminar un cargol per sobre de la zona afectada ja que diuen que les seves babes alleugereixen la urticària.

15. Perquè hi ha animals que no els fa reacció la picada?

He trobat quatre casos d’erugues que viuen i s’alimenten de les ortigues sense que l’àcid fòrmic els faci cap reacció. Totes tres pertanyen a la família dels nimfàlids (Nyphalidae).

Els nimfàlids són una família de papallones amb el cos cepat, típicament diürnes i de vol ràpid.

  1. Vanessa cardul: D’uns 27 a 31 mm, viu en prats secs, estepes i camps oberts. A principis d’abril emigra del sud d’Europa cap a l’Europa Central, on neix una nova generació que tornarà a immigrar al sud cap a la tardor. Les erugues viuen entre els cards i les ortigues. És una espècie molt extensa, però no es pot trobar al sud d’Amèrica.
  2. Vanessa atlanta: D’uns 27 a 30 mm, relativament gran i de vol energètic, habita de primavera a tardor en prats, parcs i jardins i a finals d’estiu també a prop d’arbres fruiters. Abans de què arribi l’hivern, emigra des del sud d’Europa (més amunt dels Alps) cap a l’Europa Central i les illes britàniques. També viu a Àsia Menor, al nord d’Àfrica i a Amèrica central i septentrional. És de colors vistosos. La papallona posa els ous d’un en un en els extrems de les fulles de les ortigues que han crescut en zones obertes i assolellades. Les erugues viuen, s’alimenten tranquil·lament de les ortigues i normalment s’amaguen enrotllades en una de les seves fulles.
  3. Aglais urticae: D’uns 23 a uns 28 mm, de colors molt vius, hiverna en grutes, teulades, soterranis i, fins i tot, dins de cases, i emigra pel març. Cap al juny, viuen, després de la hivernació, en clarianes del bosc, prats, parcs i camps d’Europa i a la zona temperada d’Àsia i Japó. La femella posa els ous a la primavera a les ortigues i la seva eruga viu en elles, d’aquí li prové el nom.
  4. Inachis io: D’uns 23 a uns 28 mm. Es troba a Europa i al Japó. La femella, després d’aparellar-se, pon els ous a les ortigues en els mesos de març, abril i maig. Les erugues viuen i s’alimenten de les fulles de les ortigues i també formen els seus capolls en elles.

Aquests quatre tipus d’eruga de la família dels nimfàlids viuen i s’alimenten de l’ortiga fins que formen el capoll. L’àcid fòrmic no els fa cap reacció nociva sinó tot el contrari ja que l’evolució les ha portat a utilitzar-lo en el seu benefici. Les erugues l’incorporen en el seu sistema circulatori com a mitjà de defensa pels depredadors ja que aquest àcid els dóna molt mal gust.

A més a més els goril·les també en poden menjar sense que els faci cap reacció nociva.

Tornar a l’índex del treballPàgina següent

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Setembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.