Preparacions medicinals amb ortiga
4.2 Preparació
Normalment, per a fins medicinals d’ús intern i si es fa de manera casolana, s’incorporen les substàncies actives de l’ortiga mitjançant una infusió o per decocció.
La infusió es prepara, generalment, escalfant un quart de litre d’aigua i un cop arrenqui a bullir s’hi afegeix una cullerada de fulles fresques i joves. Tot seguit es retira del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. Abans de prendre-la s’ha de passar la infusió pel colador i infondre-la, és a dir, deixar-la reposar tapada durant uns deu o 15 minuts.
En canvi, en la decocció es posen les herbes i l’aigua, a temperatura ambient, juntes a foc lent. El seu temps d’ebullició varia segons la part que utilitzem de la planta. Aquest procés s’usa, a diferència de la infusió, amb les parts més dures de la planta com ara les tiges, que en el cas de l’ortiga són molt llenyoses, o les arrels, aleshores estipulem que són necessaris de cinc a vint minuts d’ebullició; encara que en el cas de la farigola, per exemple, dura tan sols uns tres minuts. Però la decocció també s’usa en les parts blanes del vegetal que no perden els seus principis actius amb aquest procés, aleshores s’estipulen d’un a tres minuts d’ebullició.
Però també es fa servir el suc de l’ortiga que s’aconsegueix passant la planta directament per una liquadora i que possiblement és el mètode amb el qual s’aconsegueix aprofitar més les propietats de l’ortiga. Si es vol, es poden deixar les ortigues en remull durant dotze hores abans de preparar el suc perquè les fulles agafin turgència.
I també es pren en xarop que es prepara de la següent manera. Primerament es fa la decocció de les fulles de l’ortiga que es posaran en un pot amb aigua bullint durant tres minuts i es deixarà infondre durant un quart d’hora. Es passa la decocció pel colador i seguidament s’ensucra a dojo. En segon lloc, s’escalfa la crema resultant al bany maria mentre es remena lentament, però contínuament fins que la barreja tingui certa espessor. Es deixa refredar i es guarda a la nevera. La dosi normal diària és d’una a tres cullerades.
També existeix la tintura alcohòlica i el vinagre d’ortigues (veure apartat 6.1).
És aconsellable endolcir la infusió, el suc o la decocció amb mel ja que el seu gust no és del tot agradable, s’assembla molt a una verdura qualsevol i no a un té o infusió convencional. També desprèn una olor bastant forta, poc agradable i difícil de desprendre de la roba, per exemple.
| Tornar a l’índex del treball | Pàgina següent |
Més informació sobre plantes
6 Desembre, 2023
