Propietats de l’orenga

PROPIETATS MEDICINALS DE L’ORENGA (Origanum vulgare L.)

Detall de la planta amb les fulles i les flors

Característiques de l’orenga

Nom vulgar: Orenga

Nom científico: Origanum vulgare L.

Família: Labiades

Hábitat: En herbassars eixuts i al costat dels boscos.

Característiques: Planta perenne de la família de les labiades de fins a 80 cm. Tiges erectes, pilosos i aromàtics. Fulles ovals, peciolades, dentades o senceres. Flors rosades de fins a 7 mm., reunides en en inflorescències arredonides terminals. Estams sobreixents. En herbassars eixuts i al costat dels boscos.

Components actius:

• Àcids: Rosmarínic (Planta i fulles), palmític, esteàric, oleic, ursòlic, cafeico, cáprilic (Planta)
• Oli esencial ric en timol, cineol, carvacrol, borneol, beta-bisolobè, limonè, alfa pinè, beta pinè, mircè, camfè, alfa terpinè (Planta)
• Minerals: Potassi, magnesi, manganès, zinc, coure (Planta)
• Tanins (Planta)
• Vitamines: Niacina, beta-catotè (Planta)

Propietats medicinals de l’orenga

ÚS INTERN

Digestiu: Especialment en casos d’espasmes intestinals. El timol, el carvacrol i el borneol, junt amb l’àcid cafeic són els components que fonamentalment exerceixen aquesta funció. (Infusió d’una culleradeta de summitats florals en una tassa d’aigua. Tres tasses al dia, després de les principals àpats) A més a més d’ajudar en les digestions estomacals, el valors hepatoprotectors del àcid ursòlic, sobre el que s’han valorat la seva importància com antitumoral, el fan molt útil en afeccions del fetge.

Carminatiu: Per a expulsar els gasos intestinals. El timol i el carvacrol, a més de ser antiespasmòdics, són també carminatius (La infusió mencionada anteriorment pot servir per aquest menester)

Expectorant, antiinflamatori, antisèptic de las vies respiratòries: Davant de l’aparició de malalties respiratòries causades per processos infecciosos, com a refredats, bronquitis, faringitis etc., eliminant la tos, desinflamant els bronquis i ajudant en l’eliminació dels gèrmens (5 gotes d’essència al dia) (5 ml d’extracte fluid)

Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidatge. (Infusió de summitats floríferes)

Antioxidant: És una de les plantes amb més antioxidants. Molt ric en àcid rosmarínic, mircè o camfè amb propietats antioxidants. Aquestes propietats poden ser molt útils en el tractament de malalties com la Sida o el càncer. (Infusió d’una cullerada de té per tassa d’aigua. Prendre tres tasses al dia)

ÚS EXTERN

Vulnerari: En ús extern els valors antisèptics i fungicides mencionats anteriorment poden aprofitar-se per a desinfectar ferides, però al mateix temps les seves propietats analgèsiques i cicatritzants ens treuran el dolor i ajudaran a recuperar les lesions externes. (Aplicar oli essencial sobre la part de la pell afectada amb una compresa neta)

Reumatisme: Resulta un bon remei per als dolors i inflamacions causades en les articulacions per les malalties reumàtiques. (El tractament anterior. Resulta molt adequat un bany amb l’aigua de la banyera molt calenta, on s’haja abocat un parell de litres d’infusió de flors seques.)

Amigdalitis: Igualment podem realitzar gargarismes amb la preparació anterior per a combatre les angines.

ALTRES USOS

Cuina: En la cuina s’utilitza com a aromatitzant per a condimentar àpats, sigui sec o verd. Resulta molt aromàtic i refrescant en amanides i li dóna molt bon sabor a la carn, els peixos, arrossos, aus, etc. Des de l’antiguitat el seu ús en alimentació ja es remunta a temps dels Egipcis, que, entre altres propietats, li atribuïen virtuts afrodisíaques. Molt utilitzat en la cuina Índia, país gran productor d’aquesta herba..

Cosmètica: Les indústries de productes de cosmètica, així com les de perfumeria utilitzen la seva riquesa en olis per a l’elaboració de perfums, colònies etc.

Toxicitat de l’orenga

L’oli essencial es pot considerar com un narcòtic. A l’ingerir-lo en dosis superiors a 5 gotes, o inclús inferiors en certs casos, pot produir somnolència i inclús provocar l’anestèsia, encara que els símptomes d’una fase inicial poden ser d’eufòria i excitació. En casos d’embaràs la seva ingestió pot produir avortaments.

Recol·lecció i conservació: És convenient recollir les flors a l’estiu, especialment a l’agost. S’han d’assecar a l’ombra i conservar en un recipient hermètic, fora de l’abast de la la llum.

Cultiu

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

23 Novembre, 2020