Oli d'onagra

Continguts

1 PROPIETATS MEDICINALS DE L’ONAGRA
- 1.1 Característiques de l’onagra
2 (Oenothera biennis)

PROPIETATS MEDICINALS DE L’ONAGRA

Característiques de l’onagra

(Oenothera biennis)

Nom vulgar: Onagra, prímula, herba de l’ase

Nom científic: Oenothera biennis

Hàbitat: Planta d’origen nord-americà que va ser introduïda a Europa en el segle XVII. Apareix silvestre al costat de les carreteres, o camins.

Dibuix onagra

Característiques / descripció: Planta bianual de la família de les onagràcies de fins a 1,2 m d’alçada.

Tiges erectes, peludes.

Fulles del primer any ovadolanceolades, alternes, de pecíol curt que formen una roseta. Les que creixen en la tija durant el segon any són sèssils de fins a 15 cm de llargada.

Flors grogues pàl·lides de fins a 4 cm de diàmetre, amb quatre pètals i 8 estams de menor longitud que els pètals, que s’obren a la nit, molt oloroses.

Fruits en forma de càpsula.

Components:

Àcids: oleic, linoleic, alfa-linoleic, beta-linoleic, gamma-linolènic, esteàric, aspàrtic, glutamínic, palmític (llavors), cafeic, elàgic, p-cumàric (fulles)
Aminoàcids: arginina, cistina, fenilalanina, glicina, histidina, isoleucina, leucina, lisina, prolina, lliseta, treonina, tirosina, valina (llavors)
Vitamines: Àcid ascòrbic (Vitamina C)
Fibra (planta, llavor)
Minerals: Potassi, magnesi, manganès, amoníac, coure, bor, ferro, zinc (llavor), calci, fòsfor (llavor, planta)

Propietats medicinals de l’oli d’onagra

ÚS INTERN

Ús tradicional: A Amèrica els natius utilitzaven aquesta planta internament en infusions per a tractar els problemes d’asma i externament com vulneraria, per a la curació de ferides o problemes de la pell.

Ús actual: En l’actualitat s’utilitza especialment el seu oli que s’extrau de les petites llavors rogenques per mitjà de pressió en fred. És en aquest oli on es troben els principals principis actius de la planta i els més explotats comercialment. De fet el cultiu d’aquesta planta a Amèrica s’utilitza principalment per a l’extracció d’oli amb finalitats medicinals. Atès que la producció no cobreix les necessitats de la demanda, aquest component és un dels més cars de tots els suplements del mercat.

L’onagra destaca fonamentalment per la seva riquesa en àcids grassos essencials (AGE). Són essencials en el metabolisme perquè es consideren necessaris per a la correcta producció de prostaglandines (precursors de les hormones capaces de regular moltes funcions del nostre cos), així com del correcte funcionament de les cèl·lules de l’organisme o del cervell.

L’onagra és una planta les llavors de la qual contenen olis essencials omega-6. Entre aquests, fonamentalment entre un 60 o 80% d’àcid linoleic i fins a un 15% d’àcid gamma-linolenic (AGL). El primer és més fàcil d’aconseguir ja que es pot obtenir de variades fonts vegetals, com les nous que són dels aliments vegetals que més quantitat posseeixen, l’alvocat, l’oli de soja, de gira-sol, de blat de moro, ametlles, cacauets, etc. El segon tipus d’oli essencial no apareix en quantitats considerables en cap aliment a excepció del què es troba en l’oli de borratja, d’onagra o de llavors de la grosella negra (Ribes nigrum). Les quantitats que posseeix l’onagra (7-10 %), les mas elevades després de la grosella negra, són molt recomanables perquè pugui ser utilitzada com a font d’aquest component.

No hem d’oblidar que l’oli de les llavors d’onagra conté quantitats elevades d’àcid oleic la importància de les quals en la salut del cor i de les artèries també ha estat posada de manifest moltes vegades i que pot trobar-se en altres fonts vegetals com els alvocats, les nous o l’oli d’oliva.

Malalties de la dona: S’ha comprovat que la utilització de l’oli d’onagra resulta molt indicat per a tractar una sèrie de malalties relacionades amb la salut de la dona:

Síndrome premenstrual (SPM): L’àcid gamma-linolenic contribueix a la fabricació de prostaglandina E1, una espècie d’hormona, que redueix els processos inflamatoris. Aquesta propietat resulta molt útil en el tractament dels símptomes negatius del síndrome premenstrual, tant pel que fa al seu aspecte físic com psíquic. La utilització de complements d’onagra ajudarà a reduir la inflor de ventre, dolor en el cap, dolor o major sensibilitat en els pits, augment de pes, dolor en l’esquena, nàusees, diarrea o restrenyiment, problemes urinaris, manifestacions diverses en la pell, com a sequedat, herpes labial o acne, etc. En l’aspecte psíquic ajudarà a combatre la depressió, irritabilitat, major agressivitat, atacs d’ansietat, etc. L’ús d’aquest oli constitueix una alternativa sense contraindicacions a l’ús d’inhibidors de prostaglandina o hormones. (Prendre càpsules d’oli d’onagra abans de la menstruació d’acord a les condicions del prospecte. Normalment s’estableix en 250 mg d’AGL al dia, la qual cosa vindria a representar unes tres càpsules de 1000 mg d’oli d’onagra al dia repartides en 3 preses.) (Evitar aquelles marques no fiables a causa de l’adulteració que aquests olis es veuen moltes vegades sotmesos)
Infertilitat: La utilització de l’oli d’onagra pot se útil per a solucionar certs problemes d’infertilitat relacionats amb problemes hormonals de la dona.
Quistos d’ovari: El seu ús pot resultar efectiu en la reducció dels quistos d’ovari.
Bonys als pits: les càpsules d’oli d’aquesta planta, rica en àcids grassos Omega-6, poden reduir les inflamacions mamàries, evitant o reduint la formació de bonys benignes en les mamelles (mastopatía fibroquística)

Potenciador masculí

Caiguda del cabell: L’ús d’aquest suplement, per la seva capacitat per a millorar la circulació, pot ser utilitzat en cas de caiguda del cabell relacionada amb una falta de rec sanguini en el fol·licle pilós. (Prendre tres càpsules de 1000 mg al dia repartits en 3 preses.)

Artritis reumatoide: Les seves propietats antiinflamatòries resulten molt útils per al tractament de l’artritis reumatoide. L’ús d’aquest suplement d’una manera habitual per un període de 6 mesos ajuda a millorar les malaltia, manifestant-se menys dolor en les articulacions i una major flexibilitat. Estudis realitzats als Estats Units van aplicar dosis de 2,5 g d’AGL al dia durant un període de 6 mesos. En aquest estudi es va demostrar que els pacients presentaven menys dolor i que les articulacions es trobaven menys inflamades. (Les dosis habituals que es solen prendre en aquest cas són d’uns 350 mg diaris d’AGL, repartits en dos o tres preses amb els aliments)

Esclerosi múltiple: Altes dosis d’aquest suplement (fins a 8 g diaris) són utilitzades per al tractament de l’esclerosi múltiple amb resultats molt prometedors.

Aparell circulatori: L’ús d’aquest oli redueix els nivells de colesterol “dolent” (LDL). Igualment a la seva capacitat per a reduir el colesterol, cal afegir que posseeix propietats anticoagulants de la sang i afavoreix la dilatació, incrementa la flexibilitat de les artèries i impedeix la seva inflamació, per la qual cosa, en general, millora la circulació i prevé moltes malalties del sistema circulatori com les inflamacions de les artèries (flebitis), les hemorroides, les varius o la hipertensió. (Normalment la dosi s’estableix en 250 mg d’AGL al dia)

Diabetis: L’ús d’aquest oli ha resultat útil com a suport en el tractament de la diabetis. D’una banda ajuda a mantenir estables els nivells d’insulina, d’altra banda, prevé els efectes secundaris que aquest malaltia proporciona en el sistema nerviós d’alguns pacients, entre els que es troben una sensació general de formigueig o l’entumiment dels membres. El seu ús en laboratori amb ratolins ha demostrat com era capaç d’evitar problemes de visió per retinopaties o aterosclerosis produïdes per l’excés de sucre en la sang

Aparell digestiu: L’onagra protegeix les mucoses digestives pel que resulta un bon aliat per a protegir a l’estómac. És especialment útil en el tractament de les borratxeres, especialment pel que fa als símptomes negatius que produeix la ressaca l’endemà. També s’ha observat que exerceix una funció positiva a l’alleujar els efectes negatius de la síndrome d’abstinència de l’alcoholisme. D’altra banda s’ha comprovat que el seu ús protegeix al fetge contra els efectes negatius de l’alcohol.

Al·lèrgies: El seu ús prevé l’aparició de les al·lèrgies respiratòries i redueix els símptomes negatius, com els esternuts, el llagrimeig, etc.

Regulador de l’excés de llàgrimes o saliva: S’ha comprovat que el seu ús resulta adequat per a controlar l’excés de producció de saliva o de llàgrimes quan s’utilitza en tractaments de 2 a 4 mesos.

ÚS EXTERN

Èczemes: En ús extern, l’oli d’onagra s’utilitza per al tractament dels èczemes, especialment l’èczema atòpic, una malaltia de caràcter crònic relacionada amb problemes d’al·lèrgia que ataca la pell proporcionant-li una textura com de cuir. La seva aplicació durant 3 o 4 mesos resulta molt positiva per a reduir la picor, la sequedat i impedir que la pell es desprengui amb tanta facilitat. Resulta un tractament alternatiu a l’ús de corticoides o inmunomoduladors tòpics.

Acne: Igualment la seva aplicació tòpica redueix els barbs, els grans i les inflamacions en general de l’acne. Aquesta ta propietat es produeix per la capacitat del seu oli a diluir l’acumulació de greixos en els porus de la pell, la qual cosa impedeix que aquests es bloquegin i apareguin els defectes en la pell que caracteritzen a l’acne.

Distensions i trencaments musculars: Per les seves propietats antiinflamatòries, fregar els músculs distesos o trencats amb oli d’onagra ajuda a reduir el dolor. (Buidar el contingut d’una càpsula en els molles dels dits per a friccionar la zona afectada)

Malaltia de Raynaud: Per al tractament de la malaltia de Raynaud, caracteritzada fonamentalment per problemes circulatoris en els dits de les mans i dels peus, així com en les orelles i nas. Les friccions amb aquest oli milloren la circulació d’aquestes zones evitant el seu enrogiment o entumiment i fent que aquestes parts presenten menys dolor. (Buidar el contingut d’una càpsula en els molles dels dits per a massajear la zona afectada)

ALTRES USOS

Planta comestible: Planta d’origen nord-americana que va ser introduïda a Europa en el segle XVII com a farratge per als animals, especialment els porcs. A Amèrica ja s’utilitzava anteriorment per a alimentar el bestiar i en l’alimentació humana. Les arrels es bullien o es caramel·litzaven. Les arrels cuites abans de produir-se les flors durant el primer hivern resulten comestibles. Tenen un sabor molt fort pel que han de bullir-se un parell de vegades. Les flors poden utilitzar-se per a aromatitzar les amanides.

Jardineria: Aquesta planta s’utilitza en jardineria ornamental per les seves flors grogues per a la decoració de parterres i vessants inclinades. La seva resistència i adaptació a la sequedat i a la contaminació la fa ideal per al seu ús a la vora de les carreteres. D’altra banda les seves gruixudes arrels i les seves rosetes són adequades per a fixar la terra durant els dos anys primers, quan la terra d’aquestes construccions es troba molt inestable. De fet inicialment era importada i plantada amb aquest propòsit, fins que es van descobrir les propietats medicinals de l’oli de les seves llavors.

Contraindicacions de l’onagra

Evitar utilitzar en cas d’epilèpsia.

Hi ha una possibilitat de sofrir reaccions adverses estomacals com nàusees o malestar en algunes persones. És millor prendre aquest suplement amb l’estómac ple per a minimitzar al màxim els seus possibles efectes secundaris en l’estómac. A vegades produeix mal de cap.

És preferible prendre aquest suplement junt amb petites dosis de vitamina E, el que evita la seva degradació i fa que aquest suplement es pugui absorbir millor.