Propietats de milfulles

PROPIETATS MEDICINALS DE LA MILFULLES

Detall de les fulles i les flors

Característiques de la milfulles (Achillea millefolium L.)

Nom vulgar: Milfulles

Nom científic: Achillea millefolium L.

Família: Compostes

Hàbitat: Al costat de les carreteres, prats i herbassars.

Característiques: Herba perenne de la família de les de fins a 60 m. Tiges erectes, piloses, acanalades. Fulles superiors de fins a 15 cm, pinnades de 2 a 3 vegades i amb contorn general lanceolat sèssils; les inferiors de fins a 25 cm, peciolades. Flors en capítols de fins a 6 mm, reunides en corimbes.

Components:

Àcids: Àcid ascòrbic, oleic i salicílic. (Fulles)

Oli essencial ric en: alfa-pinè, alfa-terpinè, beta- pinè, azulè, camazulè, camfè, cariofilè, acetat de bornil, p-cimè i sabinè.

Flavanoides: apigenina i luteolina. (Planta)

Lactones sesquiterpèniques: aquilicina, achileína, millefina (Planta)

Alcaloide: betonicina, betaina, colina y estachidrina (Planta)

Eugenol

Cumarines

Taní

Minerals: calci, crom, cobalt, alumini. (Planta)

Usos de la milfulles

ÚS INTERN

Astringent i antidiarreica: La seva riquesa en tanins, així com el camazulè, l’apigenina, i la luteolina, li confereixen propietats antidiarreiques i astringents. Molt útil en casos de diarrees i colitis. (Infusió d’una cullerada de summitats floríferes per got d’aigua. Prendre un parell de gots al dia)

Aparell circulatori: Per a rebaixar la pressió arterial es poden prendre un parell de gots al dia de la infusió mencionada anteriorment. D’igual manera es poden macerar unes tres cullerades de summitats florals en un litre de vi blanc durant 7 dies. Prendre 3 copetes al dia, una després de cada àpat principal. Aquests dos remeis resulten molt eficaços en el tractament intern de les hemorroides i les varius, atès que el seu ús afavoreix la circulació sanguínia, les tonifica i rebaixa la seva inflor incloent la que es produeix en els vasos annals, per la qual cosa resulta també molt eficaç en les inflamacions generals de les venes (Flebitis). Aquestes propietats cal atribuir-les fonamentalment als valors antiinflamatoris de l’azulè i de l’àcid salicílic.

Aparell respiratori: En les malalties respiratòries mes comuns, bronquitis, refredat, grip i d’igual manera en casos d’asma, resulta molt adequada pel valor depuratiu i bactericida que li confereix la seva riquesa en àcid ascòrbic -vitamina C- igual que la seva capacitat per evitar els espasmes respiratoris de l’asma, tuberculosi i d’altres afeccions respiratòries, com les al·lèrgies, entre elles la febre del fenc. (Inhalació dels bafs d’una infusió d’un grapat de flors en un litre

d’aigua)

Digestiva i tònica: Els flavonoides li atorguen propietats antiespasmòdiques molt útils en cas de “espasmes intestinals” mentre que els principis amargs li confereixen propietats digestives i resulten adequats per a les males digestions, ardor d’estómac, vòmits i igualment per a “obrir la gana” en aquells casos clars d’inapetència resulta molt adequada la barreja de tintura de camamilla i milfulles a raó de 4 gotes diàries abans de les tres àpats principals. Les infusions mixtes d’aquesta planta amb la camamilla resulten adequades per al tractament de l’úlcera d’estómac. (Infusió de mitja cullerada petita de la planta i mitja més de camamilla. 3 tasses al dia)

Menopausa: L’ansietat i el nerviosisme en la menopausa, així com molts altres efectes secundaris propis de la síndrome premenstrual (dolors de cap, d’estómac, dels pits, inflor de l’abdomen, irritacions de la pell, enrogiment, etc.) poden pal·liar-se amb l’ús d’aquesta planta. D’igual manera s’utilitza per a pal·liar els espasmes involuntaris d’origen nerviós, com poden ser tics, arrítmies cardíaques, en estats d’ansietat o com resultat físic d’un procés de depressió (Utilitzar el tractament anterior)

ÚS EXTERN

Malalties de la pell: Els components astringents mencionats anteriorment resulten molt adequats per a la cura externa de la pell, molt adequats per al tractament de grans, èczemes i altres imperfeccions de la pell (decocció d’un grapat de summitats florals per litre d’aigua. Aplicar amb drap sobre la part afectada). Aquesta mateixa decocció es pot utilitzar per a desinfectar ferides o mossegades d’animals. Tradicionalment s’ha utilitzat en alguns llocs per a tractar les mossegades de les serps

Emmenagoga: Les decoccions de summitats florals resulten molt adequats per a facilitar la menstruació, en els casos de regles doloroses (dismenorrea) o en presència de fluix (blennorràgia), (bullir un grapat de summitats florals per litre d’aigua durant ¼ d’hora. Omplir una palangana o part del bany i realitzar banys de seient amb aquest preparat)

Varius i morenes : Les decoccions de summitats florals, realitzats tal com hem vista anteriorment, resulten molt adequats per a tractar externament les varius. Realitzar banys de cames per al tractament de les varius i banys de seient per a rebaixar les hemorroides.

Toxicitat de la milfulles:

El contacte amb la planta fresca, per la presència de cumarines, pot donar lloc a reaccions en la pell per al·lèrgia. D’igual manera el seu suc fresc pot resultar foto-tòxic, produint èczemes en la pell en persones que s’exposen al sol, especialment en llocs elevats, on la radiació solar és major.

No utilitzar en casos de al·lèrgia al pol·len. Algunes vegades pot produir hipersensibilització gàstrica.

Jardineria:

Recol·lecció i conservació: Les summitats florals es recolliran durant la primavera i la tardor. Hauran d’assecar-se a l’ombra i guardar-se en algun recipient hermètic ben sec i net.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

16 Agost, 2024