Propietats del llorer

PROPIETATS MEDICINALS DEL LLORER

Detall de la planta

Característiques del llorer

Nom vulgar: Llorer

Nom científic: Laurus nobilis L.

Família: Lauràcies

Hàbitat: Arbre cultivat, apareix naturalitzat en llocs frescos i humits.

Característiques: Arbre perennifoli de la família de lauràcies. Tiges erectes de corfa fosca. Fulles senceres, alternes, lanceolades, coriàcies i brillants, de marge ondulat. Flors unisexuals; les masculines mostren de 8-14 estams; les femenines amb 4 pètals. Totes elles grogoses i reunides en umbel·les axil·lars, amb peduncle curt. Fruit en baia de color negre.

Components:

• Àcids: acètic, fòrmic, pelargònic, propiònic (fulles), cinàmic, làuric (fruits), caproic, linoleic, oleic, (planta)
• Sabinè (fulles i fruits)
• Limonè (fulles i fruits)
• Terpinè (fruits)
• Camfè (fulles)
• Alfa-pinè, alfa-terpinè, alfa-terpinol, beta-pinè, gamma-terpinè (fulles i baies)
• Minerals: manganés, calci, potassi, fòsfor, magnesi, ferro, sodi, zinc.
• Alcohols: eugenol (fulles)

Propietats medicinals del llorer

ÚS INTERN

Estimulant de l’aparell digestiu,antiespasmòdic, hepàtic i carminatiu: Augmenta les secrecions i afavoreix els moviments peristàltics, per la qual cosa contribuïx a afavorir la digestió, ajudant a l’estómac, al fetge i prevenint l’acidesa i els espasmes intestinals. Intervé fonamentalment en esta funció l’eugenol, que exerceix funcions carminatives, antiulcèriques i hepatoprotectives (Infusió d’un parell de fulles en una tassa d’aigua durant 10 minuts. 4 tasses al dia)

Expectorant, bronquial, grip: En cas de malalties respiratòries té un efecte beneficiós contra la grip, la bronquitis, tos i les afeccions de l’aparell respiratori en general (faringitis, laringitis etc.), El cineol, present en l’oli essencial, juga un paper principal per les seves virtuts antibacterials, antitusives i antibronquítiques. Però, a més, són nombrosos els components que també col·laboren en aquest sentit, com l’àcid acètic, l’alfa-pinè i el cafè. (La mateixa infusió mencionada anteriorment pot ser útil) o (4 gotes d’oli essencial tres vegades al dia)

Antiarterioscleròtica: Els àcids oleic, linoleic i làuric li confereixen propietats circulatòries en el tractament de l’arteriosclerosi i en la millora de la circulació sanguínia. (Els tractaments anteriors resulten adequats)

Antirreumàtic: Ajuda a combatre les malalties reumàtiques, alleujant el dolor i desinflamant les articulacions afectades. (4 gotes d’oli essencial 3 vegades al dia)

Diürètic: Afavoreix l’eliminació de líquid en el cos, per la qual cosa resulta interessant no sols en cas d’obesitat, sinó també en aquell conjunt de malalties que milloren amb l’eliminació d’aigua i la consegüent eliminació de toxines i especialment l’àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, reumatisme, cel·lulitis etc. (Infusió d’un parell de fulles en una tassa d’aigua durant 10 minuts. 4 tasses al dia)

ÚS EXTERN

Antireumàtic: Ajuda a combatre els dolors reumàtics a l’aplicar les propietats antiinflamatòries de l’alfa-pinè i beta-pinè sobre l’articulació del cos afectada per dolors reumàtics (Pomada d’oli essencial extreta dels fruits)

Regulador de la menstruació: (Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquelles que són massa pobres) (Infusió d’una culleradeta de fulles seques esmicolades per tassa d’aigua. Prendre durant 7 dies abans de la menstruació 2 tasses cada dia)

Pell: Resulta adequat en el tractament extern de les afeccions de la pell contra afeccions causades per fongs– l’àcid acètic té propietats fungicides-, així com en colps, úlceres, cremades, acne etc. Exerceix en este sentit una funció bacteriostàtica i regeneradora de l’epidermis.(Macerar durant 15 dies un grapat de baies en 250 gr. d’oli d’oliva. Filtrar i aplicar amb una gasa el líquid resultant sobre la superfície afectada.) (Abocar un parell de grapats de fulles seques en l’aigua calenta del bany)

ALTRES USOS

Cosmètic:

• Tractament capil·lar: – Sembla que exerceix un efecte regenerador del cuir cabellut, així com capacitat per a combatre la caspa, seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda del cabell. Per aquest motiu pot ajudar a prevenir la calvície o retardar la seva aparició. (Fer friccions amb l’oli essencial sobre el cuir cabellut al matí i abans d’anar-se’n a dormir)

• L’oli essencial, per la seva riquesa en aromes, apareix en la composició de molts productes de perfumeria, que elabora cremes i locions a l’atorgar-los, no sols la seva aroma característica, sinó també les propietats curatives mencionades anteriorment.

Alimentari:

• El llorer s’ha utilitzat com a espècia en la cuina per a aromatitzar plats diversos, com a carn, sopes, etc. així com en preparats cuits al costat de ceballots i vitets. Pot col·locar-se la fulla sencera dins del guisat o picar-la en sec per a empolvorar-la sobre el menjar. No s’ha de servir el comensal la fulla cuinada perquè, si la introduïm en la boca, pot tallar-nos amb facilitat.
• Encara que sigui una espècia i no una planta comestible pròpiament dita, la composició alimentària del llorer per cada 100 gr. és la següent:

Simbòlic:

• Tradicionalment és una planta que ha simbolitzat la victòria. Va ser utilitzada pels grecs i els romans per a realitzar corones amb què premiaven als guanyadors, tant en el joc com en la batalla. És un símbol que habitualment lluïa sobre el cap dels emperadors i dels poetes. Existia la creença que aquest arbre no podia ser abatut pels rajos, per la qual cosa alguns romans comptaven amb la presència d’unes branques en les cases, que agafaven en el moment de les tempestes per a no ser atrapats per alguna descàrrega elèctrica.

Veterinari:

• Tradicionalment s’ha emprat una mantega confeccionada a partir dels seus fruits per combatre els paràsits.

Toxicitat

No convé prendre dosis altes d’aquesta planta, perquè poden resultar perjudicial en persones amb estómac sensible, a les que els produeix vòmits per sobreestimulació de l’aparell digestiu. També, en contacte amb la pell, produeix alguns casos de fotosensibilització- reaccions dermatològiques produïdes en contacte amb la llum solar- en persones al·lèrgiques a aquesta planta, les que han d’abstenir-se de prendre-la, fins i tot cuinada.

Recol·lecció i conservació: Les fulles haurien de recollir-se després de la floració de la planta, encara que poden arreplegar-se durant tot l’any. Els fruits quan estiguin ben madurs. Els uns i els altres han d’assecar-se a l’ombra i guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc i sec.

Cultiu:

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

19 Maig, 2021