Característiques del llentiscle

¿Qué es el llentiscle?

Característiques del llentiscle (Pistacia lentiscus)

Nom vulgar: Llentiscle

dibuxi llentiscle

Detall de la planta amb una flor masculina ampliada

camera

Nom científic: Pistacia lentiscus L.

Família. Anacardiàcies

Habitat: On creix el llentiscle?

En boscos, juntament amb l’alzina a l’interior i amb el garrofer o el margalló cap a la costa. En llocs que no siguin massa freds.

Planta típica del bosc mediterrani, àmpliament distribuïda per la Península Ibèrica. Creix des de la costa fins a alçades de 1.200m. Es troba en tota la costa: Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia sobretot. Menys habitual cap al nord d’Espanya i en zones interiors, on les temperatures són molt fredes a l’hivern.

Descripció del llentiscle

Arbust perenne de fins a 2 metres d’alçada (normalment no arriben a trobar-se exemplars massa grans degut als incendis o a altres agressions humanes).

Les fulles estan compostes de 3 a 6 parells de folíols el·líptics i mucronats de textura coriàcia.

Les flors masculines no tenen pètals i presenten 5 estams de color vermell. Les femenines són més fosques. Unes i altres formen raïms força compactes.

Els fruit és una drupa d’ uns 8 mm que, a mesura que va madurant, va passant del verd al vermell per acabar en un color negre.

Recol·lecció i conservació del llentiscle

És millor recollir les tiges i la fulles tendres a la primavera, però, atès que es tracta d’una planta perenne, es poden recollir les seves parts quan sigui necessari. Distingirem el llentiscle sobretot a l’estiu, perquè és un dels arbustos que romanen verds i molt olorosos, mentre les altres herbes ja s’han assecat. La seva olor resinosa i fresca el fan molt característic.

Els exemplars de mesura arbòria produeixen de forma natural o quan són sagnats un làtex, anomenat màstic, que té diverses propietats com veurem posteriorment.

Parts aprofitades de la planta

Pistacia lentiscus

Llentiscle amb fruits. Es distingeixen els fruits vermells, en forma de raïms, i les fulles, que sempre tenen un nombre parell de fulles. Tenen aplicació en aquesta espècie tant les fulles com els fruits

Obtenció del màstic

La resina del llentiscle o màstic s’aconsegueix fent petites incisions al tronc i les branques dels llentiscles de port arbori.

Componentes del lentisco

màstic resina de Pistacia lentiscus

Resina de llentiscle a fira, juntament amb altres espècies, utilitzat en aquest cas amb finalitats curatives

El màstic de llentiscle és una resina translúcida, de color groguenc i lleugerament aromàtica. Conté una gran proporció d’hidrocarburs i una petita de cetoàcidos. És la més flexible de les resines, i és soluble en hidrocarburs aromàtics, en essència de trementina, essència de petroli i en alcohol.

Usos del llentiscle

El llentiscle és una planta silvestre que s’utilitza també com a:

  • Planta ornamental: Es planta en alguns parcs o jardins de zones mediterrànies.
  • Pels seus fruits no comestibles: S’utilitzen per a la producció d’un oli no comestible, emprat antigament per a la il·luminació.
  • Per la seva resina: Els exemplars de gran grandària donen una resina aromàtica, amb propietats industrials, aromàtiques, alimentàries i medicinals. Aquesta resina s’empra, per exemple, per a fer vernissos o aromatitzar licors. També té aplicació per a produir gomes de mastegar.
  • Per les seves fulles: S’han anat utilitzant tradicionalment per a adobar les pells.
  • Fruits: S’utilitzen per a l’extracció d’un oli no comestible, que antigament s’usava per a il·luminar.Com a planta medicinal
  • Com a planta medicinal

Més informació sobre plantes medicinals.

Aquest article ha estat avalat per Julián Masats - Enginyer tècnic agrícola especialitzat en hortofructicultura i jardineria.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

22 Maig, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.