Continguts
L’ortiga i les plantes medicinals
PRIMERA PART: Usos beneficiosos de l’ortiga
Tothom coneix l’ortiga per la seva picada i per això popularment l’ortiga s’anomena la planta dels cecs ja que fins i tot ells la coneixen només fregant-la. Però la negra etiqueta que se li ha posat no s’ajusta gens ni mica a la realitat; l’ortiga té infinitats d’utilitats. En l’àmbit medicinal té moltes i diverses propietats, fins i tot té aplicacions en la cosmètica, per molt que costi de creure es pot menjar com qualsevol altra verdura, i a més a més és molt saludable, es pot fer servir de manera casolana com a insecticida i fins i tot té usos en l’àmbit industrial, sobretot en la confecció de fibra tèxtil.
3. Introducció a les plantes medicinals
Podria dir-se que des dels temps més remots de la història de la humanitat, la medicina sempre ha estat considerada la ciència principal. El coneixement de l’anatomia i dels efectes beneficiosos de les plantes van anar avançant paral·lelament durant segles en l’estudi de la medicina.
Es coneixen 260.000 espècies de plantes de les quals un 10% es consideren plantes medicinals.
Les plantes medicinals són totes aquelles plantes que contenen un o més principis actius els quals administrats amb la dosi adequada produeixen un efecte curatiu a les malalties de l’home i els animals en general. El fet de contenir més d’un principi actiu fa que una planta medicinal pugui servir per tractar diferents afeccions o trastorns. Aquests principis actius els podem incorporar de moltes maneres com ara prenent una infusió feta amb la planta seca i de manera natural o comprant càpsules o olis a les herboristeries.
3.1 Breu història de la utilització de les plantes medicinals
L’ús de les plantes medicinals ha estat el principi de la medicina actual i se sap que a Àsia la seva utilització es remunta a més de 10.000 anys.
A occident els primers en popularitzar l’estudi de les plantes medicinals van ser els grecs i els romans, tot i que molt abans s’usaven en rituals màgics o conjurs. En la medicina dels grecs l’estudi de l’anatomia i la cirurgia tenia un pes rellevant, però també donaven importància a la dieta i a les plantes amb propietats medicinals. Per exemple, Hipòcrites, un dels fundadors de la medicina actual, afirmava que el principi bàsic de la terapèutica era la força curativa de la natura i que el metge només potenciava aquesta propietat de la pròpia naturalesa amb els fàrmacs, la dieta i la cirurgia. Per altra banda, Teofrast, successor d’Aristòtil al Liceu, va escriure un tractat titulat Sobre la descripció de les plantes on exposava els seus coneixements obtinguts després d’un rigorós estudi sobre els remeis vegetals, com ell anomenava la curació amb plantes. I per acabar, Diocles va escriure cap al 450 aC. el primer herbolari d’occident i es tractava d’un llistat de plantes útils que havien estat recopilades durant anys. En la medicina natural romana va destacar Dioscorides, un metge que va escriure un tractat en el qual constaven 500 plantes medicinals i verinoses.
* Informació relacionada: Capitulari de Villis
3.2 Situació a Espanya de les plantes medicinals
Actualment, a Espanya, s’usen aproximadament 300 espècies diferents de plantes medicinals. Existeixen laboratoris de plantes medicinals que les elaboren i les envasen seguint un rigorós sistema de control de qualitat garantint així la seva eficàcia.
Està prohibida la seva venda ambulant i el 85% de les plantes medicinals es venen en herboristeries o botigues de dietètica.
Cada dos anys se celebra al recinte firal de Montjuïc, Barcelona, Exposalud, un saló dedicat a la salut i qualitat de vida, als productes naturals, ecològics i dietètics.
I l’onze de maig se celebra també la fira de Sant Ponç, que dedica, també, un espai a la medicina i l’alimentació natural.
| Tornar a l’índex del treball | Pàgina següent |
Més informació sobre plantes
6 Desembre, 2023
