Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DE L’HIPÈRIC (Hypericum perforatum L.)
  Aspecte general de la planta amb un detall de la fulla i els fruits(Autor: Daniel M. Bou)
|
Característiques de l’hipèric
Nom vulgar: Hipèric, herba de Sant Joan
Nom científic: Hypericum perforatum L.
Família: Gutíferes
Hàbitat: En els herbassars, boscos i prats.
Característiques: Herba perenne de la família de les Gutíferes de fins a 1 m.
Tiges erectes amb dos línies laterals.
Fulles de pecíol molt curt, amb nombroses glàndules translúcides que donen la impressió que la fulla esta foradada.
Flors grogues de fins a 2 cm, generalment amb taques en els pètals.
Components actius:
· Àcids: ascòrbic, palmític i esteàric. (Planta)
· Olis essencials: Cineol, cariofilè, pinè.
· Minerals: cadmi, plom (Fulles)
· Hipericina (Planta)
· Hiperforina (Planta)
· Quercetina (Planta)
· Rutina (Planta)
· Limonè (Planta)
· Flavonoides (Flor)
· Tanins (Especialment en la flor)
Propietats de l’hipèric
a) Medicinals:
ÚS INTERN
Antidepressiu: És l’ús medicinal que més es ve destacant últimament i un dels què més s’ha investigat i discutit. La presència de l’hipericina li atorga propietats antidepressives en els casos de depressió lleu. Aquesta substància actua en l’organisme de manera semblant a com ho fan les drogues de síntesi sense presentar els inconvenients de les mateixes. No obstant, alguns estudis pareixen orientar-se últimament cap a l’hiperforina com a principal component determinant en esta propietat. No té cap efecte beneficiós en els casos de depressió aguda. 10 gotes de tintura tres vegades al dia
Tònic nerviós: El seu ús prolongat – entre uns 4 i 6 mesos – constitueix un tònic reparador del sistema nerviós. A diferència d’altres sedatius, no té efectes negatius per acumulació de toxines en la sang, sobretot per al fetge.. Una cullerada petita de pols de flors picades 2 vegades al dia.
Digestiu: Bon remei quan apareix acidesa gàstrica i, sobretot, en el tractament de l‘úlcera d’estómac, diarrees i vòmits. S’ha demostrat la influència de l’hipericina com a inhibidor de l’acidesa (MAO). Infusió d’una cullerada petita de summitats floríferes en una tassa d’aigua un parell de vegades al dia.
Regulador de la menstruació: Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquelles que són massa pobres. Infusió d’una culleradeta de flors per tassa d’aigua. Prendre 2 tasses al dia. Tenir en compte les contraindicacions mencionades en aquest article.
Enuresi: El mateix tractament vist anteriorment pot aplicar-se per a combatre la incontinència infantil.
Analgèsic: Constitueix un bon remei per a combatre els dolors corporals especialment aquells produïts per afeccions reumàtiques, gota, artritis, ciàtica, lumbàlgia, etc. Infusió d’una cullerada petita de summitats floríferes en una tassa d’aigua un parell de vegades al dia.
Dolor: Constitueix un bon remei per a combatre els dolors corporals especialment aquells produïts per afeccions reumàtiques, gota, artritis, ciàtica, lumbàlgia…etc. Infusió d’una cullerada petita de summitats floríferes en una tassa d’aigua un parell de vegades al dia.
ÚS EXTERN
Ferides i pell: La seva riquesa en tanins ha convertit aquesta planta des de l’antiguitat en una de les millors armes de cicatrització de les ferides, curació de les cremades o nafres. La podem considerar com l’antibiòtic de l’Edat Mitjana, per la gran importància que va tenir esta planta en la curació de les ferides de guerra. En el segle XVI se la va anomenar Herba de les ferides i posteriorment Herba militar. Emplastre realitzat amb les fulles fresques picades, ajuda a cicatritzar les afeccions de la pell com ferides o nafres. Friccions amb oli de hipèric produït al macerar 100 gr. de fulles tendres en un litre d’oli d’oliva durant mes i mig.
Anticancerígen: Les propietats antibiòtiques de la hipericina pareixen quedar demostrades en les últimes investigacions que li confereixen un efecte positiu en el tractament de la Sida. Igualment s’ha utilitzat aquest component internament per a detectar les cèl·lules canceroses de l’organisme i previndre la seva expansió.
Sedant: Banys de seient i de peus amb el líquid resultant de tenir durant unes 10 hores la planta immersa en aigua freda Filtrar y abocar calenta al aigua de bany. Resulta eficaç per calmar el dolor en molts tipus de manifestacions. Mullar la part dolorida amb oli essencial diluït en oli d’oliva. Banys de seient i de peus amb el líquid resultant de tenir durant 10 hores la planta immersa en aigua freda. Filtrar i abocar calenta en el bany. Veure contraindicacions
Varius i hemorroides: També la seva riquesa en tanins la converteix en una bona amiga, amb propietats calmants i relaxants de problemes circulatoris perifèrics. Banys locals amb la decocció de tota la planta.
Precaucions
L’ús intern d’aquesta planta ha de suspendre’s si s’han de prendre altres medicaments perquè presenta moltes incompatibilitats amb els barbitúrics, antidepressius, narcòtics, quimioterapèutics, inhibidors de l’acidesa, etc. En tot cas, si s’ha de prendre algun medicament o se esta prenent algun, és millor consultar al metge abans de començar cures amb aquesta planta.
Toxicitat: La hipericina en contacte amb la llum solar pot produir efectes de fotosensibilització en la pell, per la qual cosa poden produir-se, no sols petites lesions cutànies, sinó que poden apareixen en la mateixa ulceracions profundes. Per això s’aconsella que, en cas de seguir un tractament amb aquesta planta, sigui en ús intern o extern, no s’ha d’exposar a exposicions solars prolongades i evitar al màxim exposicions de la pell al sol d’alta muntanya. No han de prendre’s preparats d’esta planta durant l’embaràs.
Recol·lecció i conservació: La primavera i concretament a finals de Juny -la planta s’anomena herba de Sant Joan perquè està en plena floració el dia de Sant Joan- és la millor estació per a recol·lectar les flors que han d’ assecar-se i guardar-se en un saquet de tela. Hauran d’assecar-se i guardar-se en un recipient eixut i hermètic.
Més informació sobre plantes
23 Novembre, 2020
