Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DE LA MORELLA ROQUERA
Característiques de la morella roquera
Nom vulgar: Morella roquera, herba del mur
Nom científic: Parietaria officinalis L.
Família: Urticàcies
Hàbitat: En parets (d’aquí el seu nom científic) murs i runes.
Característiques: Herba perenne de la família de les urticàcies de fins a 50 cm. Tiges rogenques i pubescents. Fulles no urticants, romboides, amb dos parells de nervis laterals; amb pecíol, alternes, que s’agafen a la roba fàcilment. Flors agrupades en raïms, d’acord al sexe. Fruit en núcula.
Components:
- Glucòsids
- Flavonoides – Kenferol.
- Àcids: glicòlic, glicèric.
- Mucílags
- Oxalat càlcic
- Tanins
Propietats de l’herba de mur
ÚS INTERN
La morella roquera constitueix un diürètic molt eficaç, Ideal per a incrementar la micció. És un dels millors recursos quan cal augmentar la producció de l’orina. Sembla que els flavonoides li atorguen aquesta propietat a més de la seva riquesa en potassi. Dues o tres infusions al dia d’un parell de cullerades de fulles seques per litre d’aigua es poden utilitzar en les següents malalties en què resulta útil eliminar líquid del cos (Pot substituir-se aquest remei per tintura. En aquest cas es prendrem 40 gotes diàries diluïdes en aigua dividides en tres preses diàries):
- Malalties metabòliques en les que l’eliminació de líquids corporals resulta fonamental, com l’obesitat o la diabetis. De la mateixa manera, pot ajudar en el tractament de la cel·lulitis.
- Malalties reumàtiques, com la gota, artritis o àcid úric. A l’eliminar aigua, arrosseguem amb ella totes les substàncies de desfet acumulades en les articulacions, desinflant-les i millorant els símptomes dolorosos que amb elles van associats. La morella roquera s’imposa en aquest sentit com un depuratiu magnífic.
- Malalties de l’aparell urinari, com pedres o sorra en els ronyons – litiasi renal-. Resulta molt eficaç en el tractament de les pedres del ronyó – càlculs – donat que, a l’augmentar l’orina, impedeix la retenció dels minerals i la possible formació de pedres o sorra. Igualment útil per a tractar les inflamacions renals (nefritis) o de la bufeta urinària (cistitis) perquè que els valors emol·lients dels mucílags que conté aquesta planta exerceixen sobre els teixits d’aquests òrgans una funció suavitzant.
- Malalties de l’aparell circulatori. Coadjuvant en el tractament d’aquestes afeccions quan van relacionades amb retenció de líquids, com a formació d’edemes, mala circulació, hipertensió arterial, etc.
A més a més de les seves propietats depuratives diürètiques i emol·lients, cal fer esment de les seves propietats pectorals, que li són molt favorables per a la curació d’afeccions bronquials i asma. En aquest cas es prendrà mitja cullerada tres vegades al dia de la pols de les fulles secs.
ÚS EXTERN
Pell: Usat externament s’aprofiten les seves propietats emol·lients i vulneraries per a curar les ferides, millorar la cicatrització i impedir que s’infectin. Influeixen aquí els seus mucílags i la seva riquesa en tanins. És ideal per a disminuir les inflamacions i alleujar el dolor quan es produeixen traumatismes que afecten als tendons o lligaments com ocorre en les luxacions, tendinitis, etc. (Aplicació d’una compresa mullada amb el líquid resultant d’una infusió d’un grapat de fulles seques per litre d’aigua)
La morella roquera com aliment
Les fulles d’aquesta planta, especialment els brots jovents, es poden menjar com a verdura i resulten molt rics i profitosos aportant molts minerals i totes les seves propietats medicinals. Resulten particularment útils, com un excel·lent diürètic, les sopes mixtes de morella roquera i ortiga (Urtica dioica) per ser plantes amb propietats semblants que, combinades, incrementen el seu poder.
ALTRES APLICACIONS
- L’herba es pot utilitzar per a netejar vidres, per això es coneix també com “herba ampolla”: Igualment, refregant l’herba sencera sobre recipients de coure, s’aconsegueix extraure l’òxid.
Toxicitat de l’herba de mur
No s’han registrat casos de toxicitat en l’ús d’aquesta planta, excepte en molt pocs casos de persones sensibles als seus components. No obstant, s’ha de tenir en compte que és una de les plantes el pol·len de la qual és responsable de moltes de les al·lèrgies respiratòries en les ciutats i poblacions. Se li atribueix en aquest sentit ser la causant de molts casos de febre de fenc. Per això, s’haurien d’abstenir d’entrar en contacte amb ella aquelles persones que puguin sospitar algun tipus de reacció al·lèrgica respiratòria a la mateixa.
Més informació sobre plantes
29 Desembre, 2020
