Propietats de l’herba Lluïsa

Continguts

1 PROPIETATS MEDICINALS DE LA MARIALLUÏSA

PROPIETATS MEDICINALS DE LA MARIALLUÏSA

Característiques de l’herba Lluïsa

Nom vulgar: Herba Lluïsa, marialluïsa

Nom científic: Lippia triphylla (L’Hér.) O. Kuntze., Lippia citriodora (Cav.) Kunth

Família: Verbenàcies

Hàbitat: Originària de Sud Amèrica, pot trobar-se cultivada en molts jardins i horts per l’aroma a llimona de les seves fulles i flors i per les seves propietats medicinals.

Característiques: Arbust aromàtic caducifoli de la família de les verbenàcies de fins a 2,5 m.

Tiges erectes de consistència llenyosa per la part superior.

Fulles lanceolades de fins a 10 cm, reunides en verticils de 3, peciolades.

Flors agrupades en raïms, acampanades, exteriorment de color violaci, més blanquinoses per dintre.

Fruit en drupa.

Components:

Oli essencial ric en:

Citral: antibacterià, antihistamínic, fungicida, expectorant, anticancerós.
Linalol: antibacterià, antiinflamatori, antiespasmòdic, hepatoprotector.
Camfè: antioxidant, expectorant
Cineol
Terpineol: antiasmàtic, antibacterià, antitussigen, expectorant
Cariofilè: antiinflamatori, antiasmàtic, antibacterià, antitumoral
Limonè: antibacterià, anticancerós, antiespasmòdic, expectorant
Furocumarines
Verbenona
Flavonoides

Propietas de la Marialluïsa

ÚS INTERN

Detall de la planta amb les flors i els fruits

Carminatiu: Molt útil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, evitant les flatulències i l’aerofàgia. (Infusió d’una cullerada de fulles secs per tassa d’aigua. Dues tasses al dia)

Estómac: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant estomacal, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia – males digestions acompanyades de gasos, sensació de vòmits i ardor d’estómac – El borneol i el limonè són els responsables d’aquesta darrera propietat. (Infusió d’una cullerada de fulles secs per tassa d’aigua. Tres tasses al dia, després de dinar)

Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques. (Infusió d’una cullerada de planta seca. 2 tasses diàries.)

Mal alè: Quan es té la tendència a tenir halitosi – mal alè – resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d’una cullerada de fulles i flors seques per tassa d’aigua.

Aparell respiratori: La infusió d’una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l’aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D’igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.

Relaxant: Resulta molt adequada la infusió de herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l’aigua del bany per a aconseguir l’efecte tranquil·litzant mencionat.

ALTRES USOS

Cuina: La Marialluïsa s’utilitza en la cuina com a planta aromàtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides, pastissos, etc. També entra a formar part en la combinació de còctels, sorbets, o begudes fredes perquè aporta un toc molt exòtic. Igualment interessant resulta per als “xefs de cousine” la salsa de marialluïsa que s’elabora amb els seus fulles, amb sucre, farina, mantega i suc de llimona.

Indústria de la perfumeria: L’oli essencial molt ric en components aromàtics i amb propietats bactericides s’utilitza en la indústria de la perfumeria i entra a formar part de la fabricació de productes de neteja personal, com a sabons, xampús, dentifricis, locions capil·lars, etc.

Jardineria:

Recol·lecció i conservació: Les flors es recolliran a l’estiu; les fulles és convenient recollir-les abans que la planta floreixi. Unes i altres s’han d’assecar a l’ombra i guarda en bosses petites de roba en un lloc fresc i sec.

Més informació sobre plantes