Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DEL GINKGO
 Detall de l’aspecte de les fulles |
Propietats medicinals del ginkgo
ÚS INTERN
Aparell circulatori: El ginkgo constitueix un dels remeis millors per a millorar la circulació sanguínia. La raó es troba en la capacitat que tenen els extractes d’aquesta planta per a dilatar els vasos sanguinis i fer que la sang circuli més fluidament. Sembla que els flavonoides exerceixen una acció vasodilatadora sobre les parets de les artèries i capil·lars al mateix temps que impedeixen que les plaquetes sedimentin dins dels vasos sanguinis. Aquesta propietat es pot aplicar per a tractar una sèrie de malalties, la raó de les quals consisteix en la mala circulació. Entre totes elles mencionaríem algunes tan importants com l’arterioesclerosi i la hipertensió, o la mala circulació en general, tant en persones majors com en jovençans, que comencen a notar problemes de circulació. Altres malalties més localitzades serien:
- La mala circulació en les cames: La mala circulació en les cames és la causant de dolors i cansament en les extremitats inferiors. Amb el ginkgo es pot millorar la circulació i evitar aquestes molèsties. S’ha comprovat com la utilització dels extractes d’aquesta planta pot millorar una de les malalties circulatòries de les cames més doloroses i limitadores que sol apareixen entre les persones grans: la claudicació intermitent. Aquesta malaltia consisteix en un estrenyor de les artèries de les cames que fa que la circulació sanguínia sigui pobra, que arribi poc d’oxigen als músculs i, per tant, que les cames facin molt mal després d’un exercici o caminada de poc d’esforç. La dosi habitual s’estima en uns 120 mg al dia repartits en tres preses. Igualment, com a conseqüència, d’una mala circulació en les cames és molt habitual en certes persones experimentar rampes en els panxells quan se esta en el llit, sobretot a la nit o a la matinada a l’estirar les cames. L’administració de la mateixa dosi que en el problema anterior pot ajudar a solucionar el problema.
- Mala circulació en les artèries coronàries: La falta de irrigació del cor per obstrucció de les artèries coronàries pot produir en casos greus infarts. Sense arribar a aquests extrems l’aportació d’un cabal deficient de sang al múscul cardíac pot produir arrítmies, necessitat d’una respiració més accelerada i dolor en el pit. (Administrar entre 60 i 240 mg diaris repartits en 3 preses)
- La mala circulació al cap: La mala circulació en el cervell és la causant de moltes malalties greus i paralitzants. Una de les més perilloses són els vessaments cerebrals que poden produir la mort o paràlisi d’alguna part del cos. L’extracte de ginkgo millora la circulació dels capil·lars del cervell, augmenta la seva resistència i ajuda a què no es trenquin. L’administració d’entre 60 i 240 mg diaris d’aquest producte no sols prevé contra els vessaments sinó que evita tota una sèrie de símptomes associats amb una mala circulació en el cap: mareigs, migranya amb xiulets en les oïdes, parla deficient, problemes de memòria, falta de concentració, vertigen, etc. Igualment pot utilitzar-se per a combatre l’Alzheimer, no sols al millorar el reg cerebral sinó per les seves propietats antioxidants que són capaces de combatre els radicals lliures, responsables de la deterioració de les cèl·lules i l’aparició de moltes malalties degeneratives. La degeneració de les cèl·lules del cervell podria influir en l’aparició d’aquesta malaltia. Administrar entre 60 i 240 mg diaris d’extractes de fulls en 3 dosi repartida al llarg del dia. La malaltia de Raynaud produeix una mala circulació en els membres amb els dits de les mans i dels peus que es posen morats o blanquinosos, especialment amb el fred. L’administració d’extracte de ginkgo en les dosis abans recomanades pot ajudar a millorar la circulació en les extremitats.
- La mala circulació en la vista: L’enduriment dels vasos sanguinis pot provocar una mala circulació en els capil·lars de l’ull, produint la perduda de visió per degeneració macular. Una alimentació inadequada amb unes condicions ambientals agressives i la pròpia oxidació de l’organisme són la causa de l’aparició dels radicals lliures, per als quals la visió és un dels òrgans més sensibles i dels més afectats. Administrar uns 120 mg al dia d’extracte de Ginkgo repartits en tres preses. Mala circulació en els genitals: Millorar la circulació amb extracte de ginkgo Administrar uns 120 mg al dia d’extracte de Ginkgo repartits en tres preses.
Depressió: S’ha comprovat que l’administració d’extracte de ginkgo és adequada per a tractar la depressió en persones majors, quan aquesta malaltia estigui relacionada amb un mal reg del cervell. Al millorar la circulació, es produeix una major aportació de sang a les cèl·lules del cervell i es milloren els processos depressius.
Combatre la ressaca: Hi ha estudis que podrien demostrar que l’administració d’extractes de llavors de ginkgo pot ajudar a superar els símptomes de la ressaca, atès que contenen enzims que metabolitzen més ràpidament l’alcohol.
Caiguda del cabell: la caiguda del cabell es produeix moltes vegades per falta de reg sanguini. Ingerint uns 120 mg al dia d’extracte de Ginkgo repartits en tres preses, podem augmentar el reg en el fol·licle pilós i detenir o retardar l’alopècia.
Menopausa: Hi ha estudis, encara no ben confirmats, que s’orienten cap a la possibilitat que els extractes de ginkgo puguin ser positius en el tractament dels símptomes negatius de la menstruació com l’ansietat, la depressió, inflor en els sinus, augment de pes, irritabilitat, etc.
ALTRES USOS
Planta comestible: El “fruit” està cobert d’una polpa apegalosa i pudent. En el seu interior apareix un protecció molt dura en l’interior del qual hi ha una espècie d’ametlla o nou. Aquesta nou és l’única part comestible del fruit, després que li hàgim tret amb aigua calenta una espècie de pell que l’envolta rodeja. Aquestes nous es van utilitzar com a aliment en Xina i al Japó pel seu poder alimentari ja que són molt riques en hidrats de carboni. Se serveixen torrades.
La resta del “fruit” és irritant. (Veure al final de l’article els detalls de toxicitat)
Contraindicacions del ginkgo
Han d’administrar-se les dosis recomanades en el prospecte. Administrat correctament, no sol produir contraindicacions. Si es pren en quantitats majors pot produir problemes de son, nerviosisme, vòmits o diarrea. Moltes vegades produeix mal de cap en els dos dies primers del tractament. En alguns casos, inclòs utilitzant les dosis admeses, pot produir els mateixos símptomes mencionats anteriorment. Aquests símptomes solen desaparèixer al poc de temps. Si continuen manifestant-se, deixar el tractament i consultar amb el metge. La seva capacitat per a produir endormiscament s’ha de tenir en compte quan es condueixen vehicles o es treballa amb màquines perilloses. En cas d’embaràs o lactància consultar amb el metge. No ha d’usar-se amb menors de 2 anys.
L’administració de ginkgo junt amb altres medicines que fluïdifiquin la sang, com les aspirines, la warfarina o l’heparina, podria produir problemes de sagnat. Per aquest motiu no han d’ingerir extractes de ginkgo durant uns dies abans de passar una operació o durant un parell de mesos després de la intervenció. Tampoc haurien d’ingerir-lo els hemofílics o els que presentin algun problema de coagulació.
Només ha de consumir-se en forma de preparat controlat sanitàriament. Es ven en forma de píndoles, càpsules, líquid, tintura o pols. Les preparacions casolanes de les fulles de ginkgo poden resultar tòxiques i produir al·lèrgia. En el procés d’elaboració de l’extracte estandarditzat s’eliminen els components que desencadenen els processos al·lèrgics.
Toxicitat del ginkgo
Encara que el “fruit” conté unes llavors en l’interior de les quals apareixen una espècie de nous que resulten comestibles, la resta dels fruits resulten tòxics. El contacte d’aquests amb la pell produeix dermatitis i la seva ingestió pot produir lesions interiors en l’aparell digestiu. No obstant, la seva olor nauseabunda és un fre per a evitar que la gent provi el seu sabor.
Els “fruits” poden produir reaccions al·lèrgiques.
Curiositats: El ginkgo, Un fòssil vivent.
El ginkgo és l’arbre més vell de tots els que existeixen en el món.. És l’únic representant viu d’una família que va existir fa més de 200 milions d’anys. Tenim referències escrites de la seva existència en el segle XI, però en l’actualitat hi ha exemplars amb més de 1000 anys d’antiguitat. Les restes fòssils trobades demostren que va conviure amb els dinosaures. El primer exemplar es va descobrir en el 1916. Va ser F. Meyer, un explorador americà, qui el va trobar en una amagada vall xinesa. La raó de la seva supervivència, a banda d’una resistència natural als paràsits i la pestilència dels seus “fruits” que va fer que no foren menjats per cap animal, es troba en el fet que en orient ha estat considerat com una planta sagrada, motiu pel qual es plantava al voltant dels temples i se li rendia una gran veneració.
La seva forma de reproducció és molt antiga. Les plantes superiors o angiospermes són plantes les llavors de les quals estan tancades en els fruits, que són els ovaris madurs. Quan aconsegueixen, més o menys els 30 anys de maduresa, Les espècies femenines de ginkgo produeixen una espècie d’ou groc ple de grans reserves abans de ser fecundats pel pol·len masculí. Naturalment molts d’aquests “ous” queden estèrils i es podreixen sense produir descendència.
No cal que la fecundació es produeixi sobre l’arbre sinó que també pot realitzar-se en el sòl, una vegada hagi rebut per casualitat el pol·len arrossegat pel vent. (Espècie anemòfila) Els “ous” contenen una sola llavor que necessita entrar en contacte amb el pol·len masculí per a madurar. A diferència de la resta de les llavors del món vegetal, no és capaç de resistir un període de temps sense germinar, per la qual cosa, si no entra en contacte amb el pol·len masculí es podreix. Per aquest motiu, encara no es considera una autentica llavor. Aquesta mena de reproducció és molt primitiva, suposa una despesa molt gran d’energia i no s’assembla en res a la reproducció dels arbres superiors que es realitza per vertaderes llavors. Les fulles estan agrupats en grups de 3-5 sobre unes tiges curtes, tal com ocorre amb els pins. En realitat aquest arbre, igual que els pins, els avets o les sequoies, és una gimnosperma, és a dir una planta que es reprodueix a partir de llavor nues o òvuls. Les plantes superiors o angiospermes són les anomenades plantes amb flors les llavors de les quals estan tancades en els fruits, que són produïdes pels ovaris fecundats al madurar. Així, doncs, en les plantes superiors no hi ha fruits sinó hi ha fecundació prèvia.
Més informació sobre plantes
17 Desembre, 2023
