Gingebre ( Zingiber officinale)

Propietats medicinals del gingebre

ÚS INTERN

Aparell digestiu: Tradicionalment el gingebre s’ha utilitzat per a tractar les afeccions intestinals, especialment pel que fa a problemes digestius. Sembla que, a l’estimular el pàncreas, augmenta la producció d’enzims que afavoreixen la digestió i eviten l’aparició d’una sèrie d’efectes secundaris relacionats amb una mala absorció dels aliments. Igualment el seu poder antibacterià resulta eficaç al prevenir nombrosos problemes intestinals que es produeixen per alteracions de la flora intestinal.

• Antivomitiu ideal: S’ha comprovat com la ingestió de gingebre resulta un dels millors remeis per a combatre les nàusees o ganes de vomitar en les seves nombroses varietats:
  

  – Mareig als viatges: Un parell de pastilles o comprimits unes 3 hores abans d’iniciar un viatge amb vaixell, autobús, cotxe, tren o avió poden prevenir el mareig que es produeix pel moviment (cinetosi). Per als viatges llargs, alguns especialistes recomanen prendre-les mitja hora abans de sortir de viatge i una altra al cap d’uns hores de viatjar quan un es comença a marejar. També pot preparar-se una infusió amb la meitat d’una cullerada petita d’arrel seca ratllada o amb les bosses de l’arrel preparada que es poden aconseguir en farmàcies o herbolaris. Una altra possibilitat és menjar-lo fresc, barrejat amb altres fruites i triturat amb una liquadora. En aquest cas un parell de centímetres de l’arrel combinarien molt bé amb les pomes o les peres.

  – Vòmits produïts pel tractament de quimioteràpia: Ingerir el gingebre amb els aliments pot ser una bona manera de reduir el vòmits que causen els tractaments de quimioteràpia en els malalts de càncer. En aquest cas no ha de menjar-se gingebre amb l’estómac buit. Per les seves propietats anticoagulants consultar amb el metge la conveniència del seu ús.

  – Vòmits durant l’embaràs: Igualment la ingestió de gingebre sembla reduir les nàusees o vòmits que es produeixen en els primers mesos d’embaràs. Infusió de mitja cullerada petita d’arrel seca per tassa d’aigua. Prendre un parell de tasses al dia. No prolongar el tractament més de dos mesos. Consultar amb el metge la conveniència del mateix.

  – Vòmits postoperatoris: El gingebre pot reduir els efectes negatius que acompanyen als medicaments utilitzats en les operacions, especialment la necessitat de vomitat. S’ha de prendre un dia abans de l’operació sempre que s’hagi consultat amb el metge i aquest hagi donat la seva aprovació.

• Úlceres: Per a evitar l’aparició d’úlceres resulta ideal el seu poder antibacterià que és capaç d’eliminar l’Helicobacter pylori, un bacteri, les secrecions d’amoníac del qual amb les que es protegeix dels sucs gàstrics són les responsables de l’aparició de moltes úlceres, especialment la de duodèi d’altres problemes d’estómac com la gastritis. D’altra banda és una planta capaç de neutralitzar l’excés d’àcid gàstric que és un altre de les causes que afavoreix l’aparició d’úlceres.
• Diarrea: És la seva capacitat antibacteriana i la seva tolerància als microorganismes necessaris en la flora intestinal (Lactobacillus) la que li permet augmentar la riquesa d’aquesta, eliminant microorganismes perjudicials, com l’Escherichia coli, responsable de la major part de les diarrees, especialment en els petits, i molts casos de gastroenteritis. A l’eliminar aquest bacteri i altres microorganismes paràsits perjudicials, aconsegueix evitar l’aparició de putrefaccions intestinals responsables d’inflors abdominals i meteorisme. També cal mencionar la capacitat dels gingerols continguts en aquesta planta per a augmentar el peristaltisme intestinal afavorint l’expulsió dels excrements. Prendre qualsevol tractament dels mencionats anteriorment.

Aparell circulatori: El gingebre constitueix un bon recurs per a afavorir la circulació sanguínia. Ajuda a dissoldre els trombes de les artèries i disminueix els nivells de colesterol en la sang. A l’aconseguir fluidificar la sang ajuda a prevenir una sèrie d’accidents vasculars com:

• Malalties del cor: El seu ús prevé els atacs cardíacs, les angines de pit o la trombosi. Pot constituir una alternativa natural als tractaments convencionals. Menjar-lo junt amb altres aliments, especialment si es combina amb la ceba i l’all. Prendre 3 càpsules de 250 mg al dia, repartides entre les menjades principals.
• Malalties circulatòries de les extremitats: Afavoreix la bona circulació en les extremitats ajudant o prevenint problemes circulatoris en les extremitats com la claudicació intermitent que causa molt de dolor en les cames o els símptomes negatius que es produeixen en els dits de la mà en la malaltia de Raynaud. Menjar-lo junt amb altres aliments, especialment si es combina amb la ceba i l’all. Prendre 3 càpsules de 250 mg al dia, repartides entre les menjades principals.

Aparell respiratori: El gingebre constitueix un aliat valuós per al sistema respiratori ja que ajuda a prevenir algunes de les malalties que a ell li afecten:

• Contra els símptomes de la grip: Molt útil per a alleujar la congestió nasal i per a alleujar els dolors que es produeixen en les articulacions com a conseqüència d’una acumulació de toxines produïdes pels microorganismes causants de la grip. Infusió d’una cullerada petita de l’arrel seca per got d’aigua. Prendre un parell de gots al dia. Afegir el suc de mitja llimona per a potenciar el seu valor.
• Refredat: Aquesta mateixa infusió vista anteriorment pot servir en cas de refredat per a eliminar les congestions que es produeixen en el pit com a conseqüència de l’acumulació de mucositat. La llimona i el gingebre, servits ben calents, ajudaren a expectorar el pit carregat, especialment si li afegim una bona cullerada de mel.
• Sinusitis: Igualment pot ser utilitzat per a desinflamar el nas congestionat per la sinusitis (Utilitzar el remei anterior)

ÚS EXTERN

Tractament del dolor: Els valors analgèsics i antiinflamatoris del gingebre poden ser utilitzats externament per a mitigar el dolor i inflor que es produeix en:

• L’artritis: les articulacions dels artrítics es desinflen i es mitiga el dolor que aquesta malaltia produeix. Infusió d’un grapat d’arrel de gingebre en un litre d’aigua. Mullar una compresa i aplicar-la ben calent durant uns 15 0 20 minuts sobre les articulacions. Repetir el tractament cada 6 hores. Friccionar la zona dolorida amb oli de gingebre mesclat amb oli d’ametlles.

• El mal de queixal: El líquid resultant de la infusió anterior pot utilitzar-se per a realitzar compreses que s’apliquen externament sobre la mandíbula per a alleujar el dolor. Igualment mastegar una rodanxa de gingebre pot ser una manera ser una senzilla manera d’alleujar el mal de queixal.
• Mal alè: Una tècnica oriental molt coneguda consisteix a utilitzar un petit tros de gingebre confitat amb vinagre que pot trobar-se en botigues orientals per a treure el mal alè i refrescar la boca després de les menjades.

Dosificació general del gingebre

La dosi màxima en pols és de 2 gr. diaris.

La dosi màxima d’oli essencial és de 9 gotes diàries repartides en 3 preses.

La dosi màxima d’extracte sec és de 400 mg diaris, repartits en 3 preses

ALTRES USOS

El gingebre com a aliment. Principals usos del gingebre en la cuina:

El gingebre comú (Zingiber officinale), àmpliament utilitzat en la cuina com a espècie, presenta diferents formes que van des de la seva varietat fresca fins a la caramel·litzada, passant per altres varietats com la varietat en conserva o la seca. Té un sabor fort i punxant, lleugerament dolços. Proporciona un toc molt original als aliments als què afegeix les seves propietats medicinals.

Contraindicacions i toxicitat del gingebre

No prendre dosis diàries d’extracte de pols superior a 2 gr. Dosis superiors d’uns 6 gr. diaris poden produir úlcera o gastritis.

En cas d’utilitzar per als vòmits de l’embaràs o amb lactants, consultar primer amb el metge la conveniència del mateix, donat que pot induir a l’avortament.

Pot interactuar amb certs medicaments anticoagulants com l’heparina o interferir amb l’absorció de certes vitamines, com el ferro. A vegades, la seva utilització pot produir excés d’acidesa gàstrica. És millor consultar amb el metge en cas de prendre medicaments.

L’oli essencial no s’ha d’ingerir en afeccions greus de l’aparell digestiu com a úlceres, gastritis, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn o síndrome de l’intestí irritable. Tampoc ha de ser administrat davant de malalties de tipus neurològic o persones que posseeixin o siguin propenses a càlculs biliars o amb nenes petits.

La planta completa no s’ha d’utilitzar per les seves propietats hepatotòxiques. Externament, la utilització de l’oli essencial no s’ha d’aplicar en persones amb al·lèrgia respiratòria.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

26 Agost, 2024