Toxicitat de la ginesta

Continguts

1 PROPIETATS DE LA GINESTA

PROPIETATS DE LA GINESTA

Foto de flors de ginesta

Característiques de la Ginesta

Nom científic: Spartium junceum L.

Hàbitat: Nativa del sud d’Europa, apareix en herbassars i ribassos eixuts, però també la podem trobar com a arbust cultivat de jardí i al costat de les carreteres per a evitar l’erosió dels terraplens.

Components de la Ginesta

– Alcaloides (citisina i esparteïna, principalment, junt amb genisteïna i isoesparteïna)

La citisina resulta al·lucinògena i estimulant del sistema respiratori. És molt tòxica, resultant fatal en dosis superiors a 5 mg. Altres plantes en què apareix aquest component són: Ulex europaeus o la Genista tinctoria. L’esparteïna presenta propietats abortives, antiarrítmicas, cardiodepresives, diürètiques, hipoglucemiants. Exerceix per tant una funció calmant del múscul cardíac, encara que també és molt tòxica. S’empra inclús com a insecticida. Està present en major proporció en el Cytisus scoparius i en l’Aconitus napelus, una de les plantes més tòxiques. En menys proporció, la genisteïna resulta també abortiva, fungicida i també se li han trobat propietats anticancerígenes.

– Glucòsids (escoparina)

– Àcids (linoeic, oleic, caprílic, palmític, tanins i oxalats)

Parts actives: Tota la planta (citisina, esparteïna), però especialment les flors i les llavors. Les flors (escoparina) La genisteïna apareix fonamentalment en els brots joves.

Usos de la ginesta

Diürètica i laxant. La diüresi- eliminació del líquid corporal sobrant- es produïx per acció de l’escoparina que actua sobre la mucosa renal. L’esparteïna s’empra com a tònic cardíac, encara que la quantitat continguda en esta planta és tan gran que es fa ús del Cytisus scoparius, amb un contingut menor. En dosi elevada este component resulta molt tòxic, al disminuir el pols cardíac a nivells que poden produir la mort, per la qual cosa es desaconsella l’ús medicinal no facultatiu d’esta planta.
Ús industrial: Industrialment s’empren les flors per a produir pigments grocs. L’escorça s’empra per a l’elaboració d’una fibra amb què es fabriquen cordes i teles. Les flors son aprofitades per les abelles per fer mel.
Antídot contra els escurçons. En certes zones africanes la cocció de les branques pelades s’ utilitza per contrarestar els efectes de les picades dels escurçons.