Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DEL GARROFER
Característiques del garrofer (Ceratonia siliqua L.)
Nom vulgar: Garrofer
Nom científic: Ceratonia siliqua L.
Família: Papilionàcies
Hàbitat: Conreat en les regions mediterrànies càlides de sòls calcaris i subespontani en llocs secs i pedregosos no molt allunyats del mar
Descripció del garrofer
Arbre perenne de la família de les papilionàcies de fins a 10 m. d’alçada.
Tiges llises amb moltes protuberàncies, de color grisenc.
Fulles alternes, compostes, paripinnades de 10 a 20 cm. de llargada. Folíols de 3 a 5 cm de llargada, oposats, amb l’anvers brillant, coriacis amb peduncle curt.
Flors sense corol.la, molt poc vistoses de tres tipus: masculines (només amb cinc estams), femenines (amb un sol pistil) i hermafrodites (combinen les dos característiques anteriors).
Fruit en llegum indehiscent de fins a 25 cm, bru fosc quant és ben madur.
Detall de la planta (1) amb els fruits (2) i les flors (3) masculines, hermafrodites i femenines | ||
| ||
Autor: Daniel M. Bou |
Components actius: Tanins (fulles i escorça), galactana, pentosana, (llavors), mucílag, midó.
Propietats medicinals del garrofer
ÚS INTERN
Laxant: Les llavors, molt riques en mucílags, i els llegums, sobre tot quant estan verds, són ideal pel restrenyiment. Decocció de 30 gr. de fragments de garrofa per litre d’aigua durant 30 minuts. Filtrar i prendre la quantitat desitjada.
Astringent: La planta, molt rica en tanins, també pot tenir un ús contrari al estudiat anteriorment, essent un bon remei per la diarrea. Decocció de 50 gr. d’ escorça per litre d’aigua. 4 tasses al dia.
ALTRES USOS
El fruit pot emprar-se per elaborar un substitut del cacau en la preparació de la xocolata o també per fer empanades que resulten ideals quan apareixen problemes intestinals.
Alimentació animal: Les garrofes s’utilitzen per l’alimentació del bestiar. Els llegums secs són apreciats pels cavalls i entren en la composició de molts pinsos.
Espessidor alimentari: La indústria de la alimentació fa un bon ús d’aquest fruit com a espessidor en la confecció de molts aliments.
Recol·lecció i conservació: Els llegums hauran de recollir-se, si s’han d’aprofitar ben secs, a finals d’ estiu o començament de la tardor. Si es volen emprar tendres, poden recollir-se a mitjans de primavera. L’escorça durant tot l’ any.
Més informació sobre plantes
27 Agost, 2024
