Fumària

(Fumaria officinalis L.)

PROPIETATS MEDICINALS DE LA FUMÀRIA

Aspecte general de la planta (Autor: Daniel M. Bou)

Característiques de la fumària

Nom vulgar: Fumària

Nombre científic: Fumaria officinalis L.

Família: Fumariàcies.

Hàbitat: En llocs cultivats i erms de naturalesa calcària

Característiques: Herba anual de la família de les fumariàcies, de fins a 60 cm. d’ alçada. Tiges erectes, llises. Fulles compostes amb folíols lanceolats i plans, d’1 cm d’ amplada. Bràctees més curtes que el peduncles florals. Flors de 6 a 8 mm de longitud agrupades en raïms. Corol·la rosada amb els extrems més foscos i el peduncles rectes. Fruits rodons amb un costat pla o enfonsat.

Components actius:

– Alcaloides: (canadina, protopina -fumarina-, fumaricina, fumarilina, estilopina, criptonina, sanguinarina, coriladina…)

El principal és la fumarina (Veure l’estudi sobre les seves propietats medicinals)

– Àcids: Cafeic, fumàric, tànic

– Flavonoides

– Mucílags.

– Potassi

Propietats de la fumària

a) Medicinals:

Emol·lients: Sempre que tinguem grans o furóncols, llagues, úlceres o qualsevol tipus de lesió en la pell, les propietats el mucílag contingut en esta planta servirà per a ablanir-los (cataplasma de la planta tendra picada sobre la part de la pell afectada). Tradicionalment ha estat utilitzada per a combatre les malalties de la pell des de les que afecten al cuir cabellut, com les crostes dels lactants, la caspa, fins a les simples pigues, per a això s’aplicava el liquid resultant de la infusió de les seus fulles. A més dels mucílags que intervenen en esta propietat, també ha de contribuir el fet que esta planta exerceix una labor depurativa de l’organisme en general, però especialment en el fetge, ronyons i bilis.

Depurativa: El seu poder depuratiu, com hem vist, radica en la propietat de depurar el fetge i els ronyons, eliminant impureses i fluidificant el flux sanguini. És molt adequada en casos d’urticària o icterícia – coloració groga de la pell. La influència dels flavonoides en este apartat també és crucial per ser hepatoprotectors i antivírics. Infusió de mig grapat de fulles seques per litre d’aigua, durant 15 minuts. Prendre 3 gots al dia. No prolongar més de 10 dies el tractament.

Tònica i hipertensora: El mateix preparat mencionat anteriorment té un valor tònic, quan el cos es troba cansat, per massa activitat o en casos d’anèmia a l’augmentar la producció dels glòbuls rojos.

Hipostènica i hipotensora: Si mantenim el preparat anterior per més de 10 dies les seues propietats s’inverteixen, amb la qual cosa, al reduir els glòbuls vermells, exerceix una funció lleument hiposténica – perduda d’energia corporal – i hipotensora – baixa la pressió arterial.

Diürètica: La seva riquesa en potassi li confereeix la propietat d’incrementar la producció d’orina per la qual cosa resulta molt adequada en casos d’obesitat. Infusió de 40 gr. de flors seques per ¾ de litre d’aigua. Prendre 2 tasses al dia durant una setmana.

Inflamacions intestinals: Infusió d’un grapat de flors seques per mig litre d’aigua durant 5 minuts. Prendre un got abans de dormir durant 5 dies.

c) Cosmètiques:

Per les seves propietats emol·lients, és molt utilitzada en cosmètica.

Tònics facials: Es poden elaborar compreses per a posar-les sobre el rostre amb la decocció d’un grapat de fulles seques per litre d’aigua. El líquid que resulta de bullir un grapat de flors també constitueïx un bon tònic facial.

d) Industrials:

Pot utilitzar-se com a colorant de la llana.

Recol·lecció i conservació: La primavera és la millor estació per a recol·lectar les flors.Les fulles han d’arreplegar-se quan la planta es troba ben florida a la primavera o estiu. Guardar-les en un recipient sec i hermètic.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

6 Desembre, 2023