Propietats de la flor d’aranya

PROPIETATS MEDICINALS DE LA FLOR D’ARANYA (Nigella Damascena L.)

Detall de la planta amb les flors (Autor: Daniel M. Bou)

Característiques de la flor d’aranya

Nom vulgar: Flor d’ aranya, ermità, estel de camp.

Nom científic: Nigella Damascena L.

Família. Ranunculàcies

Hàbitat: En sembrats i llocs secs mediterranis. Es cultiva en altres contrades més fredes com a planta de jardí.

Característiques: Herba anual de la família de les ranunculàcies de fins a 30 cm d’alçada. Tiges erectes, quelcom llenyoses. Fulles dividides en molts segments linears. Flors solitàries de color blavós d’ uns 3 cm. sobre un involucre de fulles semblants a les de la tija. Fruit molt inflat.

Composició: Fonamentalment l’alcaloide damascenina i olis essencials.

Propietats medicinals de la flor d’aranya

En realitat és una planta que no hauria de figurar dins del llistat de plantes medicinals d’ús casolà. Però, degut a que fou abundantment emprada en el passat i encara ho és en alguns llocs, ens convé conèixer les seves virtuts i els seus perills. S’ha de ressaltar que, degut a la seva composició, és una planta que haurà d’emprar-se amb prudència. Encara més, si no estem prou segurs, hem de prescindir d’ella. Les dosis superiors a 2 gr. per litre d’aigua poden produir intoxicacions!!!! (Veure alcaloides)

ÚS INTERN

Hepàtica: (Especialment en els còlics de fetge.) Decocció d’1 gr. de llavors per litre d’aigua. Dues tasses al dia.)

Astringent: (Contra la diarrea) La mateixa dosi mencionada anteriorment.

Carminativa: (Expulsa els gasos del aparell digestiu) Una o dues tasses al dia de la decocció mencionada anteriorment.

Emmenagoga: (Afavoreix la menstruació, evitant els dolors.) Una tassa al dia de la decocció mencionada durant uns quants dies.

ÚS EXTERN

Vermífuga: (Expulsa els cucs del cos.) Existeix el costum en certs pobles d’introduir-la a dins d’un got d’ aigua i després posar-la al damunt del melic per expulsar els cucs intestinals.

Propietats culinàries

Les llavors d’aquesta planta ben moltes s’ha emprat i encara s’empren en alguns llocs, especialment d’Orient, com espècia, substituint al pebre i en l’elaboració del pa, perquè es pugui digerir millor.

Recol·lecció i conservació: Les llavors hauran de recollir-se a la tardor, quan estiguin ben madures. Convé guardar-les en un recipient sec i ben tancat. La planta fresca es podrà recollir a la primavera o estiu.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023