Propietats de l’enciam

PROPIETATS MEDICINALS DE L’ENCIAM

Característiques de l’enciam

Nom vulgar: Enciam

Detall de les fulles i les arrels

Nom científic: Lactuca sativa L.

Família: Compostes

Hàbitat: El seu origen se situa a Àsia. Es troba àmpliament cultivada en tot el món, presentant nombroses varietats. Algunes vegades apareix silvestre.

Característiques: Planta herbàcia anual de la família de les compostes. Tiges molt curtes. Fulles verdes brillants sense espines, les inferiors senceres amb pecíol curt. Fulls superiors sèssils, més arrodonides i ovals. Flors grogues tacades de violeta, en panícules. Fruits de color gris amb un bec prominent, tan llarg com la resta.

Components:

• Àcids: ascòrbic, aspàrtic, cítric, glutamínic, linoleic, oleic, màlic, oxàlic, palmític, esteàric (Fulles)
• Beta-carotè (Fulles)
• Fibra (Fulles)
• Pectines (Fulles)
• Lactucina
• Vitamines: A, C, E. B1.B2.B3 (Fulles)
• Aminoàcids: Alanina, cistina, histidina, glicina, isoleucina, leucina, lisina, serina, tirosina, valina (Fulles)
• Minerals: potassi, calci, magnesi, sodi, sofre, ferro, alumini, coure, cobalt, silici, seleni, zirconi, itri (Fulles), estronci (Tija).

Propietats de l’enciam

ÚS INTERN

• Diürètic: Estimula l’eliminació d’orina, per la qual cosa resulta adequat en aquells casos en què calgui estimular als ronyons per a augmentar la micció, en malalties com: obesitat, hipertensió arterial, hidropesia (acumulació de líquids en el cos amb inflor dels teixits), edemes, dolor de ronyó (nefritis), càlculs renals, insuficiència renal, inflamació de la bufeta urinària (cistitis), etc. Igualment s’utilitza com a suport en les dietes destinades a rebaixar el sucre de la sang, per mitjà de l’eliminació de líquids corporals. Decocció al 50% de fulles d’enciam durant 10 minuts. Prendre un parell de gots al dia.
• Aparell digestiu: L’enciam presenta propietats carminatives, alliberant l’organisme de les molestes flatulències evitant la sensació d’ompliment de l’estómac i ventre. Beure el líquid de la decocció anterior. Aquest mateix preparat és estomacal i ajuda a facilitar la digestió i protegir l’estómac alleujant-ho de les inflamacions intestinals.
• Aparell circulatori: Millora la circulació, prevé l’arteriosclerosi i disminueix el colesterol Amanides d’enciam cru o enciam fregit.
• Sedativa: L’enciam té un efecte tranquil·litzant. Ajuda a calmar els nervis, controlar les palpitacions i a dormir millor per les nits, evitant l’insomni. Prendre una bona amanida d’enciam, amb oli d’oliva abans d’anar-se’n a dormir. Aquesta propietat s’incrementa si realitzem una decocció al 50% de fulles d’enciam i ens prenem un parell de gots al dia, pels matins i abans d’anar al llit. Els components que li atorguen esta propietat són la lactucina, un dels principals components del suc de l’enciam.

Molt relacionada amb esta propietat es troben els suposats valors anafrodisíacs, que atorguen a esta planta la propietat de calmar la gana sexual, propietat que ja va ser molt ressaltada en el seu dia pel romà Plini, els pensaments del qual es van considerar capitals fins ben entrada l’Edat Mitjana. Menjar l’enciam en amanida.

• Aparell respiratori: Les decoccions de fulles d’enciam resulten interessants per a les afeccions de l’aparell respiratori, ajudant a combatre els atacs d’asma i els espasmes bronquials. Si es deixa espigar la planta, poden aprofitar-se les tiges florals per a realitzar les mateixes decoccions amb propietats més destacades que les dels fulles. Per a combatre la tos, es pot realitzar un xarop coent 150 g de fulles frescos i bullir-les durant un quart d’hora. S’afegeix a la mescla resultant una tassa de sucre. Es guarda en un flascó tancat per a prendre un parell de gots al dia calent.
• Aparell genital femení: en casos de dismenorrea, per a afavorir la menstruació, evitant el dolor o regles molt prolongades es pot realitzar una infusió durant mitja hora de 100 g de fulles tendres per litre d’aigua. Beure 2 o 3 tasses al dia

ÚS EXTERN

• Analgèsica: En ús extern, té propietats emol·lients pel que pot ser utilitzada per a mitigar els dolors produïts per cops, torcements, esquinços, contusions, etc. Decocció de fulles tendres durant 15 minuts en aigua. Colar, deixar refredar i aplicar com un cataplasma. S’incrementen estes propietats si s’afegeix a la pasta unes gotes d’oli d’oliva. Obtenir el seu suc picant la planta. Colar i aplicar sobre la zona dolorida.
• Col·liri ocular: Pot utilitzar-se com a col·liri ocular per a tractar la conjuntivitis, lleganyes, ulls cansats etc. Bullir durant 6 minuts 50 gr de fulles al mig litre d’aigua, amb unes gotes d’oli. Deixar refredar i, amb una gasa, mullar els ulls dolorits.

ALTRES APLICACIONS

Propietats alimentàries: L’enciam és un aliment que no hauria de faltar en les nostres taules habitualment. A més de les propietats anteriors, hem de tenir en compte que el seu baix contingut en greixos i en hidrats de carboni i el seu alt contingut en aigua, la qual cosa li proporciona un poder calòric de tan sols 13 Kcal per cada 100 g. Resulta molt adequada per a dietes d’aprimament.

La seva riquesa en minerals, especialment potassi, que és molt necessari per a mantenir un nivell adequat de líquids en el cos, junt amb el calci i el fòsfor la fa especialment adequat per al correcte benestar dels ossos. Presenta a més una sèrie d’oligoelements no molt habituals dins del món vegetal, com el seleni, un antioxidant que té un paper fonamental en la prevenció de cert tipus de càncers, com el el de còlon, pròstata o pulmons. També prevé l’envelliment precoç i inclús ajuda a combatre la caspa. Entre les plantes que presenten més proporció d’este element es troben el card marià (Silybum marianum) o la Valeriana (Valeriana officinalis)

Conté molts aminoàcids necessaris per a la formació de les proteïnes, algunes, com l’alanina, vegades necessàries per a la construcció del teixit muscular i nerviós, altres, com la glicina, per al correcte funcionament del sistema immunològic. Presenta vitamines C i E, però, sobretot és molt rica en beta-carotè, que el fetge transforma en vitamina A. Aquest component, que apareix amb major proporció en la pastanaga (Daucus carota) ha demostrat tenir una gran influència com a antioxidant i anticancerós (Veure pastanaga- beta-carotè)

És convenient menjar-la fresca, perquè no es perden les seves propietats alimentàries i medicinals. Hem de tenir en compte que les fulles internes, encara que puguin resultar més apetitoses, presenten menor quantitat de components que les fulles externes de color verd més fort.

Toxicitat (Lactuca virosa)

L’enciam cultivat (Lactuca sativa) i la seva varietat salvatge (Lactuca scariola) no presenten toxicitat. Encara que la segona s’utilitza poc en alimentació, també és comestible i les seves propietats són semblants a la varietat cultivada, encara que presenta majors percentatges en els seus components. Esta última resulta inconfusible, però l’enciam salvatge pot confondre’s amb enciam silvestre (Lactuca virosa) que presenta alcaloides tòxics.

Per a distingir les dos espècies silvestres hem de tenir en compte que l’enciam salvatge disposa els fulles sobre la tija en posició vertical i el làtex que es desprèn al tallar les seves fulles és blancs amb tonalitats grogues. L’enciam silvestre disposa els fulles horitzontalment a la tija i el seu làtex és blanc. La Lactuca virosa s’ha utilitzat com substitutiu de l’opi, com bèquica, antiespasmòdica i hipnòtica

Lactucari: La lactucina, junt amb el lactucerol i l’àcid lactúric del suc de les espècies el lactucari, que té propietats sedatives, diürètiques i hipnòtiques, utilitzat en algunes ocasions com substitutiu de l’opi, al presentar efectes similars, encara que sense valors addictius. Apareix tant en l’enciam silvestre com en la xicoira, però s’ha utilitzat generalment l’enciam silvestre. Aquest suc va ser un beuratge molt conegut durant el segle XIX, quan els addictes a l’opi no disposaven d’esta droga. S’obtenia a partir del làtex que segregava la planta al tallar-la Després podia prendre’s begut si es diluïa en aigua calenta o, si es bullia el líquid fins a evaporar tota l’aigua, es formava una pasta, que, una vegada seca, es podia fumar.

Aquest producte es pot prendre en dosi no superior a una cullerada de cafè, o en forma de xarops

Donada la seva toxicitat, no hauria d’utilitzar-se en preparacions casolanes.

Cultiu:

Composició de l’enciam

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

16 Novembre, 2020