Continguts
PROPIETATS DE LA DIFEMBÀQUIA
 Dibuix de Dieffenbachia ssp. |
Característiques de la Difembàquia
Nom científic: Dieffenbachia ssp.
Nom vulgar: Difembàquia
Família: Araceàcies
Característiques: Planta perenne de procedència tropical de fins a 2,5 m, de tiges erectes i gruixudes, fulles carnosos i grans acabades en àpex punxegut, llargament peciolades, jaspiades de blanc o groc. Flors en espàdix envoltat per una espata, petites, blanc verdoses. Rarament floreix quan és cultivada i ho fa quan la planta és adulta a principis de primavera.
Principis actius:
- Oxalat de calci
- L-asparagina
Parts actives: El suc de la planta, especialment en les tiges i en els pecíols dels fulles.
Usos de la Difembàquia
- Com a verí per a enverinar les fletxes: El suc de la planta ha estat utilitzat pels natius de l’Amazònia per a formar part dels preparats amb els quals enverinaven les fletxes.
- Com a planta de jardineria: La difembaquia és una planta ornamental que s’utilitza fonamentalment com a planta d’interior. (Veure detalls de jardineria)
Toxicitat de la Difembàquia
Mitjana. La toxicitat d’aquesta planta radica en el seu contingut en oxalats de calci (Hi ha teories sobre la presència d’altres components, com a enzims proteolítiques que propicien la producció d’histamina). La seva saba resulta irritant a causa de la presència d’aquests elements que apareixen en forma de cristalls i que danyen els teixits de la pell per contacte, a l’injectar en ella aquest component.
L’oxalat de calci té, a més, propietats vomitives, irritants i inflamatòries i és, combinat amb el calci, un dels principals causants de les pedres del ronyó. Els oxalats de calci i magnesi són uns dels principals components de les plantes verinoses.
Igualment la seva ingestió produeix la irritació i inflamació de les mucoses gàstriques i pot danyar els ronyons, les artèries, o l’estómac.
Símptomes: Exteriorment és causant de produir dermatitis en la pell, amb aparició d’enrogiments, picor o coentor en la pell. Poden aparèixer símptomes més seriosos com l’aparició de butllofes o úlceres. El contacte amb els ulls, produeix irritació i perduda temporal de la visió.
Quan s’ingereix el seu suc pot produir vòmits o diarrees i fins i tot grans inflamacions de l’aparell digestiu, especialment en la boca, la gola i els llavis. Una ingestió gran de la planta pot arribar a produir dificultat respiratòria, la qual cosa no resulta molt habitual. Els accidents solen ser més corrents amb els petits que masteguen les seves fulles, la qual cosa produeix una ràpida irritació amb inflamació de les mucoses i una gran salivació. Aquesta ràpida acció de les toxines de la planta generalment sol propiciar el rebuig de la mateixa el que impedeix que el pacient continuï mastegant-la, donat que l’escup ràpidament. Encara que s’han registrat casos més severs, normalment es tracta d’inflamacions locals molt doloroses que no solen afectar a l’aparell circulatori o respiratori. Entre els símptomes més habituals tenim: dificultat d’engolir, salivera, perduda de la sensibilitat amb formigueig de la llengua, picor o ulceracions en els llavis.
És una planta la ingestió de la qual resulta tòxica per als animals domèstics. S’han registrat casos d’intoxicació amb resultat mortal en gossos, gats, conills i canaris que la van menjar. Els símptomes són semblants als humans.
Tractament: Neteja de boca amb aigua per a eliminar les restes de la planta. Utilització de demulcents per a alleujar la irritació i suavitzar les membranes. Atenció mèdica immediata amb ús d’antihistamínics i analgèsics.
Al tractar-se d’una planta tan habitual en les nostres llars s’aconsella prudència en la seva manipulació (és convenient utilitzar guants quan s’hagi de tallar algun fulla) i resulta molt convenient allunyar-la de l’abast de la mainada per a evitar algun possible accident.
Espècies de Difembàquies
Existeixen aproximadament unes 30 espècies de difembàquies. Entre totes mencionaríem les següents:
- Dieffenbachia seguine
- Dieffenbachia maculata
- Dieffenbachia bausei
- Dieffenbachia imperialis
- Dieffenbachia aerstedii
Més informació sobre plantes
14 Agost, 2024
