Digital

(Digitalis purpurea L.)

PROPIETATS DE LA DIGITAL

Característiques de la Digital

Nom científic: Digitalis purpurea L., Digitalis obscura, Digitalis lanata Ehrh, Digitalis lutea, Digitalis parviflora

digital

Dibuix de Digitalis Purpurea

camera

Noms vulgar: Digitals, didaleres: digital, digital negra, digital groga

Família: Escrofulariàcies.

Hàbitat: Europa.

Components:

– Glucòsids cardíacs: especialment digitoxina, gitaloxigenina i digitoxigenina (Digitalis purpúria); digitoxigenina, digoxigenina i gitoxigenina (Digitalis obscura)

– Saponines.

Parts actives: Totes les parts d’aquestes plantes resulten tòxiques, però especialment les fulles, sent els fulles superiors més tòxiques que les inferiors.

Usos de la Digital

S’utilitzen en la indústria farmacèutica per a l’elaboració de tònics cardíacs i com a diürètiques.

En medicina tradicional s’ha utilitzat per a regularitzar els batecs del cor, sigui augmentant el seu ritme quan aquest és pobre o disminuint-lo en casos de ritme massa freqüent i irregular. S’ha usat també per a eliminar acumulació de líquids en la sang, relacionats amb problemes del cor.

En zones d’alta muntanya, s’ha vingut utilitzant, especialment la digital groga –Digitalis lutea– per a combatre el mal d’alçada, dolor de cames o els possibles problemes que la baixa pressió pot comportar a la circulació sanguínia.

Toxicitat de la Digital

Extrema. Produeix la mort en adults amb dosis en certs casos de tan sols 1 mg. i, en la majoria dels casos, amb dosis de 3 o 8 mg.

digital

Dibuix de la flor de Digitalis Parviflora

La presència de potents glucòsids cardíacs, especialment la digitoxina, que no s’eliminen una vegada ingerits fa que l’ús continuat d’aquestes substàncies o de productes que contenen derivats d’aquestes plantes poden causar greus riscos per a la salut, arribant a produir arrítmies cardíaques i també aturada cardíaca. Com la digitoxina s’elimina a través del fetge, es pot produir una intoxicació en pacients amb problemes hepàtics.

Es pot produir una intoxicació accidental per mitjà del contacte directe amb la planta, sigui ingerint alguna de les seves parts o xuclant-les. La dosi mortal per a una persona es xifra en la ingestió de 2 o 3 gr. de planta seca. Totes aquestes plantes solen presentar uns nivells més alts de toxicitat just abans de la maduració de les llavors.

Tractant-se d’unes plantes tan perilloses es desaconsella l’ús domèstic de les mateixes.

Les propietats tòxiques d’aquestes plantes no desapareixen després de l’assecat o cocció.

Símptomes: Vòmits, mareigs, diarrees, mal de cap, somnolència, hipotensió, dilatació de la pupil·la, problemes en la visió -la presència d’un halo al voltant dels objectes és un símptoma clar que l’organisme se està intoxicat-. Amb major quantitat de planta ingerida o amb una dosi més prolongada en el tractament els símptomes empitjoren amb l’aparició de convulsions i afectant el cor.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.