Continguts
(Coriandrum sativum L.)
PROPIETATS MEDICINALS DEL CORIANDRE O CILANTRE
 Detall de la planta amb les flors i els fruits
|
Característiques del coriandre
Nom vulgar: Coriandre, cilantre.
Nom científic: Coriandrum sativum L.
Família:Umbel·líferes
Components:
Àcids:
– linoleic, – antiartrític, hepatoprotector, anticancerigen, hipocolesterolèmic
– oleic – anticancerigen, hipocolesterolèmic, antialopècic.
– palmític – hipocolesterolèmic, antioxidant, antialopècic
– esteàric – hipocolesterolèmic (Fruits)
– petroselínic
– ascòrbic – antibacterià, antiulcerós, antiescleròtic,antihipertensiu, antiinflamatori, antioxidant, antiescorbútic, hipocoleste-rolèmic, antigripal, antitumoral, vulnerari.
(Fulles)
Oli essencial, ric en:
– Cineol: antibacterià, antireumàtic, antisèptic, antiulcerós, colerètic
– Borneol: antibacterià, antiinflamatori,antiespasmòdic, hepatoprotector.
– Camfè: antioxidant, expectorant
– Citronelol: antisèptic
– Coriandrol: anticonvulsiu
– Geraniol: anticancerigen, expectorant, antisèptic, anti- melanoma, antiespasmòdic.
– Limonè: antibacterià, anticancerigen, antiespasmòdic,expectorant
– Linalool: anticancerigen, antiespasmòdic, antihistamínic, hipnòtic
– Alfa-pinè: antibacterià, antiinflamatori, expectorant, anticancerós.
– Beta-pinè: antiinflamatori, antiespasmòdic
– Beta-felandrè: fungicida
Minerals:
Calci (fulles i llavors) potassi, magnesi, fòsfor, sodi (fulles i fruits) manganès (fruits)
Usos del cilantre
ÚS INTERN
Carminatiu: Molt útil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, evitant les flatulències i l’aerofàgia. Infusió de mitja cullerada petita de fruits. Prendre una tassa petita després de l’àpat principal en cas d’aerofàgia. Per a expulsar les flatulències es pot realitzar una infusió al 50 % de fonoll i cilantre (mitja culleradeta per got d’aigua – Prendre una petita tassa després de les menjades.)
Estómac: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tònica estomacal, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia.. El borneol i el linalool són els responsables d’aquesta última propietat (els mateixos preparats anteriors serveixen per aquesta finalitat). És, al mateix temps, estimulant, per la qual cosa ha d’utilitzar-se quan l’individu presenta problemes de falta de gana, inclòs en patologies més greus com l’anorèxia (un parell de tasses petites al dia, abans de les menjades de la infusió d’un pessic de fruits per got d’aigua).
Hepatisme: Molt adequat si es presenta un cas d’insuficiència hepàtica o amb fetges sensibles o nerviosos. Infusió de mitja culleradeta de fruits. Prendre una tassa petita després de l’àpat principal.
Mal alè: Quan es té la tendència a tenir halitosi,o mal alè resulta molt útil introduir-se unes llavors dins de la boca i mastegar-les durant una bona estona. Aquest recurs és un dels més utilitzats a l’Indià, on al final de les menjades resulta habitual presentar als comensals una petita tassa amb llavors seques d’aquesta planta.
Galactògen: Al igual que el comí (Cuminum cyminum), o el fonoll, (Foeniculum vulgare) una infusió de uns pocs fruits resulta adequada para estimular la producció de llet en las lactants. Infusió d’un pessic de fruits secs per tassa d’aigua, dues vegades al dia.
Aparell respiratori: La infusió d’un pessic de fruits per tassa d’aigua resulta beneficiosa per a les afeccions de l’aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D’igual manera resulta adequat per a combatre la grip. Una tassa petita repartida al llarg de quatre o cinc preses diàries després dels àpats..
Depuratiu: En general, per la composició dels seus fruits i l’oli essencial (vegin els components), a més de les propietats específiques vistes anteriorment, posseeix un poder depuratiu de l’organisme, sent molt adequades per al tractament del reumatisme, colesterol – àcids oleic, linoleic, palmític i esteàric – La presència de molts components amb propietats antioxidants, resultarà eficaç a prevenir la formació de tumors. D’igual manera les seves propietats antibacterianes impedeixen les putrefaccions intestinals, per la qual cosa esta planta resulta interessant en la prevenció del càncer de còlon o altres processos cancerosos de l’aparell digestiu, especialment els tumors de l’estómac.
ALTRES USOS
Cuina: Els fruits del coriandre secs s’utilitzen com a condiment per a assaonar moltes menjades, des de les amanides fins a carns. Alguns consideren que el seu sabor és un poc de fort, per la qual cosa hem d’utilitzar-lo en aquest sentit amb moderació al principi per a evitar el rebuig inicial. Els fruits resulten omnipresents en la cuina de l’Índia, on formen part de molts preparats, des dels coneguts curris, fins a tot tipus de pastes. Les fulles també són essencials en les cuines tant índies, mexicanes o de mols països d’Amèrica Llatina. En les cuines xineses o japoneses, el coriandre se’l coneix amb el nom de julivert japonès o julivert xinès. A Xipre resulta habitual utilitzar-la en les amanides o com a espècia de les salsitxes. Com a espècia, el coriandre forma part de la dieta ayurvedica.
Estimulant: Se li atribueixen propietats estimulants, per la qual cosa resulta adequada per a incentivar la gana sexual. Com a estimulant era utilitzada en l’Edat Mitjana. Amb el cilantre, el cardamom (Elettaria cardamomum), el clau (Syzygium aromaticum), el gingebre (Zingiber officinale) i la canyella (Cinnamomum Zeylanicum) principalment, es realitzava una beguda, anomenada “Hipocràs” que s’utilitzava a les bodes. Aquesta mateixa beguda va ser importada a Europa pels membres de les croades i posteriorment s’exportà a moltes nacions d’Amèrica del Sud, però va ser prohibida perquè “estimulava massa la libido”. Es realitza macerant durant un parell de mesos en un litre d’aiguardent els fruits de les plantes vistos anteriorment. A més a més s’hi pot afegir 3 o 4 ametlles seques i sucre. Prendre una copeta després de les menjades.
Recol·lecció i conservació: Els fruits s’hauran de recollir en els mesos de juliol i agost. Les fulles s’han de prendre fresques. Els fruits s’assecaran en un lloc fosc i sec i s’han de conservar en bosses de roba.
Més informació sobre plantes
7 Desembre, 2023
