Continguts
- 1 Beneficis del codonyer per a la salut
- 1.1 L’extracte de les fulles del codonyer per a disminuir el colesterol i els triglicèrids
- 1.2 Els polifenols de les fulles del codonyer per tractar la inflamació de la pell
- 1.3 Altres estudis duts a terme sobre el codonyer
- 1.4 Remeis casolans amb les llavors del codonyer
- 1.5 Els codonys com a ambientadors
- 1.6 Contraindicacions del codony
- 1.7 Toxicitat del codonyer
Beneficis del codonyer per a la salut
L’extracte de les fulles del codonyer per a disminuir el colesterol i els triglicèrids
Un estudi dut a terme en conills a la facultat de ciències mèdiques de Teheran va arribar a la
conclusió que un extracte obtingut de les fulles d’aquest arbre era capaç de disminuir el “colesterol dolent” LDL i els triglicèrids, al mateix temps que augmentava el “colesterol bo” o “HDL”.
En aquest estudi es va comparar els resultats amb dos grups d’estudi. Un d’ells va ser tractat amb un medicament per al colesterol (atorvastanina) mentre que l’altre grup va ser tractat amb l’extracte d’aquest arbre. Els resultats d’aquesta comparació van mostrar resultats similars.
Aquest estudi, juntament amb altres similars, duts a terme al Japó, obren una porta al possible ús d’aquesta planta en el tractament de malalties vasculars produïdes per un excés de colesterol i triglicèrids, com l’arterioesclerosi.
Els polifenols de les fulles del codonyer per tractar la inflamació de la pell
El codonyer conté gran quantitat de polifenols a les fulles (Principalment quercetina-3-O-rutinòsid; kaempferol-3-glucòsid; kaempferol-3-glucòsid; àcid 3-0 cafeoilquínic; àcid 5-0 cafeoilquínic i àcid 3.5 -0 dicafeoilquínic.
S’ha comprovat que aquests components tenen propietats antiinflamatòries, capaces de protegir la pell, suavitzant-la i evitant la irritació. Els extractes elaborats a partir de les fulles del codonyer han demostrat ser molt eficaços en pells sensibles, que són aquelles que reaccionen pitjor davant les agressions del medi ambient, com ara el contacte amb l’aigua, el fred, el vent, canvis de temperatura, raigs ultraviolats, etc.
L’aplicació tòpica d’aquests extractes va demostrar la seva capacitat per a evitar la picor, la inflamació o altres reaccions adverses de la pell, especialment a la pell de la dona que sol ser més sensible a aquests factors.
Altres estudis duts a terme sobre el codonyer
A més d’aquest estudi, s’han dut a terme nombroses investigacions amb el fruit o les fulles d’aquesta planta. De totes elles, podem arribar a la conclusió que aquesta planta és rica en fitoquímics que li proporcionen un gran interès en farmacologia i fitomedicina. Entre les aplicacions potencials tenim les següents:
- Antidiabètic (Extracte metanòlic de les fulles. Estudi realitzat per Asian et Al l’any 2010)
- Antioxidant ( Extracte metanòlic de les fulles. Estudi realitzat per Pacifico et Al l’any 2012)
- Protector contra els raigs ultraviolats ( Extracte metanòlic de les fulles. Estudi realitzat per Osman et Al l’any 2012)
- Hipertensió ( Extracte metanòlic de les fulles. Estudi realitzat per Zhou et Al l’any 2012)
- Protector del fetge ( Extracte de les fulles. Estudi realitzat per Abliz et Al l’any 2014)
- Protector dels ronyons ( Decocció de les fulles. Estudi realitzat per Jouyban et Al l’any 2011)
- Anti-bacterià ( Fruit. Estudi realitzat per Babarikina et Al l’any 2011)
- Antifúngic ( Fruit. Estudi realitzat per Fattouch et Al l’any 2007)
- Antial·lèrgic (Fruit. Estudi realitzat per Hubber et Al l’any 2012)
- Antidiarreic (Extracte de les llavors. Estudi realitzat per Janbaz et Al l’any 2013)
- Antiasmàtic (Extracte de les llavors. Estudi realitzat per Janbaz et Al l’any 2013)
- Cicatrització de les ferides (Extracte de les llavors. Estudi realitzat per Ghafourian et Al l’any 2015)
- Anti-sangrat ( Polpa i pell del fruit. Zhou et Al l’any 2014)
- Antitrombosi ( Extractes aquosos de les fulles i dels fruits. Magalhaes et Al l’any 2009)
Remeis casolans amb les llavors del codonyer
Si volem, podem bullir les llavors amb aigua fins a aconseguir una gelatina amb propietats astringents per tenir cura de la pell. (Bullir un grapat de llavors en un got d’aigua fins que es formi un gel compacte).
Les llavors del codonyer són riques en tanins i en pectina. A primera vista podríem pensar que aquestes dues substàncies són incompatibles entre si. Els tanins són astringents, és a dir ressequen, mentre que la pectina és demulcent, cosa que vol dir que suavitza. Per tant, una propietat hauria de contrarestar l’altra.
A la pràctica no passa així, perquè els preparats de les llavors de codonyer exerceixen ambdues propietats sense interferir-se, resultant ser molt interessants com a remei vulnerari per a la cura de la pell. Resulta ideal per a combatre grans, acne, picades de mosquits o altres insectes, urticària, etc. (Aplicar la gelatina sobre la zona afectada i deixar que en faci l’efecte)
Aquesta mateixa preparació, diluïda en aigua, es pot utilitzar per fer gargarismes amb els quals es tractarà el mal d’angines o molt diluït en forma de col·liri per a la inflamació dels ulls.
Atenció: no hem d’ingerir aquest preparat. Només es fa servir en ús extern, perquè les llavors d’aquesta planta són verinoses.
Els codonys com a ambientadors
La peculiar aroma dels codonys s’ha usat tradicionalment per a aromatitzar la roba. Es pot col·locar un codony madur entre la roba i deixar durant un període d’un mes que la seva aroma penetri en les fibres tèxtils.
Aquest remei s’utilitzava molt antigament perquè les llanes o els llins, una vegada es treien dels armaris, tinguessin una olor més agradable.
Una altra solució com a ambientador és col·locar un codony dins d’una bossa de roba i deixar-lo en un racó de la casa. La durada d’aquest ambientador natural és aproximadament d’un mes.
Contraindicacions del codony
Totes les preparacions amb codony, per a eliminar la seva aspror, van acompanyades de sucre, per la qual cosa resulten molt calòriques, principalment perquè se’ls afegeix molt de sucre, i s’han de tenir en compte amb règims per a aprimar o si se sofreix obesitat o diabetis.
Toxicitat del codonyer
Les llavors del codonyer són tòxiques. Contenen una elevada quantitat d’amigdalina un glucòsid cianogènic.
Igual que la majoria dels arbres fruiters del grup de les rosàcies, com ametllers, pruneres, presseguers, cirerers, etc, les llavors vénen protegides per una forta coberta i al seu interior, entre altres components, apareix l’amigdalina, el principi tan conegut de les ametlles amargues.
L’amigdalina, per acció del ferment emulsina, en contacte amb la saliva, es converteix en àcid cianhídric (cianur), un verí molt potent. Per tant, no hem de menjar les llavors d’aquesta planta.
Més informació sobre el codonyer i altres arbres.
23 Novembre, 2023