Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DE LES CIRERES I EL CIRERER
Propietats del cirerer
ÚS INTERN
Diürètic: Estimula l’eliminació d’orina, per la qual cosa resulta adequat en aquells casos en què calgui estimular als ronyons per a augmentar la micció, en malalties com: obesitat, hidropesia (acumulació de líquids en el cos amb inflor dels teixits), edemes, dolor de ronyó (nefritis), insuficiència renal, etc. Existeixen fonamentalment dos tipus de tractament:
– Decocció dels peduncles florals o del fruit sec: Bullir durant 10 o 12 minuts 40 g. de peduncles després d’haver deixat macerar en aigua 6 o 7 hores. Després de filtrar el preparat prendre tres tasses petites al dia, després de les principals menjades. És un tractament que té un gran poder diürètic i ha d’utilitzar-se amb prudència en aquelles persones que tinguin problemes d’hipotensió (amb una tensió baixa l’ús d’aquest tractament pot comportar que aquesta baixi massa)
– Infusió de peduncles: Realitzar una infusió d’una cullerada de peduncles per tassa d’aigua, durant 5 minuts. Refredar i prendre tres tasses al dia després de les principals menjades.
Antireumàtic: Per la seva capacitat de diüresi s’utilitza per a ajudar en el tractament de malalties reumàtiques: gota, artritis, reuma, etc. (el mateix tractament vist anteriorment)
Aparell circulatori: Fluïdifica la sang i millora la circulació, per la qual cosa resulta molt adequat per al tractament de malalties relacionades amb una circulació deficient: varius, hemorroides, pressió ocular, etc.
Emmenagoga: Les decoccions de les summitats florals resulten molt adequades per a afavorir la menstruació, alleugerant els dolors propis del síndrome premenstrual (Bullir una cullerada de summitats florals per got d’aigua durant 10 minuts. Deixar refredar i prendre un parell de gots al dia)
Cardiotònic: Té propietats cardiotòniques, fent que el múscul cardíac es contragui amb major força per això s’ha utilitzat en casos de debilitat cardíaca lleu, que no requereixen l’ús de les digitals (Digitalis sp.)
ÚS EXTERN
Malalties de la pell: La preparació de decoccions més lleugeres que la vista anteriorment exerceixen un poder curatiu sobre la pell, eliminant grans, barbs i altres impureses i afavorint la cicatrització de les ferides (Bullir uns 80 g. de peduncles secs en un litre d’aigua. Refredar i aplicar amb una gasa sobre la superfície afectada)
ALTRES APLICACIONS
Propietats alimentàries: El fruit del cirerer, la cirera, és un aliment molt convenient que s’hauria de prendre en abundància en la curta època en què en disposem. El seu poc poder calorífic – 52 calories cada 100 g.) i la seva riquesa en fibres resulta molt útil per a afavorir l’evacuació intestinal, evitant el restrenyiment. De la mateixa manera la seva riquesa en vitamines i minerals resulta molt adequada per a enfortir l’organisme i evitar l’astènia primaveral. La seva gran riquesa en potassi la fa especialment interessant en el control de l’activitat cardíaca, el bon estat dels músculs i del sistema nerviós, així com en la calcificació del els ossos – (molt útil en el tractament de l’osteoporosi) Resulta molt adequada la cura d’aquests fruits durant esta estació, que consisteix a menjar durant tres dies 1500 g de cireres i tres iogurts al dia.
Composició alimentària aproximada de la cirera per cada 100 g.
Aigua 82 gr.
Hidrats de carboni 0,35 g.
Proteïnes 0,9 g.
Minerals 12,6 g.
Fibra 1,90 g.
Greix 0,17 g.
Potassi 230 mg.
Coure 94 mg.
Manganès 63 mg.
Fòsfor 20 mg.
Calci 17 mg.
Vitamina C 15 mg.
Vitamina B1 0.02 mg
Vitamina B2 0,04 mg
Vitamina B6 0,04 mg
Vitamina E 0,1 mg
Usos industrials: La fusta del cirerer és molt adequada en torneria i ebenisteria. Si s’utilitza per fer foc, el seu fum produeix una aroma molt característic.
Toxicitat del cirerer
El cirerer, igual que la resta d’arbres pertanyents al gènere Prunus, com la prunera (Prunus domestica); l’albercoquer (Prunus armeniaca); la presseguera (Prunus persica); o l’ametller (Prunus dulcis) contenen en les seves llavors, flors i fulles el glucòsid cianogenètic amigdalina.
*Mes informació: Toxicitat dels remeis amb cirerer
Recol·lecció i conservació: Les summitats florals es recolliran durant la primavera, entre març i abril. Els peduncles a la tardor, quan els fruits es trobin ben madurs (Encara que algunes varietats més primerenques ja comencen al maig, aquesta tasca es realitza normalment durant el mes de juny). Els uns i els altres, s’hauran d’assecar a l’ombra i guardar en algun recipient hermètic ben sec i net.
Més informació sobre plantes
22 Novembre, 2023
