Carxofera

Continguts

1 (Cynara scolymus L.)
2 PROPIETATS MEDICINALS DE LA CARXOFERA
- 2.1 Característiques de la carxofera
- 2.2 Propietats medicinals de la carxofera

**(Cynara scolymus L.)**

PROPIETATS MEDICINALS DE LA CARXOFERA

Detall de la planta amb la flor

Característiques de la carxofera

Nom vulgar: Carxofera

Nom científic: Cynara scolymus L.

Família: Compostes

Hàbitat: Planta conreada en molts llocs del món i molt abundant a la Mediterrània, poques vegades naturalitzada.

Característiques: Planta perenne de fins a 2 m. Fulles pinnado-lobulades de més de 60 cm de llargada, amb lòbuls sense espines i revers tomentòs. Capítols vistosos, molt grans de fins a 15 cm., amb les flors blavoses i bràctees ovals. Receptacle floral comestible.

Components:

Àcids: cafeolquínic i dicafeolquínic, cafeïc, linoleïc, oleïc, pantotènic… (Flor) ferúlic (planta).
Vitamines: B (Niacina, Ribofamina, Thiamina, B6)
Pigments: Flavonoide
Mucílag
Inulina
Minerals: ferro, magnesi, fòsfor, potassi

Propietats medicinals de la carxofera

ÚS INTERN

Fetge i bilis: Protegeix al fetge i ajuda a la seva recuperació en cas de malaltia hepàtica. Afavoreix la funció biliar.- Els àcids cafeïc linoleïc i oleic intervenen en el seu poder hepato-protector i l’àcid cafeolquínic és el que aporta un valor colerètic, és a dir d’estimulació de la bilis. Infusió de dos cullerades de fulles seques per litre d’aigua. Prendre tres vegades al dia abans dels àpats. Un preparat de suc de les fulles verds mesclades amb vi pot servir per a la mateixa comesa.
Colesterol, hipertensió, arteriosclerosi: La seva virtut principal radica en la capacitat que li proporcionen els seus àcids per a reduir el nivell de colesterol en la sang, disminuir la pressió arterial, i també per a prevenir la arterioesclerosi, amb la qual cosa prevé el risc de malaltia vascular o ajuda a la recuperació després d’algun accident d’ aquest tipus, com a infart, angina de pit…etc. Qualsevol dels preparats anteriors pot servir per a aconseguir aquests efectes.
Antidiabetis: Rebaixa el nivell de sucre en la sang i prevé o ajuda a combatre la diabetis. Suc de les fulles barrejades amb vi. Decocció d’unes fulles fins a reduir el líquid a la meitat. Prendre un got al dia.
Diürètic: Afavoreix l’eliminació de líquid en el cos, per la qual cosa resulta interessant no sols en cas d’obesitat, sinó també en aquell conjunt de malalties que milloren amb l’eliminació d’aigua i la conseqüent eliminació de toxines i especialment l’àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, cel·lulitis, etc. Decocció de 60 gr. d’arrels seques per litre d’aigua, fins a reduir el líquid a la meitat. Beure 2 gots al dia.
Anticancerígen: Estudis recents han demostrat la influència que tenen els àcids cafeic, pantoteïc i els flavonoides en la prevenció o milloria dels processos cancerosos.

ALTRES USOS

Alimentari:

Les carxofes són un aliment molt convenient per totes les propietats mencionades anteriorment. Convé menjar-les crues, en ensalada per a aprofites totes les seves propietats. Si es bullen, s’ha de beure el brou resultant per a no desaprofitar els seus valors. Les carxofes al forn o a la brasa banyades en oli d’oliva, resulten altament delicioses i medicinals per l’alt contingut, tant de la carxofa com de l’oliva en àcid oleic.

Toxicitat:

Encara que en cap cas és tòxica, es desaconsella la seva utilització en les lactants, perquè el seu ús comporta la disminució de la producció de la llet.

Recol·lecció i conservació: Les carxofes es recolliran a la primavera, quan estiguin tendres. Els fulles poden recollir-se durant tota la seva producció. Deuran assecar-se i guardar-se en bosses de tela en un lloc fresc i resguardat de la pols.

Més informació sobre plantes