Cardó

PROPIETATS MEDICINALS DEL CARDÓ

Aspecte general de la planta

(Autor: Daniel M. Bou)

Característiques del cardó

Nom vulgar: Cardó, escardot, escardassó, pinta de moro, cardot de paraire, etc.

Nom científic: Dipsacus fullonum L.

Família: Dipsacàcies

Hàbitat: En llocs herbosos i humits.

Característiques: Planta biennal de la família de les dipsacàcies de fins a 2 m d’ alçada. Tiges erectes, rígides, cobertes de forts agullons. Roseta de fulles oblongues amb pecíol curt, que desapareix al segon any per formar una mena de copa de fulles lanceolades i unides per la base. Flors de color violaci en capítols grans de fins a 8 cm que comencen a madurar des de sota. Capítol envoltat per llargues bràctees acabades en espina.

Components actius: No es coneixen

Propietats:

a) Medicinals:

– Diürètiques: Per incrementar el volum d’orina en aquells casos en que es produeix retenció, o quan volem fer una dieta per aprimar o també en aquelles malalties de tipus reumàtic i circulatori en les que resulta molt convenient augmentar l’ eliminació de toxines per via urinària –àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc – (Tres tasses al dia amb la infusió de 30 gr. d’arrel per litre d’aigua. Vessar l’aigua sobre l’arrel i deixar-la reposar durant 15 minuts.)

– Sudorífiques: En les afeccions del processos respiratoris, tos, refredat, dolor en el pit, etc., quant és molt convenient augmentar la suor, es pot aplicar el mateix tractament mencionat a dalt.

– Estimulants de la gana: La infusió esmentada, utilitzada 10 minuts abans dels àpats, estimula la gana, per la qual cosa resulta adequada en el tractament de trastorns alimentaris con l’anorèxia.

Recol.lecció i conservació: Es convenient recollir l’arrel a finals d’estiu o durant la tardor. Deu d’assecar-se a l’ombra i guardar-se en un lloc sec i hermètic.

Més informació sobre plantes