Remeis naturals per a la candidosi orofaríngea

Plantes medicinals per curar la candidosi

Tractament natural de la candidosi oral

La candidiasi orofaríngea és una infecció de la mucosa de la cavitat oral produïda per llevats que sol aparèixer quan baixen les defenses o com a conseqüència o efecte secundari de determinats tractaments. La Candida albicans és el tipus de fong més habitual, que es presenta en el 34-68% dels casos, tot i que a la boca hi habiten altres espècies de Candida que poden estar relacionats amb aquesta afecció, com C. glabrata, C. tropicalis i C. krusei.

Causes de candidosi oral

El 60% de persones sanes tenen càndides a la flora o microbiota normal de la boca, però la infecció només es presenta en determinats casos en que l’hoste és més vulnerable.

Els factors de risc de tenir càndides són: immunosupressió (per tractaments, estrès, o baixada de defenses), diabetis, ús d’antibiòtics d’ampli espectre, fàrmacs corticoides o desgast d’una pròtesis.

¿Què podem fer per posar-hi remei?

Val a dir que tant l’adhesió com la multiplicació de la Candida a l’hoste estan regulades, en gran part, per factors locals (de la boca) i sistèmics (de salut en general) de la persona. Hi ha persones que produeixen menys salivació (xerostomia o boca seca), ja sigui de manera natural o per algun fàrmac o lesió. Per tant, tenir la mucosa en bon estat i mantenir una bona higiene bucal també són aspectes importants a tenir en compte a l’hora de tractar aquesta afectació.

Símptomes de candidosi orofaríngea

Els símptomes de candidosi oral es poden manifestar de diferents maneres, algunes d’elles asimptomàtiques, d’altres en canvi poden ser molt doloroses i molestes, en forma d’inflamació, lesions blanques o rogenques que fan mal i dificulten el poder parlar, menjar i fins i tot el sentit del gust. Tot depèn del tipus de candidosi què es tracti:

Làmina-resum o infografia del tractament natural de la candidiasi orofaríngea a través de la medicina integrativa: alimentació, plantes medicinals i tractament mèdic.

Tipus de candidosi

Es distingeixen quatre tipus de candidosi orofaríngea:

1. Pseudomembranosa: Hi ha plaques blanques i eritema (a les genives, llengua i/o mucosa bucal)
2. Eritematós: Plaques vermelloses llises, dures o toves, al paladar, llengua o mucosa bucal.
3. Hiperplàsic: Plaques adherides que no es poden treure, generalment apareixen de forma bilateral, a la llengua o al paladar
4. Estomatitis induïda per dentadura postissa o pròtesis, es presenta com un eritema llis o granular al voltant de l’àrea on es col·loca la pròtesis.

Tractament de la candidosi

El tractament convencional es basa en la utilització d’antifúngics. Encara que és un tractament molt efectiu, en alguns casos pot ser insuficient i complicar la infecció, fent-la més resistent, baixant les defenses del cos, i provocant una cronicitat que agreuja la situació.

El més recomanable doncs és una medicina integrativa, és a dir, que el tractament mèdic convencional integri certes teràpies naturals amb la finalitat de millorar-ne l’efectivitat. Es basaria en els següents pilars fonamentals:

• Higiene bucal, començant per canviar de raspall de dents i renovar-lo cada 30 dies. Convé raspallar les dents de forma suau, per no fer ferides a les genives o a la llengua, que podrien agreujar l’estat de la mucosa bucal.
• Utilitzar antifúngics, tal com es prescriuen: ni més, ni menys. Utilitzar en excés aquests medicaments pot lesionar més la mucosa. La idea és utilitzar els medicaments antifúngics en la dosis justa i continuadament, tot el temps que hagi estat pautat. Encara que sembli que la infecció ja està resolta, cal completar tots els dies de tractament per evitar que la infecció reaparegui, doncs això la faria més resistent als antifúngics.
• Evitar irritants de la mucosa: tabac, alcohol, picants, gas (coles i begudes amb gas)
• Augmentar la immunitat a través de la dieta per actuar de forma “sistèmica”, és a dir reforçant la salut en general perquè les defenses tinguin més recursos per lluitar contra les càndides.
• Diversos estudis comencen demostrar que per lluitar contra les càndides sol ser beneficiós disminuir farines, sucres i cereals refinats de la dieta. És millor menjar llegums (índex glucèmic més baix), canviar el pa per llavors o fruits secs, o menjar alguna fruita (dues mandarines pugen menys el sucre que un entrepà, encara que sigui integral).
• Consumir aliments amb vitamina K: Després de prendre molts antibiòtics la vitamina K es pot veure disminuïda degut al mal estat de la flora intestinal. Els aliments més rics en són les crucíferes, com el bròquil, la col kale o els ravenets.

Fitoteràpia, plantes medicinals i superaliments contra els fongs de la boca

Acompanyant el tractament convencional, el que podem fer des de la dieta, les plantes i l’estil de vida per vèncer la infecció d’una vegada per totes és el següent:

• Higiene bucal, evitar fumar, l’alcohol i l’estrès, és essencial!
• Evitar el sucre refinat, les farines i els cereals refinats
• L’exercici físic i prendre una mica el sol cada dia ajuda a pujar les defenses
• Plantes medicinals, suplements i vitamines immunostimulants i per augmentar la immunitat
• Remeis per tenir més saliva
• Aliments que ajuden a tenir la mucosa bucal en bon estat

Plantes medicinals, suplements i vitamines contra les càndides

Les plantes medicinals i vitamines que es poden fer servir per augmentar les defenses són:

• Equinàcia: Es pren en forma de càpsules, segons les indicacions del prospecte. Evitar xarops o preparats de farmàcia que continguin sucre.
• Bolets com el Maitake, Shiitake o el Reishi també són remeis per augmentar les defenses.
• Alls, cebes i porros a l’alimentació, són els antibiòtics naturals de la nostra cuina i els aliments més rics en quercitina, una substància vegetal que ajuda al sistema immunitari.
• Cuinar amb herbes aromàtiques: Són la “fitoteràpia amagada a la cuina”, tenen propietats antibiòtiques i antioxidants molt potents: romaní, farigola, sajolida, orenga, menta, canyella,…
• Suplement de vitamines del grup B: Hi ha molts motius pels quals poden baixar els nivells d’aquestes vitamines, que també influeixen en la immunitat i en l’estat de les mucoses. A més a més, és un suplement molt econòmic i que pot tenir molts més avantatges que inconvenients (totalment inofensiu), recomanable suplementar cada dia almenys durant dues setmanes (Suplement Complex de vitamina B, que contingui almenys el 100% de la quantitat diària recomanada de totes les vitamines)
• Vitamina A: Es troba en gairebé tots els vegetals de colors, però encara més en els vegetals de color taronja i verd. Aquesta vitamina, és essencial per regenerar i preservar la integritat de la mucosa. Menjar abundants aliments rics en aquesta vitamina pot sorprendre per la rapidesa en com actúa, doncs accelera la cicatrització i les membranes estaran visiblement més sanes. Tenen molta vitamina A: els liquats o sucs de pastanaga, crema de pastanaga, el bròquil, la col kale, els pèsols, la carbassa, les pastanagues, els espinacs i les fruites (mango, nectarines, taronja, mandarina,…).
• Com a suplement o “extra” de vitamines A i del grup B tenim l’espirulina, que es pot prendre en pastilles o en pols, afegint-la al final de tot en un puré de verdures, o en un pesto.
• Suplements probiòtics: Convé prendre’ls per ajudar a la flora intestinal a recuperar-se durant i després del tractament amb medicaments. S’han d’evitar preparats que continguin sucres. En el següent article es parla sobre com comprar un bon suplement probiòtic. També ajudaran algunes receptes riques en fibra (efecte prebiòtic) com la patata prebiòtica, el moniato prebiòtic o el porridge de civada.
• Vitamina C: És fonamental per tenir bones defenses, s’ha de prendre a través d’una dieta rica en fruita i verdura, però temporalment podem ajudar el cos amb un “extra” a través de suplements naturals, com seria la pols del fruit de la gavarrera o suplements rics en vitamina C de l’acerola (que continguin almenys 200 mg de vitamina C per dosi).
• Cúrcuma: És un dels antiinflamatoris naturals més potents que existeixen, juntament amb el gingebre, el romaní i la galanga. Convé prendre habitualment plantes antiinflamatòries, ja que en la candidiasi hi ha un estat inflamatori de l’organisme constant, encara que sigui lleu o localitzat. Per això es recomana cuinar receptes amb cúrcuma, gingebre i romaní, així com una dieta antiinflamatòria. A més a més, estudis en persones asmàtiques van demostrar que aquesta planta podria disminuir la incidència de candidiasi orofaríngea que es sol produir com a efecte secundari del tractament.

Quins suplements prendre?

La majoria dels remeis que s’han donat es poden prendre dins l’alimentació. De tots ells, els únics suplements que es consideren interessants, en general (cal consell personalitzat), són els següents:

• Complex Vitamines del grup B
• Vitamina C en dosis de com a mínim 200 mg per comprimit
• Suplements probiòtics: Càpsules de coberta entèrica que continguin com a mínim 1.000 milions (10 elevat a 9) de bactèries tipus Lactobacillus i/o Bifidobacterium.
• Infusions i herbes aromàtiques en abundància a les receptes.

Làmina-resum o infografia de les principals plantes medicinals, aliments i suplements per el tractament natural de la candidiasi orofaríngea.

Glopejar olis essencials amb propietats anti-càndida

Abans de res, cal dir que els remeis amb olis essencials no es poden utilitzar en nens ni en dones embarassades perquè estan contraindicats.

Amb els olis essencials s’ha d’anar encara més en compte, ja que sempre s’han de diluir, no es poden empassar, i en excés resulten molt irritants. Es podria utilitzar diluint dues gotetes d’oli essencial en mig got d’aigua (25-50cc) i glopejar enèrgicament durant uns 5 minuts i escopir. Es pot fer 1 o 3 cops al dia.

És millor començar amb poc i ser constants que passar-se, recordem que els olis essencials són molt concentrats i poden produir cremades si se’n pren massa o si no es dilueixen. En cap cas es recomana més de 5 gotetes.

Els olis més potents contra la càndida són els rics en timol i l’arbre del te:

• Ajwain / Oomam (Trachyspermum ammi): És una espècia de la família botànica de l’api que té un aspecte semblant als granets d’anís. Estudis científics han demostrat que l’oli essencial és un potent antifúngic, especialment efectiu contra les càndides. Es una espècie de la família de l’api que tenen un aspecte molt semblant a l’anís. L’oli essencial es molt potent contra la Cándida.
• Orenga (Origanum vulgare)
• Arbre del tè (Melaleuca alternifolia): l’oli essencial d’aquest arbre d’origen australià és un potent antifúngic efectiu per eliminar càndides.

No es poden fer servir aquests remeis amb olis essencials si hi ha lesions a la boca. En aquests casos, si hi ha aftes, lesions o úlceres, són més segurs remeis de gargarismes amb infusió concentrada de farigola (freda), que també és una planta molt rica en timol i, de fet, un dels antisèptics més apreciats en fitoteràpia.

Més informació sobre remeis naturals.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

6 Desembre, 2023