Buixol

(Anemone nemorosa L.)

PROPIETATS DEL BUIXOL

Característiques del buixol

Nom científic: Anemone nemorosa L.

Anemone nemorosa L.

Nom vulgar: Buixol

Família: Ranunculàcies

Hàbitat: Boscos humits.

Principis actius:

• Glucòsid: ranunculina, que és innòcua, que es converteix en protoanemonina, que és molt tòxica, quan entra en contacte amb l’enzim ranunculasa. La protoanemonina, al seu torn, una vegada seca o bullida, es descompon en el alcaloide anemonina o acid anemònic, que no son verinosos.

Partes actives: Fruits i rizomes

Usos del Buixol

Medicinals:

– Pel seu valor rubefaent -produeix un enrogiment amb calor en la zona d’aplicació- s’ha utilitzat en ús extern per a reduir els dolors reumàtics i gotosos.

– Picant les fulles s’obté un suc que s’ha utilitzat tradicionalment, per mitjà d’inhalació del mateix, per a combatre el mal de cap.

– Per masticació de les arrels tendres es va utilitzar per a eliminar les úlceres i malalties de la boca.

Donada la toxicitat dels seus components es desaconsella la seva utilització en preparats casolans.

Toxicitat del Buixol

Molt alta. En ús extern, la utilització de la planta per a ús extern produeix en molts casos grans lesions cutànies, no sols caracteritzades per l’aparició de bombolles sinó que poden desembocar en úlceres o inclús gangrena. En ús intern resulta molt tòxica, actuant com un narcòtic i podent provocar paràlisi muscular i aturada cardíaca.

D’igual manera, la ingestió de la planta provoca en els animals greus conseqüències que poden portar a la mort per aurada cardíaca, però que, en dosis inferiors, es manifesta en problemes gàstrics, respiratoris i hemàtics.

Símptomes: hipotensió, rampes, tremolors, fredor en els membres, dificultats respiratòries, aturada respiratòria, mort.

Tractament: Buidatge d’estómac, respiració artificial, estimulants respiratoris

Conreu

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

18 Desembre, 2023