Continguts
PROPIETATS MEDICINALS DE LA BORRAINA
 Detall de la planta amb la flor
|
Característiques de la borraina
Nom vulgar: borraina, borratja
Nom científic: Borago officinalis L.
Família: Boraginàcies.
Hàbitat: En llocs on abunden les deixalles orgàniques.
Característiques: Planta anual molt híspida de la família de les boraginàcies fins a 60 cm. Tiges erectes cobertes de pèls rígids i aspres. Fulles inferiors peciolades, ovalades en roseta bassal; fulles superiors sèssils. Flors agrupades en cimes pèndules, amb corol·la de fins a 2,5 cm, blava i estams en agrupament cuneïforme de color purpuri.
Components:
- Àcids: acètic, làctic (planta) ascòrbic, nicotínic fulles)
- Sucres: arabinosa, galactosa (Planta)
- Vitamines: (beta-carotè), C (àcid ascòrbic), Colina (Fulles)
- Minerals: Calci, ferro, magnesi i fòsfor (fulles), cobalt (planta)
- Fibra (planta)
- Mucílag (planta)
- Tanins (planta)
- Alcaloides (planta)
Propietats medicinals de la borraina
ÚS INTERN
Diürètica: Afavoreix l’eliminació d’orina del organisme, essent molt interessant el seu ús en casos d’ obesitat i també quan convé, a traves de l’orina, eliminar toxines del cos, com és el cas de les malalties reumàtiques, fetge, problemes cardíacs etc. Aquí segurament influeix el fet de contenir en les seves fulles la colina, element que forma part del complex de la vitamina B, imprescindible en el metabolisme del greixos i la absència de la qual pot arribar a produir cirrosi, augment de la pressió arterial o problemes renals (Infusió durant 30 minuts de 15 gr. de fulles seques. Prendre una tassa després del àpats principals).
Sudorífica: Augmenta la suor, així, a més dels usos anteriors, és particularment interessant per ajudar a combatre les afeccions del pit: tos, angines, bronquitis, constipat, etc. (Decocció d’una unça de flors seques per litre d’ aigua. Prendre 4 tasses petites al dia.)
ÚS EXTERN
Emol·lient i tonificant: És beneficiosa en les las afeccions de la pell (grans, pústules, furóncols, herpes etc.) i té un efecte tonificant per ella, augmentant la seva fortalesa i millorant el seu aspecte.. Influeix en aquestes propietats la presència del àcid nicotínic o niacina que resulta molt útil en la prevenció de les malalties de la pell, així com els trastorns nerviosos o gastro- intestinals (cataplasmes amb la infusió d’ un grapat de fulles seques per litre d’ aigua) Banys amb aigua en la que s’ introdueix un parell de litres de la mateixa infusió.
ALTRES USOS
Alimentari:
- Les fulles tendres es poden menjar com a verdura bullida, bé sola o barrejada amb altres verdures. En aquest cas es convenient beure el brou de la cocció, que conté totes les propietats mencionades abans. Les fulles també es poden menjar crues en amanides, fregides, saltejades, amb formatge, etc. (És convenient no deixar les fulles tendres molt de temps tallades, donat que tenen facilitat per la descomposició)
- Les flors es poden menjar crues en amanides, que adquireixen amb elles un toc molt exòtic.
Toxicitat: La presència d’alcaloides (licopsamina, supinina, thesinina i amabilina) té un efecte tòxic pel fetge, per la qual cosa no s’ aconsellen els tractaments prolongats així com el seu ús normal en casos d’ embaràs i formacions tumorals..
Recol·lecció i conservació: Les fulles es recolliran quan la planta comença a treure fulles, a finals d’hivern o principi de primavera. Les flors durant tot l’estiu. Unes i altres s’hauran d’assecar a l’ombra i guardar en un lloc sec i net.
Més informació sobre plantes
8 Abril, 2021
