Continguts
Propietats de la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)
PROPIETATS MEDICINALS DE LA BOIXEROLA
Característiques de la boixerola
Nom vulgar: Boixerola
 |
Nombre científic: Arctostaphylos uva-ursi Sprengel – Arbutus uva-ursi L.
Família: Ericàcies
Hàbitat: En boscos poc densos i brugueres de muntanya.
Característiques: Arbust perenne de la família de les ericàcies de fins a 2 m de longitud. Tiges llenyoses, marró clar, esteses amb molts rebrots que s’estenen pel sòl; els més jovents rectes. Fulles ovals de fins a 2 cm, verd brillants pel anvers; mes fosques pel revers, coriàcies que s’amplien cap a l’àpex. Flors de fins a 6 mm en raïms penjats sobre peduncles rogencs; blanc rosades en forma de “fanalet”. Fruit en drupa, rogencs quan maduren, d’uns 8 mm.
Components:
- Glucòsids: arbutina, metilarbutina, ericolina, ericinol
- Flavonoides
- Àcids: màlic, gàlic i ursòlic
- Quercitina
- Tanins
Propietats medicinals de la boixerola
ÚS INTERN
Aparell urinari: La boixerola constitueix un dels remeis més utilitzats per a tractar les malalties de l’aparell urinari. S’utilitza fonamentalment en casos d’infeccions produïts per bacteris. No obstant perquè això es pugi dur a terme, és necessari que la nostra orina sigui el menys àcida possible, motiu pel qual els tractaments portats a terme per mitjà d’aquesta planta solen combinar-se amb la ingestió de bicarbonat que neutralitza l’acidesa de l’orina, convertint-lo en un mig més alcalí. Així doncs resulta adequat per al tractament de malalties com a inflamacions de la uretra (uretritis), de la bufeta urinària (cistitis), irritació de les vies urinàries i actua sobre la necessitat imperiosa d’orinar repetidament que generen aquestes afeccions urinàries. Aquests efectes cal atribuir-los a l’arbutina que es transforma en hidroquinona quan entra en contacte amb la flora intestinal. També al seu elevat contingut en tanins (sobre un 15 a un 20%) que actuen sobre les secrecions amb pus que generen aquestes malalties. Prendre una de les preparacions següents: Maceració en fred durant 4 hores de quatre cullerades petites de fulles secs esmicolats per litre d’aigua. Beure 3 gots al dia. Evitar macerar els fulles en aigua calenta, doncs d’aquesta manera s’alliberaria massa quantitat de tanins. 20 gotes d’extracte fluid, dos vegades al dia. Matxucar diverses fulles i prendre 2 cullerades petites al dia. Es pot barrejar amb mel perquè resulti més agradable.
Càlculs renals: Resulta prou eficaç en el tractament de les pedres del ronyó, no quant al seu poder per a dissoldre els càlculs sinó en els seus valors bactericides que impedeixen les infeccions que moltes vegades van associades amb aquest tipus de malalties. Prendre qualsevol dels preparats vistos anteriorment.
Aparell genital femení: Per les seves propietats astringents i bactericides s’utilitza per al tractament de les malalties genitals en les que hi hagi una secreció purulenta, tals com la blennorràgia o la leucorrea. Prendre qualsevol dels preparats vistos anteriorment.
D’altra banda constitueix un dels millors diürètics quan cal augmentar la producció de l’orina. Infusió de quatre cullerades de fulles secs per litre d’aigua. Prendre 3 gots al dia. Sembla que els flavonoides li atorguen esta propietat.
Aparell digestiu: Per la seva riquesa en tanins s’ha utilitzat per a combatre la diarrea, atès que aquests components presenten propietats astringents. No obstant cal ser molt prudent en l’administració d’aquesta droga per la toxicitat que presenta quan es superen els límits permesos (Veure més informació en l’apartat posterior de toxicitat)
ÚS INTERN
Pell: Usat externament s’aprofiten les seves propietats astringents i bactericides per a curar les ferides, millorar la cicatrització i impedir que s’infectin. Decocció d’un grapat de fulles seques en un litre d’aigua durant 10 minuts. Aplicar el líquid resultant amb una gasa sobre la zona afectada.
ALTRES APLICACIONS
- Les fulles d’aquesta planta, pel seu contingut en tanins, s’han utilitzat per a assaonar pells.
- La indústria farmacèutica extrau components que utilitza per a blanquejar les pells humanes, evitant un coloració massa fosca, o per a treure taques de la pell, sobretot en persones sotmeses a una exposició solar massa prolonga, en persones majors com resultat d’un procés biològic, en persones que estan sotmeses a certs medicaments, o durant l’embaràs. Aquests medicaments s’apliquen en forma de gels o cremes i contenen l’extracte de la arbutina u olis vegetals, com el d’ametlla. El que fa aquesta planta és intervenir en el procés de melanogenesis (formació de la melanina, que és el pigment que dóna el color fosc de la pell). L’acció es porta a terme pel component anomenat hidroquinona, que neutralitza l’enzim tirosinasa, un catalitzador necessari per a la formació de la melanina a partir de l’oxidació de la tirosina.
Toxicitat de la boixerola
Pel seu contingut en tanins, quan se superen les dosis permeses o quan es prolonga massa temps, la planta té propietats tòxiques a l’irritar-se el tub digestiu que es manifesten en reaccions estomacals adverses com a vòmits, gastritis, malestar en els esfínters, etc. D’igual manera aquest component usat incorrectament produeix danys en el fetge. També l’hidroquinona resulta tòxica quan se superen els límits permesos, podent resultar mortal.
No s’ha d’utilitzar durant l’embaràs, podent produir malformacions en el fetus o induir a un part prematur. Igualment s’ha d’evitar prendre en cas de tenir el fetge malalt. Tampoc hauria d’utilitzar-se amb infants.
S’aconsella no menjar aliments que acidifiquin l’orina mentre es pren aquesta planta. Entre ells es trobarien els cítrics, (taronges, aranges o llimones) maduixes o gerds.
L’ús extern és responsable algunes vegades d’irritacions en la pell
Curiositats: El nom científic Uva-ursi (Raïm dels óssos) es deu a l’afició que tenen aquests plantígrads pel fruit d’aquesta planta. Per als humans, encara que sigui comestible, té un gust aspre i poc agradable, tot i que que resulta bo quan es prepara en melmelades.
Més informació sobre plantes
27 Agost, 2024
