Propietats de l’all

PROPIETATS MEDICINALS DE L’ALL

Detall del bulb

Característiques de l’all

Nom vulgar: All

Nom científic: Allium sativum L.

Familia: Liliàcies

Hàbitat: Es coneix des de temps remots, havent estat utilitzat per la majoria de les cultures, des dels antics egipcis, romans, grecs fins a la mateixa Índia o Orient. Sembla que el seu origen s’ubica a Àsia central, des d’on es va estendre àmpliament. No naturalitzat.

Característiques: Planta perenne de la família de les liliàcies de fins a 1,5 m. d’alçada. Fulles planes de fins a 8 mm d’ amplada. Flors verdoses o blanquinoses, a vegades rosades, molt poc abundants (algunes vegades inexistents) que sobresurten amb el seu llarg peduncle sobre un caparró de bulbets. Espata molt mes llarga que el caparró. Bulb (cap d’all) format per un embolcall blanc dins de la qual es troben diversos bulbets (Les dents d’all).

Components actius principals:

– Aminoàcids: Àcid glutamínico, argenina, àcid aspartico, leucina, lisina, valina… etc.

– Minerals: Principalment: manganés, potassi, calci i fòsfor i, en quantitats menors: magnesi, seleni, sodi, ferro, zinc i coure.

– Vitamines: Principalment: vitamina B6, també vitamina C i, en quantitats menors: àcid fòlic, pantotènic i niacina.

– Oli essencial amb molts components sulfurosos: disolfur d’alil, trisolfur d’alil, tetrasolfur d’alilo

-Aliïna que, per mitjà de l’enzim alinasa, es convertix en alicina.

– Ajoeno, produït per condensació de l’alicina.

– Quercetina

-Sucres: fructosa i glucosa.

Propietats medicinals de l’all

ÚS INTERN

Circulació: La presència de components sulfurosos, així com l’aliïna, i de l’ajoeno, la fa molt important a atorgar a esta planta propietats antitrombòtiques (no formació de coàguls en la sang) pel que resulta molt adequada per a fluidificar la circulació sanguínia i evitar o lluitar contra les malalties circulatòries següents: arteriosclerosi, colesterol, hipertensió, angina de pit i altres relacionades amb una mala circulació com les hemorroides. (Mig gram de tintura al dia) (Cru en amanides) (Maceració de 100 grams d’ all en 400 grams d’ alcohol de vi. Mitja culleradeta abans d’ anar a dormir).

Diürètic:Afavoreix l’eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos de reumatisme, hidropesia, edemes, i bufeta. (6 gotes al dia d’extracte fluid)

Bactericida: Pel seu contingut en compostos rics en sofre, és, junt amb l’all, un dels millors remeis naturals per a combatre processos infecciosos de l’aparell respiratori (grip, bronquitis, faringitis, etc.) i digestiu (putrefaccions intestinals, diarrea, etc.) (7 gotes de xarop essencial al dia) És famosa la història d'”El vinagre dels 4 lladres”, que ens conte com en 1721 quatre condemnats a mort van ser deixats en llibertat amb la condició que soterressin als morts de la pesta de Marsella. Sembla que no es van contagiar perquè bevien vi amb all.

Igualment, les seves propietats bactericides el fan interessant en el tractament d’altres processos infecciosos, com en el cas de mal d’oïda quan aquesta malaltia respon a un infecció interna de l’oïda mitjana. Una bona costum per assimilar les seves propietats és menjar all cru en amanides.

Digestiu: Afavoreix la digestió, a l’estimular el fetge, la vesícula i el pàncrees encara que hauria d’evitar-se en aquells casos en què existeixi hiperclorhidria (acidesa estomacal) així com en estómacs delicats. (Prendre cru o picat i barrejat amb mantega)

Tractament de la Sida: El provat valor bactericida de l’all, així com les seves propietats antioxidants, podrien ser interessant en l’ajuda contra les infeccions que s’aprofiten de la Sida per a aparèixer. (Menjar fins a 5 alls crus per dia o prendre càpsules d’all)

ÚS EXTERN

Picadures d’insectes, fongs o malalties de la pell: Les seves propietats bactericides la convertixen en un bon desinfectant contra les mossegades o picadures d’animals, especialment d’insectes, així com la majoria d’afeccions de la pell, especialment infeccioses, com els fongs, llagues o ferides. (Mullar la zona afectada amb una gasa mullada en tintura o simplement fregar la part afectada amb suc d’all) També pot utilitzar-se per a combatre la sarna (Fregar la part afectada amb all picat en oli d’oliva. les berrugues (Cataplasma d’all sobre la berruga. No aplicar fora de la berruga perquè pot ocasionar una llaga en la resta de la pell) o el calls (Cataplasma d’ all amb una mica de julivert matxucat exclusivament sobre la zona afectada.) (L’all en ús extern pot produir dermatitis per contacte). Les propietats bactericides de l’all es van demostrar àmpliament en les dos últimes guerres mundials, quan s’utilitzava el seu suc per a desinfectar les ferides dels soldats.

Ús dental: Té propietats analgèsiques que el fan adequat per alleugerar la sensació de dolor. Aquesta funció, a més de les seves propietats bactericides, el fan molt útil, per exemple, per combatre el dolor de queixals o dents i atenuar la infecció fins la visita al dentista. (Bullir durant 2 minuts dos o tres alls picats en un got de vinagre. Realitzar glopeigs.)

ALTRES USOS

Aliment: És una planta que no hauria de faltar mai en la taula i hauria de menjar-se sempre crua, perquè la cocció destruïx els seus component essencials. S’hauria de menjar en ensalades cru per a no destruir les seues propietats medicinals

La composició alimentària de l’all per cada 100 gr. esta formada pels principals elements següents:

Toxicitat de l’all

Donada la capacitat de l’all per a fer més fluida la sang, haurien de prendre’s precaucions amb els preparats d’all en les següents condicions:

– Problemes de sagnat o de coagulació sanguínia.

– Diabetis

– Embaràs

– Ingesta d’algunes medicines per a controlar el nivell de sucre en la sang i alguns antiinflamatoris.

– L’all, en ús extern, pot provocar dermatitis per contacte pel que ha d’utilitzar-se prudentment. Mai es recomana aquest ús per a problemes de la pell en nens petits.

En tot cas és convenient consultar amb el metge, farmacèutic o dietista per a evitar possibles contraindicacions. En cap cas han d’utilitzar-se diferents preparats al mateix temps (càpsules, tintures, extractes etc.)

Per a evitar problemes és millor prendre aquest producte d’una forma natural.

Cultiu:

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

6 Desembre, 2023