Continguts
COM CULTIVAR ELS POTOS
Característiques de la planta
El gènere “Scindapsus”
Els scindapsus -modernament anomenats epipremnum- són plantes de la família de les Araceàcies, entre les que es troben representants tan destacats en jardineria com les difenbàquies, les aglaonemes, els espatifils, els filodendres o les cales o lliris d’aigua. Es caracteritzen, en general, per posseir fulles amples, acabades generalment amb un àpex prou punxegut, encara que el que més caracteritza a esta família són les seves flors en espàdix, que és una inflorescència en forma d’espiga, rodejada per un fulla especialitzat a manera de vela que la tapa parcial o lateralment o la rodeja per davall, com en el cas dels anturis. En el cas dels potos, només floreixen en l’exterior, al tractar-se d’una planta amb un requeriment tèrmic molt específic -entre els 17 i 24ºC- que obliga a utilitzar-la generalment com a planta d’interior.
El potos -conegut científicament com Epipremnum aureum, Pothos aureus, Scindapsus aureus o Rhaphidophora auria– és una liana enfiladora, originària del Sud-est d’Àsia i del Pacífic Oest. En l’ambient natural de selva tropical aconsegueix proporcions molt enormes a l’enfilar-se sobre els arbres a què s’agafa amb les seves arrels aèries, arribant a abastar prop de 20 m. Quan és jovençà té fulles cordades, pinnades d’uns 10 o 15 cm de longitud. En el seu ambient natural aquestes fulles senceres es van perforant o obrint en forma de lòbuls i van augmentant de mesura, fins a abastar 1 m de llarg per prop de mig metre d’ample. Al mateix temps, li apareixen punts translúcids prop del nervi principal. Les flors són de color blanc i floreixen al llarg de tot l’any.
Quan es cultiva en altres climes més freds, els exemplars no aconsegueixen aquestes dimensions tan espectaculars. Les fulles es solen mantenir en el seu estadi infantil, sense arribar a dividir-se i normalment no floreix, almenys fins que no aconsegueix la maduresa.
Si es cultiva en climes molt calorosos – zones 10-11 -, es pot utilitzar per a entapissar superfícies o per a cobrir murs. En aquest cas s’ha de controlar el seu creixement per a evitar que es converteixi en una espècie invasora. En climes més freds, sol cultivar-se com a planta d’interior, com a espècie penjant o enfiladissa.
Els potos (Reg)
S’ha de vigilar en no regar massa doncs és una planta que es podreix amb facilitat. La millor regla és deixar assecar la terra entre reg i reg. A l’hivern no s’ha de regar més d’una vegada per setmana i a l’estiu, llevat que es trobi en ambients massa ressecs, és suficient cada 4 dies, més o menys. L’excés de reg es manifesta en l’aspecte de les fulles i de les tiges. Massa reg fa que les tiges es podreixin i que les fulles apareguin caigudes, sense vida. En tot cas, després de regar, evitarem que quedi aigua estancada quan la planta es trobi recolzada en algun recipient.
D’altra banda és una espècie que agraeix arrosar-li les fulles. Aquests s’han de fer especialment a l’estiu, quan és convenient aplicar-los cada dos dies, a ser possible. A l’hivern la freqüència es farà menor, i n’hi ha prou cada quinze dies. Una altra atenció que agraeixen molt és netejar-li les fulles amb un drap humit. Es pot aprofitar mentre s’arrosega per a realitzar aquesta feina.
Quan l’atmosfera està molt seca la planta sofreix molt i generalment es manifesta en les fulles que apareixen amb les puntes seques, arrugades i de color marronós. De manifestar aquest símptoma convé mullar la planta més, especialment si aquesta es troba en un ambient amb calefacció.
Els potos (Ambient i exposició)
Necessiten un ambient il·luminat encara que toleren la semiombra, no obstant quan no tenen molta llum es produeix en ells una decoloració de les fulles que es tornen menys vistoses. Això es dóna especialment en els exemplars variegats, que són aquells que presenten diferents tonalitats de color. Si d’aquests exemplars es situa en un lloc amb poca llum, les fulles es tornaran més uniformes perdent els contrastos de color.
La temperatura ideal per a aquesta planta es troba entre els 17 i 24ºC, no havent de baixar mai dels 10ºC. Temperatures per davall d’aquestes poden fer que perdi les fulles, especialment quan es combinen amb un excés de reg, que a més pot arribar a fer que es podreixin. A vegades, per combinació de les dos mateixes causes, apareixen punts de color negre o marró sobre la seva superfície. Si es donen aquests símptomes es deurà emplaçar l’exemplar en un lloc més càlid i disminuir-li la freqüència de reg. Hem d’evitar que el potos es trobi exposat a corrents d’aire que no li afavoreixen en absolut.
Els potos (Propagació i cures)
Són plantes molt fàcils de reproduir per mitjà de la tècnica de l’esqueix:
Aquest es portarà a terme a la primavera o estiu. Es tallarà una petita branca en bon estat. Es trauran les fulles inferiors i es deixaran dos o tres en bon estat. Després es mullarà la part de la tija desfullada en hormones de creixement -no és absolutament necessari l’ús d’hormones, encara que amb això s’accelera l’aparició d’arrels-, s’introduirà la tija en un test amb terra de jardí i es regarà bé. Es procurarà que la humitat es mantingui constant i que la planta romangui en la foscor fins que hagi arrelat. Després es trasplantarà en el test definitiu.
És molt interessant realitzar una poda de formació a la primavera per a evitar exemplars molt desmanegats. La poda s’ha de realitzar amb prou intensitat de manera que l’exemplar s’ha de tallar fins a la meitat. Amb això aconseguirem que tingui un creixement molt ràpid i uniforme. El potos és una de les plantes que té un creixement més ràpid, podent arribar a ser de quasi mig metre a l’any. Si les condicions li són favorables podem tenir exemplars que arribin quasi als 5 m. de longitud.
Es pot utilitzar com a planta per a penjar. En aquest cas és convenient realitzar podes d’aquelles branques que tinguin un creixement irregular. També es pot utilitzar com a planta enfiladissa. Perquè la planta pugui grimpar procurarem col·locar-li un tutor de suport. En el mercat en venen de molt adequats en forma de vares de molsa.
Els potos (sòl, adobament y malalties)
Preferentment terrenys de composició alcalina, barreja de torba i compost. Creixerà amb més vigor si el sòl és fèrtil, per la qual cosa un adobament mensual amb adob líquid de tipus universal li serà molt adequat. Quan les fulles engrogueixen sol ser símptoma de falta de ferro, per la qual cosa un adob que contingui aquest component li resultarà necessari.
Entre les malalties que afecten al potos, les més importants són les següents:
Aranya vermella: Apareixen taques grogues en les fulles amb la posterior caiguda de les mateixes. Aquesta malaltia està causada per unes aranyes de color groc verdós -vermell taronja a l’estiu- de diferents espècies, encara que la més normal és la Tetranychus urticae, que ataca a plantes situades dins i fora de casa durant l’estiu. Són animals de menys d’1 mm, amb 8 potes i visibles a simple vista. Es desenvolupa durant l’estiu en ambients molt secs, per la qual cosa resulta convenient arrosar les fulles pel revers i, a ser possible, utilitzar humificadors perquè el grau d’humitat impedeixi l’aparició d’aquests insectes. Cal netejar bé el jardí per a evitar la seva ràpida reproducció i aplicar algun acaricida específic, procurant mullar el revers de les fulles. Un mètode natural consisteix en netejar les fulles amb el líquid resultant de la infusió de fulles seques d’ortiga o cua de cavall.
Cotxinilla: Produeix fulles apegaloses, com a conseqüència de les secrecions produïdes per insectes que es peguen a les fulles en forma de berruga, xuclant amb els seus llargs becs la saba de les plantes infectades. A més de produir una major lentitud en el desenvolupament de la planta, acaben per fer caure les fulles i influeixen en l’aparició de la negreta, un fong que aprofita les secrecions de les mateixes per a desenvolupar-se. Les causes que afavoreixen la cotxinilla són semblants a les de l’aranya vermella: la calor i la falta de humitat, per la qual cosa un regat freqüent, i arrosar les fulles de tant en tant serà la millor manera d’evitar la seva aparició. Una vegada la planta es troba infectada, s’hauran d’eliminar amb un drap mullat en alcohol. Una solució prou eficaç consisteix en atacar als insectes en el seu estadi larval, aplicant algun insecticida específic.
Thrips: Són insectes xucladors que produeixen punts de color negre en el envers de les fulles. Apareixen en ambients molt càlids i secs, per la qual cosa tindrem en compte les mateixes condicions de manteniment mencionades anteriorment. S’han d’eliminar amb insecticides específics.
Fongs: Produeixen taques de color negre en les tiges i en les fulles. Posteriorment arriba la necrosi de les parts afectades. Les raons es buscaran en un excés de reg, sobretot quan l’aigua s’estanca en la planta per culpa d’un mal drenatge.. L’única solució possible consisteix en disminuir la freqüència de reg, millorar el drenatge i eliminar les parts afectades. Si aquestes afecten una part molt gran de la mateixa, és millor desfer-se de la planta en la seva totalitat.
Toxicitat: Per la seva riquesa en oxalats resulta una planta tòxica quan és ingerida, podent produir sensacions molt desagradables en la boca, com dolor, inflor o cremor. Per aquest motiu és molt difícil que es produeixin ingestions de la mateixa, encara que, si la ingestió es produeix accidentalment, dona pas a una forta sensació de cremor en la gola i l’estómac, amb les consegüents vòmits i diarrees. Perquè el resultat sigui greu s’haurien d’ingerir grans quantitats de la planta, la qual cosa, donada la seva acritud, resulta del tot improbable. Igualment, el suc de la planta és irritant en contacte amb les mucoses o amb la pell, produint dermatitis o edemes. La mateixa consideració caldria fer de totes les espècies pertanyents a la mateixa família que el potos, amb idèntiques propietats, Entre aquests figuren representants tan destacats en jardineria com les difenbàquies, les aglaonemes, els espatifils, els filodendres o les cales o lliris d’aigua
Altres espècies d'”Epipremnun“:
Epipremnum arboreum ————————-…………
Epipremnum ceramense———————–………..
Epipremnum mirabile—————————……….
Epipremnum mampuanum——————–………..
Epipremnum falcifolia —————————………..
Epipremnum pictum —————————-…………..
Més informació sobre plantes
23 Juliol, 2020
