Continguts
CONSEQÜÈNCIES DEL FRED A LES PLANTES
Com afecta el fred a les plantes?
Per a tenir una terrassa o un jardí en bones condicions el millor és elegir plantes adequades a la zona del lloc on vivim. Si vivim en llocs freds, podem triar plantes que resisteixen bé les gelades, com les cols ornamentals (Brassica) o les heures (Hedera) que ens proporcionen una combinació de colors interessants per les seves fulles. Els brucs i brugueres (Erica i calluna) poden servir per la seva resistència i les seves boniques flors de llarga durada. El xenixell (Senecio marítima) no destaca precisament per les sexes diminutes flors sinó per les seves fulles de color cendra que es poden combinar amb les flors dels brucs. La pernetia (Pernettya mucronata) és un cas d’extrema duresa doncs pot aguantar temperatures de fins a -20ºC.
Si no és tan extremadament fred, podem triar plantes com els crisantems (Dendranthema indicum) que produeixen flors de llarga durada encara que s’han de protegir del fred amb un plàstic. En l’article següent els exposem una sèrie de tècniques per a protegir les plantes a l’hivern
En general, s’ha d’evitar que les plantes estiguin exposades a temperatures molt fredes. Amb temperatures molt baixes s’han de protegir perquè no es gelin o s’espatllin. Aquest dany pot afectar tant a una part dels fulles, a les tiges joves, les gemmes, a les arrels o a la planta sencera. Els líquids de les cèl·lules, al congelar-se, augmenta de volum i trenca les parets cel·lulars.
Els danys afecten més als teixits joves, com les fulles o gemmes tendres amb els freds a principi de primavera, quan els vegetals han començat a despertar-se. Cal considerar que moltes vegades el dany es produeix més per la descongelació ràpida que pel mateix fred. Això sol ser habitual en dies freds amb matins clars i més càlids. En els arbres, per exemple, la descongelació produeix fissures i talls en els troncs.
Quins danys fa el fred als vegetals?
Entre les principals conseqüències que el fred pot produir en les plantes mencionarem les següents:
· Danys per falta d’absorció d’aigua: La congelació del sòl i de l’aigua que en ell es troba impossibilita la seva absorció pel vegetal que sofreix els efectes d’una sequera permanent. Aquest fenòmen ocorre especialment quan els dies són freds i ventosos, atès que el vent incrementa la sequedat ambiental. Aquest tipus de dany es manifesta en forma de cremades o zones sense color en els fulles.
· Danys per acció del fred en les arrels: Les arrels resulten particularment vulnerables al fred especialment en espècies amb arrels superficials o aquelles que han estat plantades en contenidors que no permeten que l’arrel s’enfonsi molt en el terra.
· Danys en l’escorça dels troncs: Es produeix quan es donen canvis bruscs de temperatures, especialment quan les plantes encara no s’han adaptat al fred, la qual cosa és prou habitual a finals de tardor amb freds que s’avancen a l’hivern.
· Danys en l’estructura dels troncs: Es produeix pel mateix motiu que els danys causats a la escorça, encara que, en aquest cas es tracta de esquerdes profundes en l’estructura del tronc en forma de talls verticals.
· Danys en les fulles i brots tendres: Aquestes parts vegetals són les més exposats a l’acció del fred que fa que aquestes parts es puguin tornar ennegrides en unes poques hores. A vegades les fulles presenten els contorns cremats, textura de suro o arrugades, especialment les que es troben en les branques més exposades. Els brots que estan més exposats solen cremar-se. Això es nota perquè apareixen al poc de temps amb un color marronenc. Tots estos canvis reduiran la producció de la planta quan passi el fred.
Com protegir les plantes del fred? Què fer davant dels canvis bruscs de temperatura?
Els següents consells poden servir per a ajudar a evitar danys a les plantes quan apareixen les gelades.
– En cas de tractar-se de plantes interiors, és important que questes s’introdueixin dins de la casa. Deuran colorar-se en un lloc on hi hagi llum i que no presenti corrents. El millor lloc és prop d’una finestra, lluny dels radiadors de la calefacció que les resseca. Precisament, per a evitar que la sequedat de l’habitació els afecti massa, augmentarem el nivell d’humitat en la casa utilitzant un humificador o un simple esprai amb aigua tèbia.
– Amb plantes exteriors, que hagin estat plantades en tests, s’hauran de col·locar en llocs més resguardats del vent, encara que fora de llocs enfonsats on normalment es solen produir les gelades. En aquests llocs l’aire es queda estancat i no pot escapar. Un lloc elevat i, al mateix temps, protegit del vent seria el més adequat. Si es tracta de plantes exteriors exòtiques no acostumades al fred i poc recomanables en zones amb hiverns freds, s’hauran de traslladar a l’interior.
Amb plantes exteriors en grans contenidors o plantades en el sòl el més important és protegir les arrels perquè no es gelin. Per a això utilitzarem la tècnica de l’encoixinat que consisteix en cobrir el sòl amb una capa d’entre 4 dits o un pam d’algun material aïllant com la escorça de pi, la palla o fulles d’arbres. Aquesta labor s’ha de realitzar abans que el sòl ja es trobí gelat, atès que l’encoixinat mantindria una capa de gel permanent que podria perjudicar a les arrels. Les plantes exteriors plantades en tests també han de protegir-se adequadament, especialment les seves arrels. Per a protegir-la es poden folrar el testos amb tela, plàstic de butllofes o fibra de coco que es ven en els vivers. També podem col·locar els testos dins d’altres més grans i reomplir l’espai buit amb palla. Les fulles o les flors poden protegir-se amb plàstics col·locats sobre uns suports sense que les toquen.
– Si es vol disposar de plantes d’ús medicinal o per a la cuina durant tot l’hivern és millor plantar-les en contenidors que es puguin moure per a col·locar-les durant el dia en algun lloc assolellat i a l’interior durant la nit.
– Per a evitar que els bulbs es congelin deurem desenterrar-los i, després de treure les fulles i netejar-los, es fiquen en una bossa i es guarden en un lloc fresc on no es puguin gelar.
– Per a protegir les palmeres es poden rodejar amb un canyís ben lligat.
– Les plantes enfiladisses es poden podar durant aquesta època perquè a la primavera neixin amb més força, després els donarem una protecció extra si les desenganxem del seu suport i les deixem en la terra cobertes amb encoixinat. També es poden mantenir en el seu lloc i protegir-les amb plàstics especials -malles al·luminitzades- que venen en les jardineries o vivers.
– És convenient col·locar les plantes de terrassa en el lloc més assolellat de la mateixa, totes elles ben agrupades perquè puguin ser tapades per les nit amb un plàstic. Durant el dia l’hem de treure.
– Els rosers es poden protegir excavant una sèquia o rasa en un costat del roser que superi en profunditat un parell de pams l’alçada del roser posat de costat sobre la rasa. Es tendeix la planta en la rasa, es cobreix de palla després de subjectar les branques a una estaca perquè no s’aixequin. Després es cobreix la palla amb terra.
– Les verdures i hortalisses es poden cobrir amb paper de periòdic, formant un túnel sobre elles col·locant les fulles dels periòdics transversalment i amb les puntes soterrades en la terra.
– Davallades brusques de temperatura: Normalment les plantes d’exterior autòctones ja es troben adaptades al fred habitual de l’hivern i aguanten bé les gelades. Per aquest motiu la millor prevenció per a evitar les gelades és plantar espècies resistents al fred. No obstant, quan apareixen circumstàncies especials anunciades pels meteoròlegs que indiquen grans descensos de temperatures, haurem de protegir inclòs les plantes acostumades a resistir temperatures habitualment baixes perquè aquests freds inusuals els afectin el mínimament possible.
– Per a protegir els arbustos, es poden utilitzar estructures realitzades amb fil ferro i cobrir-les amb palla, canyes, etc. Una forma molt pràctica és cobrir-les amb plàstic de butllofes que es pot treure fàcilment durant les hores que no faci tant de fred perquè els doni la llum.
– Pera a protegir les plantes més petites, existeixen en el mercat una sèrie d’artefactes destinats a col·locar en el seu interior les plantes durant els mesos més freds. Entre aquests tenim les calaixeres realitzades amb estructures de fusta i alumini i cobertes amb vidre que permet passar la llum i la calor del sol en les hores diürnes. També tenim altres recursos, com les campanes de vidre, amb les que es recobreixen les espècies més petites Tant unes com altres poden ser cobertes amb mantes o robes de tela gruixuda durant la nit per a evitar que es gelin.
– Els arbres són més difícils de cobrir amb aquestes estructures. Una de les formes de protegir als arbres contra el fred és que aquests disposen de suficient aigua en el sòl i que aquesta no es trobi gelada. La falta d’aigua o el fet que el sòl es trobi permanentment gelat propicien les famoses “cremades” del fred que,en realitat, responen a la incapacitat del vegetal per bombar aigua del sòl, bé perquè aquest esta sec o perquè es troba gelat. Regar bé els arbustos o arbres a la tardor és una manera que aquests disposen d’humitat en hiverns molt eixuts. Després encoixinarem el sòl per a evitar que la humitat de la terra es congeli. La palla és un dels millors recursos en aquest sentit. Per a protegir les branques posarem entre elles palla o falgueres.
Una altra manera de protegir als arbres és plantar-los al costat de murs de manera que es facin créixer tenint el mur com guia. Després es tapa amb un tendal de malla que es fa córrer sobre unes guies sense que toquen a les branques. Aquesta tècnica es pot utilitzar amb els arbres fruiters del nostre jardí.
Per a evitar el problema de les grans esquerdes en els troncs, existeix en el mercat una cinta especial amb la que s’emboliquen els troncs.
– Els arbres fruiters es solen cobrir amb una pintura blanca especial que reflecteix la llum solar i impedeix que els troncs es clavillen al descongelar-se ràpidament. Una altra forma possible és plantar arbustos tolerants al seu voltant perquè protegeixin el tronc dels arbres menys resistents.
– Entre els arbres fruiters més delicats es troben els cítrics, els fruits i brots tendres dels quals poden sofrir danys irreparables quan la temperatura descendeix dels -3ºC. Inclòs els propis arbres poden gelar-se quan aquestan arriba als -6ºC. Per a evitar aquests problemes, és millor plantar-los en grans contenidors que es poden transportar a l’interior.
– Aquells plançons joves són els més exposats al fred i han de protegir-se obligatòriament. La millor manera és cobrir-los amb plàstic, que ha de ser retirat durant el dia si fa sol perquè rebi la llum i l’aire.
– Una forma de protegir a les coníferes és plantar diverses canyes al voltant de la copa. Després es farceix l’interior amb palla o branques i es lliguen totes les branques que sobresurten apinyades contra el conjunt.
Més informació sobre plantes
23 Juliol, 2020
