Poda de l’olivera

L’OLIVERA

Poda

Una vegada establert l’arbre s’haurà de realitzar una poda de formació per a donar-li la forma que tindrà en el futur. Totes les varietats requereixen una poda més lleugera o de producció que s’ha de realitzar anualment quan arriba el bon temps. La funció d’aquesta poda és múltiple:

• Aconseguir que l’exemplar tingui una forma uniforme i equilibrada. Per a això eliminarem aquelles branques que sobresurten del disseny general.
• Eliminar aquelles branques que impedeixen accedir a l’interior del mateix, impossibilitant feines de cultiu com la fumigació o la recollida de l’oliva. S’eliminaran aquelles branques entrecreuades que limiten l’accés a l’interior de la capçada.
• Facilitar l’entrada del sol, necessària per al bon creixement dels fruits i per a una floració abundant. En aquest cas el material a eliminar és semblant al punt anterior.
• Revitalitzar la planta, eliminant fusta, de manera que la restant creixi amb més vigor.

Amb exemplars vells o que han tingut condicions climatològiques adverses que han deixat els arbres en mal estat es porta a terme una poda total, que consisteix en tallar el tronc per davall perquè rebroti i, a partir dels dos o tres brots que presentin un millor aspecte, aconseguir un nou exemplar

Adobs

Abonar per mitjà d’adob granulat compost ric en nitrogen, fòsfor i potassi, una vegada a l’any a l’hivern durant els mesos de novembre i març. Encara que la quantitat d’adob depengui de molts factors, una bona solució consisteix en escampar mig quilo per arbre durant el primer any d’adob ric en nitrogen, empolvorant al voltant del tronc i per davall de la copa.

Al segon any ja podrem utilitzar un quilo per arbre. Quan els exemplars són grans, abonarem amb quantitats més grans a voluntat combinant el nitrogen amb el fòsfor i el potassi. En aquest cas, haurà d’empolvorar-se fora de la capçada per a evitar que l’herba creixi al costat del tronc. Això no pot aplicar-se en els dos o tres anys primers donat que que les arrels són molt curtes per a aconseguir l’abonament que queda a certa distància del tronc.

Si es disposa de fem, no vindrà gens mal un abonat amb aquest element realitzat cada dos anys.

Altres feines

A més de la poda, altres feines més habituals que han de dur-se a terme, prèvies a la recol·lecció, són la fumigació i la llaurada. És convenient realitzar una fumigació mensual a partir de la segona meitat de juliol, amb un compost destinat a erradicar la mosca, que contingui també coure i adob foliar. És important no deixar la fumigació amb coure després de realitzar l’aclarit al febrer o març. Aquestes fumigacions tenen com a objectiu eliminar la negreta, el repilo i conservar les olives de l’atac dels cucs.

La llaurada s’ha vingut realitzant unes tres vegades a l’any. Haurà d’acostar-se el màxim possible als troncs, canviant la direcció del solc, tant de transversal com a horitzontal o longitudinalment. Hauria de fer-se de manera que el llaurat només remogués la part superficial de la terra, sense passar d’una profunditat superior als 20 cm, per a evitar que la pluja arrossegués els minerals, o que el cultiu espatllés les arrels superficials. Aquelles herbes que creixin al costat del tronc hauran d’eliminar-se manualment amb l’aixada o polvoritzant l’herba amb herbicides, allunyant-se del tronc.

Entre les èpoques que resulta convenient el cultiu són entre maig i juny, per a eliminar la gran profusió d’herbes primaverals i permetre que la terra absorbeixi l’aigua de les pluges primaverals; al setembre o octubre, després del període de pluges, quan la terra s’hagi assentat i permeti el cultiu perquè el terreny quedi en condicions adequades per a la recollida de les olives; també al gener o febrer després de haver-les recollit. Últimament, la substitució de l’arada per herbicides ha permès que la feina es limiti a una sola passada anual, amb l’objectiu de minimitzar l’erosió del terreny i les perdudes de nutrients, encara que, des d’un punt de vista global, l’ús massiu d’herbicides planteja problemes en les aigües del subsòl i obri interrogants respecte a la possible toxicitat per acumulació en organismes vivents, entre ells els consumidors humans.

A més d’aquestes dos feines, cal mencionar la que suposa la preparació del terreny perquè puguin recollir-se les olives. Aquesta feina sol realitzar-se en el mes d’agost o setembre, abans que caiguin els fruits, i consisteix en passar el rastell per a eliminar les pedres i aplanar la terra amb un cilindre pesat, arrossegat per un tractor. Aquests dos últims treballs permetran col·locar els tendals davall de l’arbre per a recollir les olives que cauen després de colpejar les branques amb els rastells.

Exemplar d’olivera produint nous rebrots després d’una poda total

Oliverar a l’hivern, abans del cultiu, replet d’herbes. En aquest cas es tracta del Diplotaxalis erucoides, que floreix en època de fred. (Veure planta en detall)

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

10 Desembre, 2023