Plantació de l’olivera

L’OLIVERA

Floració, fructificació i recollida

Les flors comencen a apuntar a partir de finals de març. Les flors vertaderes apareixen en el mes d’abril i maig, encara que les més abundants es donen en el primer mes, d’aquí el refrany: “les d’abril per a mi i les de maig per al meu germà”. Al juny ja tenim les olives formades, amb la mida d’un perdigó. Durant l’estiu i tardor els fruits van augmentant i passen del color verd al negre. Segons les espècies, podem trobar arbres que es poden recol·lectar a partir de novembre. La recollida d’olives es produeix normalment des de novembre fins a febrer. Antigament, quan es recollien a mà, aquesta es prolongava fins al mes de març.

Moltes oliveres es recullen donant cops a l’arbre.

Aquelles olives que no han caigut sobre les xarxes o que cauen més tard hauran de recollir-se amb les mans o amb la màquina de punxes, com en esta foto.

Plantació

Mètodes principals de plantar oliveres:

• Per mitjà de plançons produïts en viver: Es poden obtenir per mitjà de dos procediments:

  – Per mitjà d’estaques d’uns 15 cm. Després de mullar-les amb productes destinats a afavorir el naixement d’arrels, es planten sobre un substrat de perleta en un lloc càlid. A partir d’un mes i mig ja es poden trasplantar els exemplars arrelats en tests.

  – Per mitjà de llavors a les que se’ls ha trencat l’escorça. S’embolica la llavor en fem perquè pugui germinar, la qual cosa ocorrerà en uns 15 o 20 dies. Després de trasplantar-la, ja es pot empeltar.

S’utilitzi un mètode o un altre, han de triar-se els plançons ja desenvolupats en un test d’uns 40 o 50 cm d’alçada – els exemplars més alts produeixen fruits anteriorment però són més cars d’adquirir, fins i tot podrem adquirir exemplars adults que s’adapten amb facilitat però són molt cars, per la qual cosa normalment s’utilitzen per a jardineria i decoració de places o jardins, mes que per a la producció d’olives. Se li donarà la volta al test i, subjectant el plançó pel tronc, s’extraurà del test. Prèviament es realitzarà un forat de mig metre de profunditat per uns 80 cm d’amplitud. S’introduirà l’arbre en el forat, omplint-lo de terra que s’anirà atapeint al voltant del tronc. Una vegada plantat, s’haurà de regar abundantment. A partir de la plantació, el treball anual requerit es limitarà als treballs de neteja de les herbes i fumigació anual. Els primers fruits apareixeran, depenent de les varietats, durant els dos o tres primers anys de vida, encara que es considera que no són realment productius fins a aconseguir uns set anys.

Exemplar d’olivera adulta preparada per a ser

plantada com a arbre de jardineria

• Per mitjà de la plantació patrons silvestres (ullastres) que són posteriorment empeltats: En aquest cas utilitzarem exemplars nascuts a partir d’olives, be sigui a l’atzar, bé per mitjà de llavors en viver. La tècnica és la mateixa que la vista anteriorment amb els plançons empeltats de viver. A diferència del model anterior, a partir dels dos anys, deurem empeltar-los amb la varietat desitjada.

L’empelt

L’empelt, fonamentalment del tipus xapa, es realitza de la manera següent:

– Es tria la branca que es desitgi empeltar i es tallen les branques inferiors al lloc on aquest es portarà a terme. Realitzem un tall horitzontal i dos verticals que naixeran dels extrems del tall horitzontal. S’aparta l’escorça del fragment tallat i s’introdueix un fragment d’escorça de la nova espècie que contingui dos o tres gemmes, posant-la en contacte amb l’interior del tall. S’estreny amb l’escorça separada en primer lloc i s’ajunten les dos, unint-les amb una cinta de ràfia o cordill, o tapant-les amb una bossa de plàstic lligada, inclòs amb fang, que és com es feia abans.

Després, realitzarem una incisió circular al voltant de tota l’escorça de la branca, per damunt de l’empelt, per a dificultar el pas de la saba cap a l’antiga branca i afavorir el desenvolupament de l’empelt. La unió es produirà normalment al cap de 21 dies, data en què tallarem la tapa d’escorça de l’arbre empeltat perquè els nous gemmes, lliures d’ella, puguin créixer. Aquesta tasca es realitzarà des de maig a agost. En el mes de març de l’any següent ja es poden podar les branques originals que queden darrere de la zona empeltada. Aquesta forma de reproduir és més segura que si es realitza per mitjà d’un empelt d’escut, amb el qual només s’aplica una sola gemma al tall.

El mètode de plantació d’exemplars no empeltats pot utilitzar-se especialment per a aprofitar arbres aïllats que han crescut a l’atzar o en plantacions reduïdes. Amb grans plantacions resulta més fàcil utilitzar espècies de viver. Els peus procedents d’arbres silvestres són més resistents, encara que tarden més anys a produir fruits.

Altres mètodes per a reproduir l’olivera són per mitjà de la tècnica del murgó que consisteix en agafar una branca i doblegar-la per a soterrar-la en el sòl, subjectant-la amb una pedra. Quan produeix arrels, es pot tallar per sota de les mateixes i trasplantar-la al seu lloc definitiu.

La plantació es pot portar a terme amb la següent distribució:

– Sis metres en quadre (6 x 4): Consisteix en plantar els arbres en fileres paral·leles, distants entre elles sis metres. Els exemplars disten també 6 metres uns d’altres de manera que podem considerar el camp com una sèrie de quadrats de 6 metres de costat, amb un arbre situat en cada uns dels vèrtexs.

– Cinc d’oros (6 x 5): A diferència del model anterior es col·loca un exemplar en el centre de les diagonals que uneixen els vèrtexs, de manera que tenim el camp distribuït en quadrats de sis metres amb quatre arbres, cadascun u d’ells situat en un dels vèrtexs i un cinquè exemplar en el centre dels altres quatre. Com aquesta tècnica pot suposar una distribució massa ajustada i no molt adequada en terrenys menys productius, es recomana ampliar els costats del quadrat en un metre més, per la qual cosa tindríem una distribució del 7 x 5

En general, podem dir que l’olivera té una època de creixement que s’estableix entre els 5 i 10 anys. Fins que abasta els 150 anys la producció és òptima. A partir d’aquí, l’oliverar comença a perdre capacitat productiva, encara que els arbres puguin arribar a viure molts centenars d’anys, fins i tot tenim exemplars mil·lenaris, amb enormes troncs retorçudes i molt carregats de fusta, però amb una producció molt baixa.

Oliveres jovents, plantades en una distribució de 6×4

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

11 Desembre, 2020