Continguts
CARACTERÍSTIQUES DELS GERANIS
Les geraniàcies
Els geranis pertanyen a la família de les geraniàcies que comprén unes 700 espècies de plantes distribuïdes fonamentalment pels països temperats i subtropicals. Són herbes i arbustos que s’utilitzen fonamentalment en jardineria.
Els geranis
Dins dels geranis tindríem tant el gènere “Geranium” com el “Pelargonium“. El primer està format per plantes que presenten flors amb simetria bilateral, o actinomorfes mentre que els pelargonis posseeixen flors amb un sol pla de simetria, la qual cosa s’anomenen flors cigomorfes cigomorfes o zigomorfes.
 |  |
| Flor típica d’un membre del gènere “geranium” amb una flor simètrica (Geranium sanguineum L.) | Flor típica d’un membre del gènere “pelargonium” amb una flor asimètrica o zigomorga (Veure detall augmentat) |
Existeixen aproximadament unes 300 espècies de geranium, mentre que tindríem unes 250 espècies de pelargonis. En jardineria s’utilitzen fonamentalment els pelargonis. Dins d’aquest gènere, tindríem els següents principals grups:
- Pelargonis zonals: (Pelargonium x hortorum) caracteritzats per posseir fulles de forma circular, amb una taca acolorida més fosca al centre de la fulla que és la que els dona el nom de la varietat i amb una textura semblant al vellut. Són els que més es cultiven, especialment com a plantes de test, per la quantitat de flors que presenten, agrupades en inflorescències arrodonides de llargs pecíols.
- Pelargonis de fulla d’heura: (Pelargonium peltatum) Són plantes amb tiges penjants o semirastreres i fulles, més endurides i amb lòbuls més destacats. S’utilitzen fonamentalment en terrasses o ràfecs de finestra per a penjar.
 |  |
| Els geranis de fulles de heura (Pelargonium peltatum) són molt emprades en cistells pendents o en ràfecs de finestra. | Els geranis zonals, són els més emprats en jardineria. destaquen per una floració molt abundant |
- Pelargonis reials: (Pelargonium x domesticum) i presenten tiges més llenyoses i fulles mes arrugades i amb lòbuls més punxeguts. Es cultiven principalment com a plantes d’hivernacle.
- Pelargonis de fulla olorosa: (Pelargonium graveolens, Pelargonium crispum, Pelargonium capitatum, etc.) amb fulles molt partides i d’aspecte també arbustiu, però el que més els caracteritza és la profunda olor que desprenen quan se’ls produeix una ferida o es xafen i l’aroma de les seves flors. Hi ha moltes formes híbrides i moltes varietats que s’utilitzen en la indústria de la perfumeria per a l’extracció d’olis.
Algunes espècies del gènere geranium utilitzats en jardineria són:
Geranium x cantabrigiense, geranium dalmaticum, Geranium endresii, Geranium erianthum, Geranium himalayense = Geranium grandiflorum, Geranium lucidum, Geranium maculatum, Geranium malviflorum, Geranium x oxonianum, Geranium palmatum, Geranium platypetalum, Geranium sanguineum, Geranium selvaticum.
Espècies del gènere pelargonium:
Pelargonium crispum, Pelargonium cucullatum, Pelargonium echinatum, Pelargonium grandicalcaratum, Pelargonium graveolens, Pelargonium magenteum, Pelargonium x nervosum, Pelargonium odorantissimum, Pelargonium peltatum, Pelargonium quercifolium, Pelargonium tomentosum, Pelargonium tricolor, Pelargonium Xerophyton, Pelargonium zonale.
Els geranis (flor)
Encara que l’època de floració més adequada és la primavera i l’estiu, poden florir pràcticament durant tot l’any. Produeixen flors molt vistoses de molts colors.
Només ens veiem obligats a regar-los quan es troben en floració, dos vegades per setmana a l’estiu. La resta de l’any no precisa un regatge molt abundant, podent-se deixar el terreny sec entre reg i reg. A l’hivern no fa quasi falta regar, especialment quan les condicions són fredes i només en el cas que tinguin flors. S’ha de realitzar un regat de la terra, sense mullar la planta per dalt, que pot desenvolupar fongs en el cas que les mullem freqüentment. Una bona solució és utilitzar una regadora amb una bona embocadura perquè les fulles, les tiges i sobretot les flors no es mullen molt.
Els geranis (exposició)
Aquestes plantes per fer una floració òptima han d’estar exposades a ple sol. També poden ser cultivats en interiors, encara que els perjudica molt un ambient ressec i poc ventilat. Prefereixen els ambients temperats que oscil·len entre uns 6-25ºC. En cas que les temperatures a l’hivern baixen prou, s’han de protegir o resguardar a l’interior perquè no es gelen, sobre tot a partir de temperatures al voltat de sota zero.
Els geranis (multiplicació)
La millor manera d’aconseguir noves plantes és per mitjà d’esqueixos. Aquests es realitzaran tallant una tija en bon estat d’una planta ja arrelada. Hem de procurar treure tots les fulles de la part inferior del mateix, deixant un parell o tres d’elles a l’extrem. Les tiges es plantaran en tests amb terra de jardí i durant uns 15 dies es deixen arrelar. Cal procurar mantenir-los calents i humits. Després, una vegada passat aquest temps, trasplantar en el test definitiu.
Els geranis es poden trasplantar utilitzant plantes arrelades en hivernacle. Per a això, traurem la planta del test i la plantarem en un forat d’un mesura aproximat al volum que la planta ocupava en el test original i a una profunditat semblant. És convenient prémer la terra al voltant de les tiges. Regar després i aplicar algun fertilitzant líquid.
Els geranis requereixen una poda tardorenca per a evitar que la planta adquireixi un aspecte desmanegat i perquè pugui rejovenir-se, produint flors de major qualitat i en major quantitat. Al mateix temps, tallant les branques mortes i aclarint les que sobresurten cap a l’exterior, aconseguirem que la planta pugui afrontar l’hivern amb menor risc de gelada. Una altra de les maneres de vigoritzar-la i fer que vagi produint flors contínuament és treure les flors seques, amb els seus respectius pecíols.
Els geranis (terreny, adob i malalties)
Preferentment requereixen un terreny lleugerament àcid, amb un Ph de 6,5. Ha de ser un terreny solt, amb un bon drenatge que eviti l’entollada. Si el terreny és argilós, convé afegir adob orgànic.
Els geranis requereixen un adobament molt adequat. La falta de nitrogen produeix plantes de molt poc de port de i tons grogosos. La millor manera de solucionar aquest problema és aplicar adob específic per a aquestes plantes que pot trobar-se en la majoria de les botigues especialitzades.
Entre les malalties que caracteritzen a aquestes plantes es troben les principals:
- La botritis o mildiu gris, causat pel fong Botrytis cinerea, que penetra en els teixits fonamentalment per les ferides i es reprodueix en ambients humits, causant taques grises fosques, per això és convenient que els geranis es trobin en un ambient airejat. La solució consisteix a tallar les parts afectades i tractar les plantes amb fungicida.
- El rovell que produeix taques o bosses de color marró grogós en la part inferior de les fulles, causant la mort posterior de les fulles.
- Les taques bacterianes, produïdes pel Xanthomonas campestris pv. pelargonii, que produeix taques mortes en les fulles i necrosi fosca en les tiges. És el resultat tant d’un ambient molt humit i calent com del fet de mullar les fulles i les tiges. A vegades es pot curar amb fungicides, encara que el millor és treure les fulles atacades i cremar-les per a evitar el contagi. Les taques produïdes pel fong Alternaria tenuis són semblants a les taques bacterianes i s’han de tractar de la mateixa manera.
A vegades els geranis comencen a podrir-se per la tija, just en la zona que està en contacte amb el sòl i la malaltia avança per tota la tija fins a arribar a les fulles. Aquesta malaltia, anomenada peu negre o mal de peu, esta causada pels fongs Pythium o Fusarium i requereix, quan fallen els fungicides, desfer-se de les plantes.
- La papallona del gerani (Cacyreus marshalli) És una petita papallona de color marró amb taques en la base de les ales. El seu origen és sud-africà i va ser introduïda en el sud d’Europa a partir de l’any 1987 via l’illa de Mallorca. D’aquesta papallona destaca la seva eruga, de poc mas d’1 mm. que s’alimenta en principi de les gemmes florals, especialment del gènere Pelargonium , però acaba produint galeries en l’interior de les tiges farcides amb els seus excrements. D’aquesta manera destrueix la planta o afavoreix l’aparició dels fongs o bacteris vistos anteriorment. La solució consisteix a descartar les plantes infectades, cremant-les posteriorment, quan els productes fitosanitaris del mercat no aconsegueixin erradicar la pesta. (Més informació sobre aquesta plaga)
A part d’aquestes malalties, causades per fongs o bacteris, els geranis són atacats per molts invertebrats, com bavoses, pugons, erugues, etc.
Més informació sobre plantes
10 Desembre, 2023
