Els ficus

Com cultivar els ficus

CARACTERÍSTIQUES DE LA PLANTA

TEST Els ficus (usos i tipus)

El gènere Ficus comprèn unes 800 espècies dins de la família de les Moràcies. Són plantes perennes o caduques de diferent port ja que dins d’aquest gènere apareixen tant arbres, com a arbustos o plantes enfiladisses. Es troben fonamentalment en les regions tropicals o subtropicals del món. Es caracteritzen pel seu fruits carnosos, bombats, que contenen llavors en forma de núcula. Alguns d’ells, com en el cas de l’espècie Ficus carica -figuera- o el Ficus sycomorus -sicòmor- són comestibles. Els fruits d’altres espècies no són aprofitats per l’home, però constitueixen un bon aliment per als pardals o els rats-penats. Altres com el Ficus elastica -planta del cautxú- es van utilitzar industrialment.

Algunes espècies, com el Ficus virens germinen sobre els troncs dels arbres i produeixen arrels cap al sòl que acaben per estrangular a l’espècie hoste. Tots ells produeixen làtex que resulta tòxic ja que té una acció irritant sobre la pell, per acció de les furocomarines. També el simple contacte amb estes plantes pot produir fotosensibilitat, que es mostra en forma de nafres (Més informació), per la qual cosa hem d’anar amb cura a l’hora de manipular aquestes plantes i en cap cas ingerir les seves fulles o branques. Alguns, com el Ficus palmeri -figuera religiosa de l’Índia- són considerats sagrats. En general estan molt aprofitades en jardineria, especialment en la seva època juvenil com a plantes de test en interior. Plantats sobre el sòl, amb el temps, la majoria d’ells, si les condicions són propícies, aconsegueixen un creixement natural convertint-se en vertaders arbres amb grans sistemes radicals, per la qual cosa les seves prolongades arrels poden malmetre les construccions humanes.

Entre les moltes espècies de ficus podem mencionar les següents.

FLORACIÓ Els ficus (flors i fruits)

La flors són molt petites i apareixen dins del receptacle i no presenten cap valor com a ornament. Els fruits són grans, en forma de pera i es coneixen amb el nom de figues.

REG Els ficus (reg)

Són plantes que poden adaptar-se perfectament a les condicions de sequedat de l’interior d’una casa, causada moltes vegades per la calefacció, encara que, per a poder resistir aquestes condicions requereixen un reg adequat. Entre els més exigents es troba el Ficus benjamina, que ha de regar-se 2 vegades per setmana, mentre que el Ficus elàstica té prou amb un reg setmanal. El menys exigent és el Ficus lyrata que ha de regar-se cada 15 dies.

En general podem dir que a l’hivern hem de deixar assecar el terreny entre reg i reg. Quan faci calor o en ambient molt càlid per la presència de la calefacció és convenient realitzar d’una a dos polvoritzacions diàries sobre les fulles per a mantenir la humitat i netejar les fulles amb un drap mullat perquè puguin respirar bé. Aquesta última cura s’haurà realitzar en ficus que tinguin les fulles grans

CLIMA Els ficus (exposició)

Toleren grans marges de temperatura, entre els 24ºC del Ficus elàstica, que és el menys tolerant, fins als 30ºC de la resta. En general, gaudeixen d’un ambient càlid i són prou sensibles als corrents d’aire. A l’hivern deuen resguardar-se en l’interior. És important que durant aquesta època rebin prou llum, per la qual cosa no han de deixar-se en llocs foscos, sinó prop de les finestres més il·luminades.

Durant l’estiu, es poden treure a l’exterior buscant una posició de semiombra perquè no els danyi el sol. A la tardor, si les temperatures són fresques, deuen guardar-se de nou en l’interior.

Quant a les condicions lluminoses, el que necessita menys llum és el Ficus elàstica, mentre que el Ficus lyrata necessita una llum intensa i el Ficus benjamina pot estar exposat directament a sol, sempre que aquest no sigui estiu. En general podem dir que prefereixen més una il·luminació abundant que el sol directe.

PLANTACIÓ Els ficus (reproducció)

La multiplicació pot dur-se a terme per mitjà d’esqueix o murgó aeri:

– L’esqueix es portarà a terme tallant una branca jovençà d’uns 12 cm. Li traurem les fulles inferiors, deixant un fragment desfullat d’uns 5 cm. Introduirem aquest segment en terra de jardí. Premerem la terra i taparem bé l’esqueix fins a l’alçada de les primeres fulles, després regarem bé.

– El murgó aeri es realitza practicant una incisió en una tija, a la que aplicarem hormones de creixement. Col·locarem un poc de molsa sota del tall i el taparem amb una bossa de plàstic fins que produeixi arrels. Tallarem i plantarem en un test.

Els ficus hauran de trasplantar-se cada dos anys a la primavera. Durant aquesta època també s’haurà de realitzar la feina de poda. En exemplars que puguin créixer molt alt, com en el Ficus elàstica, pot tallar-se la gemma principal per a detenir el creixement vertical, de manera que la planta produirà branques laterals. Els Ficus benjamina requereixen una poda més constant perquè la planta pugui tenir una forma harmònica. En general, per a tots ells, tallarem aquelles branques que es trobin en mal estat per a renovar l’exemplar o aquelles branques que han tingut un creixement irregular. La poda d’exemplars massa poblats afavoreix l’aireació de les plantes i evita la caiguda de les fulles.

TERRENY Els ficus (terreny, adobament i malalties)

Qualsevol tipus de terra de jardí pot anar bé per al cultiu dels ficus, sempre que tingui un bon drenatge, encara que prefereixen la que té un component torbós -3/6-, amb gran quantitat de matèria orgànica -2/6-. Per a millorar el drenatge, és convenient afegir 1/6 d’arena. Un adob universal pot funcionar bé amb aquestes plantes, sempre que el pH es mantingui entre el 6 o 7.

És convenient fertilitzar els ficus cada 2 setmanes mentre es troben en època de creixement. Es pot aplicar un fertilitzant líquid específic, que resulta ric en calci, magnesi i bor. En època freda convé espaiar l’abonat cada 40 dies, més o menys.

Resulta interessant replantar els ficus quan es troben massa atapeïts en el test, la qual cosa generalment ocorre quan la planta és jovençà i té un creixement molt ràpid (en general a les arrels d’aquestes plantes no els agrada estar massa soltes). Per això es buscarà un recipient que tingui una mesura superior a la primitiva. Aquesta tasca es realitzarà fonamentalment durant la primavera o l’estiu, quan els exemplars es troben en període de creixement vegetatiu. Amb exemplars adults bastarà canviar uns centímetres de la capa superficial. Amb els exemplars recentment trasplantats no farà falta abonar-los immediatament, perquè durant un mes o mes i mig poden alimentar-se adequadament amb el nou sòl.

Entre les malalties principals dels ficus podem mencionar:

· Rovell: Taques de caràcter circular i irreversible causades per fongs, degut fonamentalment a l’excés d’humitat. Eliminar les fulles afectades, augmentar la ventilació i aplicar algun fungicida específic.

· Cotxinilla cotonosa: Es manifesta en forma de crostes en les tiges i en els troncs i per l’aparició en els mateixos d’una substància apegalosa. Es produeix en èpoques de molta calor i poques pluges. Apliqui’s insecticida específic contra aquests insectes.

· Pugons: Es desenvolupen en els brots verds més recents. Com resultat, les fulles perden la seva frescor i s’enrotllen. Al mateix temps segreguen un líquid apegalós que és aprofitat pels fongs per a envair la planta. Eliminar les fulles afectats i polvoritzar amb insecticida. Una solució casolana, si la infecció no esta molt avançada, consisteix a netejar les fulles amb aigua sabonosa.

· Àcars: Taques grisenques en el revés de les fulles, causades fonamentalment per l’aranya roja. Aparició entre les branques més fines d’una espècie de teranyina. Apliqui’s un acaricida específic.

· Altres fongs: (Corynespora spp.) que produeix unes taques de color fosc amb vora més clar. Finalment produeix la caiguda de les fulles. Antracnosis, lesions en tota la planta, causada per fongs entre els que cal mencionar l’espècie Colletotrichum spp. En aquests dos casos, millorar ventilació i aplicar algun fungicida adequat.

· Bacteris: Fonamentalment l’Agrobacterium tumefaciens que produeix creixements tumorals en l’arrel, amb l’aparició de tumors en la base de la tija. Es desenrotlla generalment en exemplars que han sofert inundacions permanents de les arrels. No té solució. Cal desfer-se de la planta.

Altres símptomes:

· Fulles blanquinoses: Poden produir-se per dos motius principals: per carència de nutrients, per la qual cosa farà falta incrementar l’abonat. A vegades el motiu es troba en una exposició massa assolellada, que fa que la planta presenti un aspecte “desllavat”.

· Fulles marcides i caigudes: La causa principal pot radicar en plantes massa seques, per la qual cosa farà falta recuperar-les amb un reg més abundant (una bona manera de fer-ho en principi és col·locar la planta sobre un recipient ple d’aigua, perquè absorbeixi la humitat per davall). A vegades el marciment es produeix per un descens brusc de les temperatures, per la qual cosa haurem de situar l’espècimen en un lloc més càlid). Un abús en l’abonat pot portar que la planta presenti el mateix aspecte.

· Taques marrons en les fulles: Generalment són produïdes per situar les plantes en contacte amb una exposició solar massa forta. Deurem recol·locar-la fora de l’abast directe del sol. L’exposició al fred pot produir els mateixos fenòmens. Si les taques són mes petites i tenen relleu, podem pensar que es tracta d’insectes.

· Pèrdua de les fulles: Es produeix quan es sotmeten a una excessiva sequera. També ocorre el mateix en ambients massa calents i ressecs, per la presència de la calefacció o en llocs amb massa corrents

· Creixement lent: Pots estar produït per una falta d’abonat o per estar situat en un lloc massa fosc. No convé situar els ficus a ple sol, però sí que és necessari que tingui bona llum en cas contrari pot frenar-se el seu creixement o produir un exemplar massa “prim i desmanegat”.

Algunes espècies de “Ficus

Ficus allii—————————………..

Ficus aspera———————–……….

Ficus aurea————————………..

Ficus benghalensis ——————— ………..

Ficus benjamina———————-…………

Ficus carica————————– Figuera

Ficus ciathistipula———————……….

Ficus cordata—————————– ……….

Ficus coronata ————————……….

Ficus dammaropsis—————– —………….

Ficus deltoidea —————————………….

Ficus diversifolia———————-…………

Ficus drupacea————————– Figuera de Mysore

Ficus elastica —————————-Planta del cautxú

Ficus erecta————————-………………..

Ficus lyrata ————————–………………….

Ficus macrophylla———————– Figuera australiana

Ficus natalensis————————- Figuera de Natal

Ficus obscura—————————………………..

Ficus palmata——————————– ……….

Ficus palmeri————————— Figuera del desert

Ficus microcarpa ————————…………….

Ficus opposita ——————————-…………..

Ficus petiolaris ——————————-……………

Ficus pumila———————————–…………….

Ficus radicans——————————– ……………..

Ficus religiosa —————————-Figuera religiosa

Ficus repens——————————- ……………

Ficus retusa—————————— …………….

Ficus rubiginosa ————————–……………….

Ficus superba —————————-………………..

Ficus sycomorus —————————–Sicòmor

Ficus virens——————————-

punto rojo Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Julián Masats - Enginyer tècnic agrícola especialitzat en hortofructicultura i jardineria.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.