Continguts
El conreu dels cactus
Com cultivar els cactus
| Fer clic damunt de cada icona per a trobar l’explicació: | |||||
Els cactus (Usos i tipus)
Tenim els següents tipus de cactus:
- Columnars
- De barril
- Esfèrics
- Arbustius
- Opunties
A més de ser utilitzades com a plantes de jardineria, són utilitzades àmpliament en el món com a aliment de l’home i del bestiar, per a protegir les terres de l’erosió, per a encerclar els camps, i per les seves propietats medicinals o tòxiques. Per a més informació consulti:
Les cactàcies Els cactus (Flors i fruits)
Els cactus presenten flors molt vistoses. La floració en plantes cultivades en hivernacle pot ser forçada durant tot l’any. En condicions naturals generalment floreixen en les èpoques més favorables. La floració en algunes cactàcies, com les agaves, es produeix quan la planta a abastat un grau de maduresa molt elevat al cap de 10 anys de vida o més. La majoria dels fruits de les cactàcies són baies comestibles, de millor o pitjor sabor. En molts casos són consumides per homes i animals.
Els cactus (Reg)
En exteriors i a l’hivern amb temperatures mitjanes d’uns 7 ºC no cal regar-los, doncs el reg pot perjudicar-los més que beneficiar-los i porta a què les plantes puguin gelar-se. Durant la resta de l’any el reg dependrà si estan cultivades en test o en terra i si es tracta de tests de plàstic o de fang. En tests de plàstic haurien de regar-se cada 12 dies durant la primavera i cada 10 durant l’estiu. En cas de tractar-se de tests de fang el període de reg es pot allargar uns 3 o 4 dies més. A partir de la tardor el reg es pot anar fent mensual, abandonant-se al final del mateix si el temps es torna fred. Si estan cultivats en jardins els períodes de temps mencionats anteriorment han de doblar-se, inclús no cal el reg si es produïxen pluges de tant en tant. En interiors, amb calefacció i a l’estiu, el test no ha de deixar que s’assequi completament. En cultius d’interior amb calefacció s’ha de regar de tant en tant, inclús a l’hivern, per a evitar que les plantes s’assequin.
La millor aigua per al reg és l’aigua de pluja. S’ha de controlar la calç de l’aigua, que produeix taques en la superfície de les plantes quan és abundant. En aquest cas ha d’utilitzar-se un descalcificador. El millor moment per al reg és al matí i al final del dia. Hem d’evitar el reg a ple dia, especialment si mullem la planta, perquè les gotes poden actuar de cristalls d’augment respecte als raigs solars i produir cremades.
En època de molta calor els cactus agraeixen un ruixim cada 15 dies, que, pels motius mencionats anteriorment, ha d’efectuar-se quan el sol no escalfi molt, sent el millor moment del dia quan es posa el sol.
Quan es reguen massa o quan el test no té el drenatge suficient, aquestes plantes tenen tendència a podrir-se com a conseqüència de l’atac de fongs, que pot afectar tant a les arrels com a la mateixa tija. Per aquest motiu ha d’evitar-se un reg exagerat i sobretot hem de vigilar que el test tingui un bon drenatge. Mai hem de deixar el test submergit en aigua.
Els cactus (Exposició)
– En interior
Els cactus plantats en tests en interior necessiten prou llum, per la qual cosa cal col·locar-los prop d’un punt de llum important, com una finestra o galeria. Per a aconseguir un creixement uniforme cal donar-los la volta de tant en tant. Una altra de les formes d’il·luminar-los, especialment en zones amb poca il·luminació, és per mitjà d’una làmpada artificial, que haurà d’estar encesa unes 17 hores entre primavera i tardor, i unes 14 a l’hivern. La llum artificial també ens permet reubicar les plantes en qualsevol lloc de la casa que vulguem.
– En exterior:
En aquest cas han de tenir una exposició assolellada i càlida. Amb temperatures baixes s’han de protegir o guardar a l’interior. Quan les temperatures milloren es poden traure a l’exterior una altra vegada, tenint en compte que hem d’aclimatar durant uns dies la planta que ha estat a l’interior, per la qual cosa no ha de col·locar-se a ple sol per a evitar cremades o, si no és possible, resulta molt adequat tapar-la amb un tros de tela durant uns dies.. Una exposició a semi-ombra o un sol filtrat serà el millor.
Ha d’evitar-se plantar els exemplars al costat de les parets orientades cap al sud o est, doncs els murs poden actuar com a pantalles reflectores del sol, arribant a cremar-los. El lloc ideal és un terreny elevat, amb bona circulació d’aire. Fabricar muntons de terra sobre els quals plantar-los amb un drenatge adequat que impedeixi la inundació del terreny seria el millor. No s’han de posar les plantes massa pròximes per a afavorir el aireig. A Causa de la superficialitat de les arrels no és molt adequat treballar la terra que es troba al seu voltant. Com a màxim un petit rastellat superficial per a netejar-ho i matar les herbes.
Els cactus (Reproducció)
La millor manera d’obtenir noves plantes és per mitjà d’esqueix. Els esqueixos han d’eixugar-se uns dies perquè la ferida cicatritzi abans de plantar-los. El normal és que estiguin guardats sobre un substrat d’arena a l’ombra en un lloc càlid durant uns 15 dies, o 30 en el cas d’exemplars molt grans.
Una altra de les tècniques de reproducció és l’empelt, que consisteix a posar en contacte un cactus tallat sobre una base d’un altre cactus també tallat. L’espècie superior és de creixement més ràpid que la inferior. La combinació ha de mantenir-se durant uns 15 dies en un lloc ombrejat i càlid, amb una temperatura entre 20 i 30 ºC. Les peces han de fixar-se una a l’ altra durant aquest període de creixement.
Un altre dels mitjans de reproducció és per mitjà de llavors. La plantació haurà de realitzar-se des de principis de primavera fins a mitat d’estiu. El sòl haurà d’estar format d’una barreja d’humus de fulles i arena. Amb aquesta barreja s’ompliran petits tests d’uns 6 cm de diàmetre que hauran de col·locar-se sobre un substrat. El substrat s’utilitza perquè els tests absorbeixin la humitat per capil·laritat, per la qual cosa ha de mantenir-se a una humitat constant i a una temperatura d’entre 18 i 32 ºC. La germinació de les plàntules es produirà en el període de 7 a 20 dies. A partir dels 3 mesos ja es poden regar els tests.
En cas de trasplantar un cactus d’un lloc a un altre, és convenient utilitzar una pala àmplia per a cavar per davall de les arrels, sense ferir-les. Hauran d’utilitzar-se unes tisores ben esmolades i desinfectades per a remoure aquelles arrels danyades, retallant les laterals i deixant les principals amb una longitud d’uns 12 a 25 cm. La planta a trasplantar haurà de deixar-se a l’ombra durant un parell de setmanes perquè cicatritzin les ferides. Una vegada plantada no haurà de regar-se fins que la planta produeixi nou creixement en la part superior de la mateixa, el que ocorrerà normalment en el termini d’un parell de setmanes o mes. Atés que la superfície de la planta que dóna al sud i al sud-est esta en contacte més temps amb els raigs solars, es troba més adaptada a les cremades del sol, per la qual cosa, en cas de trasplantar-se, haurem de col·locar l’exemplar en la mateixa posició que es trobava en l’emplaçament original. Encara que el trasplantament es pugi realitzar durant tot l’any, la millor època per a fer-ho és de març a maig.
En cas de trasplantar un cactus d’un test a una altre, és convenient que el test a què es vagi a trasplantar tingui només un parell de centímetres més que el primitiu, doncs a estes plantes no els agrada tindre les arrels molt folgades. Atès que els cactus presenten espines molt esmolades, haurem d’utilitzar guants o bé construir una tira de cartó, amb la que s’embolicarà la planta a manera de pinça, deixant una part de la tira lliure per a agafar-la. Quan traiem la planta del test antic, aprofitarem per a alliberar les arrels d’aquelles parts que es troben en mal estat sense danyar les arrels. És convenient col·locar material drenant al fons del test i situar la planta a la mateixa alçada que tenia respecte a la superfície en el test anterior. Una vegada col·locada en l’interior, reomplirem l’espai buit i el reafirmarem fins que la terra quedi ben premsada. Deixarem un parell de dies abans de regar.
Els cactus (terreny, abonat i malalties)
El millor terreny és aquell que està format per una mescla de:
– Humus de fulles esmicolades
.
– Arena de pedrera, que no sigui fina ni arrodonida perquè la massa no es pugi compactar massa i perjudicar el drenatge.
– Argila.
La preparació d’un sòl adequat pot servir de base per al creixement de la planta durant 4 0 5 anys sense necessitat d’abonar. Sobre aquesta base, per a afavorir el creixement, es poden afegir farina d’ossos, fosfats i guix. No resulta inadequat abonar de tant en tant amb adob líquid durant l’època de creixement. De dur-se a terme un abonat solid, ha d’efectuar-se només sobre el sòl que correspon a les arrels i regar la part abonada superficialment. Un abonat anual en plantes adaptades al començar l’estiu pot resultar convenient. Aquest ha d’abandonar-se durant la tardor per a prevenir l’activitat vital de la planta que portaria a la gelada a l’hivern, època en què s’han d’evitar tant el reg com l’abonat. Tampoc han d’abonar-se les plantes recentment trasplantades.
Pel fet que les arrels dels cactus tenen un creixement horitzontal poc profund, el tipus de test més adequat és aquell que és prou ample i poc profund. L’amplitud del test limita molt el creixement, de tal manera que este finalitza quan les arrels ja no es poden estendre’s més, per la qual cosa, donat el cas, limitarem també l’abonat.
Entre les malalties que més ataquen aquestes plantes estan els fongs De trobar-nos amb plantes malaltes, haurem d’aplicar algun fungicida per a eliminar-les. Consultar en qualsevol botiga especialitzada per a obtenir el producte més adequat del moment. La cotxinilla roja (Dactylopius coccus) ataca a les opunties i resulta molt interessant en la producció industrial de la tintura, però ha de tractar-se en el cas que la planta s’utilitzi en jardineria. Els agaves són atacats pel corcó, les ferides dels quals són aprofitades per altres fongs per a podrir la planta. Per regla general no s’han de podar ni efectuar ferides als agaves. Per a tots els cactus, en cas de presentar zones malaltes, la millor norma és treure la zona afectada per a evitar l’extensió de la malaltia. Empolvorar la zona tallada amb sofre és una bona solució per a evitar que la planta sigui atacada. Les ferramentes de tall haurien de ser desinfectades amb lleixiu diluït en aigua abans i després de cada ús.
Informació relacionada:
Més informació sobre plantes
14 Agost, 2024
